13.08.2025 - 17:53
|
Actualització: 13.08.2025 - 18:22
Un equip internacional de paleoantropòlegs ha identificat a Etiòpia una espècie desconeguda d’Australopithecus que va viure fa entre 2,8 i 2,6 milions d’anys, en la mateixa època i regió que els primers representants del gènere Homo. El descobriment s’ha fet al jaciment de Ledi-Geraru, a la regió de l’Afar, coneguda per haver proporcionat restes clau de l’evolució humana, com la mandíbula humana més antiga, datada el 2013. La troballa consta de tretze dents: deu corresponen a aquesta nova espècie d’australopitec, mentre que tres són d’un Homo primitiu. L’anàlisi de l’esmalt, la mida i la forma de les dents revela prou diferències per a distingir l’australopitec d’unes altres espècies conegudes, com ara l’Australopithecus afarensis, l’espècie de la Lucy.
“És un recordatori que la nostra evolució no és una línia recta, sinó un arbust amb moltes branques”, ha dit Kaye Reed, paleoantropòloga de la Universitat d’Arizona i codirectora de l’estudi. Els sediments volcànics que cobrien les dents han permès datar-les amb gran precisió, amb cristalls de feldespat per establir una cronologia fiable. El descobriment confirma que, en aquesta etapa de la prehistòria, diverses espècies d’homínids compartien territori a l’Àfrica oriental. Això obre la porta a nous estudis sobre com es repartien els recursos i el paper que va tenir la competència ecològica en l’evolució humana.
Tot i això, alguns experts, com Tim White, consideren que les dents podrien correspondre a A. afarensis evolucionats i que caldrien més restes –cranials o mandibulars– per a confirmar la nova espècie. Malgrat el debat, la troballa afegeix una peça important al trencaclosques dels orígens humans. La primera dent d’aquest conjunt la va trobar Omar Abdulla el 2018, un experimentat cercador de fòssils de la zona, que tres anys després va morir en un enfrontament tribal. El seu descobriment permet avui resseguir una història evolutiva complexa i encara plena d’interrogants.