07.09.2025 - 09:57
|
Actualització: 07.09.2025 - 10:28
Els arqueòlegs de la Universitat de Girona han posat al descobert la plataforma d’un antic temple romà al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis (Gironès). Segons els investigadors, l’edifici es va construir entre els anys 130 i 120 aC, una data prou precisa que s’ha pogut establir gràcies a les restes del poblat iber –amb fragments de ceràmica i àmfores– trobades sota l’estructura romana. El fet que la plataforma romana sigui posterior al material iber permet de fixar amb exactitud el moment en què va ser construït. Amb aquesta campanya, els arqueòlegs donen per acabada l’excavació en aquesta zona de la muntanya, començada el 2011, on també s’han identificat restes ibèriques, visigòtiques i medievals.
Fa tres dècades, la descoberta de grans de pedra al cementiri de la muntanya de Sant Julià de Ramis va fer sospitar que sota el cementiri municipal d’aleshores hi podia haver una estructura antiga. Això va obrir una recerca que, amb el temps, ha permès de trobar-hi restes ibèriques, romanes i medievals.
Segons que explica Jordi Vivo, codirector de l’excavació, un dels resultats més destacats dels darrers treballs ha estat la descoberta i documentació d’una plataforma monumental de l’època republicana romana, aixecada just damunt les restes del poblat iber. Sembla que aquesta construcció, feta amb dos murs paral·lels de pedra, sostenia un temple itàlic. “Tot i que no se n’ha conservat cap resta in situ, sí que hem trobat fragments de columnes, capitells i blocs decorats de sorrenca, una pedra portada expressament de l’entorn de Girona, que apunten a un edifici religiós de gran format”, explica Vivo.
Neus Coromina, arqueòloga i codirectora de l’excavació, apunta que, atès que el temple era fet amb pedra bona, que no es troba dalt de la muntanya, les ocupacions posteriors la van aprofitar, i per això ara només n’han localitzat la base. “De fet, van ser els mateixos romans qui la van utilitzar per construir una fortalesa”, afegeix.
Els arqueòlegs han pogut datar la plataforma gràcies a totes les deixalles que havien restat soterrades del poblat iber i que han sortit a la llum. Entre les troballes d’aquest darrer any hi ha àmfores itàliques i púniques, ceràmica ibèrica comuna i de taula, produccions locals, com ara la ceràmica grisa emporitana, i, fins i tot, fragments de ceràmica grega àtica i de tallers de Roses. “Tot aquest material, que quedà enterrat arran de la construcció del temple, confirma que aquesta edificació es va fer en un moment molt concret, entre el 130 i el 120 aC”, diu Vivo.
Un espai habitat per moltes civilitzacions
Un aspecte característic de l’espai és que amb el temps s’hi han instaurat unse quantes civilitzacions. Des del segle VI aC, amb l’establiment d’un poblat iber que es va expandir al segle IV aC, fins a la construcció de la plataforma romana, que va arrasar bona part de les cases. Una volta abandonat el temple, els materials van servir per a edificar, ja al segle IV, el castellum baix imperial, i més endavant els visigots encara van aprofitar pedres i blocs per bastir-hi una petita vila d’una desena de cases.
Amb l’arribada dels àrabs a la península el segle VIII, l’assentament es va abandonar durant poc temps, i aviat l’espai es va fer servir de necròpoli. La zona funerària va perviure durant segles com a cementiri parroquial fins ben entrat el segle XX, quan fou traslladat uns pocs metres més avall, al mateix vessant de la muntanya.
Un indret estratègic
La situació estratègica explica la importància d’aquest espai durant la història. A la falda de la muntanya hi ha el riu Ter, que era navegable, i per aquell corredor natural passava la Via Augusta. Això feia del lloc un pas obligat i, alhora, un punt de control privilegiat del territori. “Des de la muntanya de Sant Julià no tan sols podies vigilar el que ara és Girona, sinó també la plana de l’Empordà. Podies controlar el territori i aquesta circumstància explica la presència continuada de civilitzacions, des del poblat iber fins a l’època medieval”, assenyala Coromina.
