02.11.2016 - 12:12
VALLADOLID, 2 (EUROPA PRESS)
Una operació desenvolupada per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de València, en el marc de l’operació ‘Carronyer’, coordinada per l’Agència Europea Europol, ha desarticulat a les províncies de Valladolid i Segòvia una organització dedicada a la tracta d’éssers humans amb fins d’explotació laboral.
L’operació ha comptat amb el suport de la Comandància de la Guàrdia Civil de Segòvia, i ha estat dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 1 de Sueca (València).
Fruit de les indagacions, han sigut detingudes quatre persones d’edats compreses entre els 25 i els 43 anys i nacionalitat búlgara, als quals se’ls imputen els suposats delictes de tracta d’éssers humans amb fins d’explotació laboral i pertinença a organització criminal, segons han informat a Europa Press fonts de l’Institut Armat.
En l’operació, amb participació de membres de la Policia de Bulgària desplaçats des d’este país per a donar suport en el terreny en les detencions i assistència a les víctimes, s’han realitzat dos escorcolls domiciliaris, un a la localitat segoviana de Cuéllar i un altre a Bahabón (Valladolid), on s’ha alliberat a 33 persones que vivien amuntegades en pisos i en condicions insalubres.
Les investigacions es van iniciar al començament de l’any quan la Guàrdia Civil va detectar la presència d’esta xicoteta comunitat búlgara fent tasques de recollida de cítrics en els camps de València.
Continuant amb les investigacions, els agents van poder comprovar que estes persones estaven sent traslladades a altres punts de la geografia espanyola per a seguir fent tasques al camp.
Després, la Guàrdia Civil va poder determinar que estes persones estaven sent obligades a fer tasques al camp sense percebre cap sou, amuntegades en pisos i en condicions insalubres.
FALSES EXPECTATIVES DE TREBALL
L’organització, composta per ciutadans búlgars, s’encarregava de captar mitjançant l’engany a les víctimes, totes originàries de la regió de Pleven (Bulgària), oferint-los falses expectatives de treball al nostre país, ja que els deien que podrien exercir un treball ben remunerat amb la possibilitat de residir en un habitatge digne.
Després eren traslladats a Espanya en furgonetes de la pròpia organització o en autobusos de línies regulars. Una vegada al nostre país, el responsable de l’organització comunicava a les víctimes la contracció d’un deute pel trasllat a Espanya.
Alhora, l’organització els obligava a residir en el mateix habitatge a més de vint persones en condicions d’insalubritat i seguretat, amb connexions il·legals a l’estès públic, en habitacions o porxes de fins a deu persones i sense aigua calenta.
Alhora, les víctimes eren sotmeses diàriament a tasques de recol·lecció de productes agrícoles al camp sense cap tipus de contracte de treball ni seguretat social i per un salari, cobrat en ‘B’, molt inferior a la funció que desenvolupaven.
Dels diners que ingressaven se’ls descomptava una part per a despeses de manutenció i del viatge pel trasllat al nostre país arribant algun treballador a percebre tan sols 50 euros per dos mesos de treball.
