Els estudis delirants que ens expliquen com afecta l’endometriosi els homes

Dones, seieu i prepareu-vos (no sé si per riure o per plorar, però agafeu-vos fort). Homes, rendiu-vos a l’evidència i reconeixeu la nostra perplexitat i el nostre enuig. Aquesta setmana, diversos usuaris m’han fet saber que, a les xarxes, s’hi coïa una petita polèmica que ha encès la fúria de les dones en general, i més específicament, de les dones que pateixen d’endometriosi. Les flames digitals han cremat fort arran d’una piulada que mostrava amb estupefacció un estudi científic titulat “Estudi qualitatiu de l’impacte de l’endometriosi en les parelles masculines”.  La pregunta de l’estudi era: quin és l’impacte de l’endometriosi en les parelles masculines de les dones que tenen la malaltia? Resposta resumida: l’endometriosi afecta significativament els homes en diversos àmbits de la vida i pot afectar negativament el benestar emocional. El que ja se sap: s’ha demostrat que l’endometriosi afecta negativament la qualitat de vida de les dones i pot tensar les relacions íntimes.

Fent una mica de recerca, he descobert que és una investigació que ja fa uns quants anys que va ser publicada i que cueja, però, com sol passar a internet, ara algú l’ha tornat a esmentar i el fet ha provocat la indignació d’algunes de les cent noranta milions dones que es calcula que tenen aquesta malaltia arreu del món. No tan sols hi ha hagut una allau de crítiques, sinó que, a més, la piulada ha permès de fer una recopilació dels estudis esperpèntics que s’han fet fins ara en aquesta línia d’investigació. Algunes de les conclusions són: que les dones amb endometriosi són més atractives, que tenen els pits més grossos i la cintura més estreta, que perden o han perdut la virginitat abans que la resta. (Aquí, servidora de vostès, afectada per la malaltia, sempre ha tingut uns pits més aviat petits. Ara, després de dos processos d’alletament, els tinc petits i caiguts com dos pebrots escalivats. Ho comento per aportar humor a aquests estudis tan “rigorosos”.) Trobem un estudi titulat Viure amb endometriosi: una perspectiva de les parelles masculines, que explica que la malaltia causa malestar físic i emocional a les dones, que les fa estar més enfadades i tenir més ansietat, cosa que fa que tinguin menys energia vital, i això afecta negativament les parelles masculines. Un altre títol no menys esperpèntic se centra també en el físic de les pacients: L’atractiu de les dones amb endometriosi rectovaginal: un estudi de cas. I encara hi ha un darrer estudi anomenat L’experiència de les parelles masculines de dones amb endometriosi associat al dolor pelvià.

No estic en contra que es vulgui estudiar com una malaltia pot afectar psicològicament i emocionalment les persones que no la pateixen, però que conviuen cada dia amb algú que sí que n’està afectat. Aquesta perspectiva em sembla interessant en termes generals, perquè, de fet, qualsevol estudi que tracti sobre el tema i que tingui una mínima mirada de gènere, d’entrada conclourà que les grans afectades per interacció directa amb malalts són les dones. Bàsicament, perquè les tasques de cures (en la infància, en l’edat adulta i en la tercera edat) recauen sobre elles. I és interessant de fer un incís en el desgast psicològic i també físic que origina el fet de tenir un malalt a càrrec perquè socialment es té molt poca cura de qui sol tenir cura dels altres i hi ha molt poca empatia, molta manca de comprensió i greuges en la conciliació laboral en relació amb aquestes persones cuidadores. Ara, ja és gros que es dediquin recursos econòmics a investigar com se senten els homes que són parelles de les dones que tenen endometriosi. Parlem, segurament, d’una de les malalties més infradiagnosticades, més silenciades i més menystingudes de la història. No voldria allargar-me a oferir dades i detalls de què significa aquesta afecció, perquè ja n’he parlat més extensament en força articles, com ara en aquest, en què deia, per exemple, que Hipòcrates, en tractats de medicina escrits entre els segles V i IV aC, ja descrivia això que avui dia es considera una endometriosi. Som conscients de quants anys fa que aquesta malaltia existeix i fins a quin punt és greu que actualment es trigui, encara, uns vuit anys de mitjana a ser diagnosticada? No és, doncs, una ofensa o una provocació que, mentre un 10% de la població mundial ha de suportar dolors esgarrifosos i invalidants per culpa de la manca de finançament dedicat a descobrir-ne les causes i les cures, topem amb estudis que se centren en com els homes es veuen afectats col·lateralment per aquesta malaltia? No tan sols elles són apartades del focus principal sinó que, a sobre, en alguns casos, gairebé són acusades indirectament de provocar que les seves parelles masculines tinguin una qualitat de vida pitjor. Toca’m la xirimoia, amiga! Per no parlar de l’aberració de barrejar, enmig de tot plegat –amb un descrèdit social absolut i fruit d’un masclisme científic total–, els suposats atributs físics de les dones amb la malaltia.

Per sort, algun d’aquests estudis ha estat retirat, però alguns altres han rebut diners per acabar concloent que si ets un paio i tens la mala sort de tenir una parella amb endometriosi ho tens cardat perquè no tindràs tant de sexe i no viuràs amb tanta pasta, perquè, és clar, la teva dona haurà d’agafar més baixes laborals per un insignificant mal de regla. Tela marinera, estimades i estimats. Jo només vull recordar-vos què explica sempre el doctor Carmona (una eminència mèdica en aquest terreny, que va fer just la tasca contrària d’aquests articles: va començar a estudiar la malaltia per entendre què li passava a la seva companya i amb la voluntat d’ajudar en tots els sentits qualsevol dona que es trobés igual): el dolor que sent una dona amb endometriosi és equivalent al d’un atac de cor. Aquí ho deixo escrit perquè ho tingueu en compte una altra vegada que una dona falti a la feina per dolor menstrual o bé es mostri amb una mica menys de forces per continuar complaent tothom, com fa cada dia, si resulta que té la regla i una malaltia socialment oblidada que és talment com ser habitada per un ésser de l’infern a dins, que amb urpes esmolades et va trinxant el baix ventre de dins estant. I si sou homes i, a casa, la dona té endometriosi, llegiu, informeu-vos i cuideu-les. Molt. Més. Encara més.