01.02.2017 - 15:26
VALÈNCIA, 1 (EUROPA PRESS)
Les catedràtiques de l’àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València (UV) Carmen Barceló i Ana Labarta han descobert, traduït i editat 168 poemes en àrab dialectal compostos per moriscos valencians durant el segle XVI. La troballa, formada per composicions que va requisar la Inquisició, confirma que aquesta minoria creava, versificava i componia en la seva llengua sobre llegendes, amor, religió i fets contemporanis, i que l’àrab era una llengua de cultura en el moment.
La transcendència del treball de les dues expertes, que fa més de 40 anys que estudien la llengua i cultura morisques, és reconèixer la “vitalitat” de la literatura en àrab dialectal a la Península Ibèrica fins a principis del segle XVII, amb la pervivència de poemes antics i l’elaboració d’altres nous, assenyala la Universitat a través d’un comunicat.
“Tot i que sabíem que la comunitat morisca valenciana usava diàriament la llengua àrab parlada, aquests poemes desmenteixen la idea que la minoria sotmesa estava degradada, portava una vida embrutida i havia perdut la seva cultura”, apunta Ana Labarta.
Des de la Universitat recorden que els moriscos eren els musulmans que el 1520 van ser obligats a convertir-se al cristianisme i batejar-se, sota amenaça d’expulsió. En alguns casos van acabar assimilant-se a la cultura dels vencedors, en la majoria no, i van ser expulsats a principis del segle XVII dels regnes de la Península per decret del rei Felip III l’any 1609.
El cos principal de la investigació d’Ana Labarta i Carmen Barceló el constitueixen 56 poemes, copiats en un únic còdex o registre de 180 folis que es conserva a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. A part, les dues investigadores han rastrejat la documentació conservada a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, on es contenen materials en el seu moment requisats per la Inquisició a moriscos valencians, així com l’Arxiu General de la Universitat de Pamplona i l’Arxiu Històric Provincial de Màlaga.
“Amb l’expulsió es va perdre el dialecte àrab que els moriscos valencians parlaven, fet que ens ha obligat a deduir dels mateixos documents el sentit i l’estructura dels poemes”, ha destacat Ana Labarta. Fins ara, els escrits coneguts dels moriscos valencians eren cartes, anotacions comercials i de comptabilitat o receptes mèdiques, entre d’altres. Amb el nou treball, es pretén reivindicar el llegat cultural compost pels moriscos valencians del segle XVI.
La investigació de les dues professores de la Universitat és especialment transcendent en el cas valencià perquè de tots els territoris de la Península, el percentatge més elevat de població morisca es trobava al Regne de València. Amb l’expulsió van ser embarcades al nord d’Àfrica entre 120.000 i 130.000 persones sobre una població d’unes 400.000.
Després del descobriment dels textos, les dues investigadores es van trobar amb la dificultat de transcriure’ls. En molts casos són poemes escrits al dictat, amb paraules unides entre elles. Ana Labarta i Carmen Barceló sostenen la tesi que es tracta de composicions per ser cantades en públic. Els poemes s’han localitzant al llarg d’anys en manuscrits àrabs de temàtica poètica o que es van escriure en àrab sobre fulls de paper conservats fortuïtament entre altres documents. Es tracta d’unes composicions tardanes, que la majoria no havien estat mai editades.
La investigació ha estat publicada en el llibre ‘Cancionero Morisco’, editat el 2016. Es tracta d’un conjunt que forma un corpus poètic únic en el seu gènere en la Literatura Àrab de caràcter popular, del qual no existeixen exemples similars en cap altre lloc.
