Ja ha començat el 2026 i els alumnes encaren el segon trimestre del curs, però en alguns centres educatius afectats per la gota freda del 2024 la normalitat encara queda lluny. És el cas, per exemple, del CEIP l’Horta de Paiporta (Horta Sud), que va ser traslladat en mòduls pre-fabricats a uns cent metres d’on era, al costat del barranc de Torrent (o rambla del Poio). El centre era dins el pla Edificant perquè tenia més de setanta-cinc anys i calia fer-lo de bell nou, però amb la nova normativa que s’ha establert després de la gota freda han hagut de començar de zero.

Ja no els serveixen els plànols que tenien aprovats, perquè ara cal fer una zona de l’edifici que siga inundable per a prevenir desastres futurs. Així, els fulls estan en blanc i no se sap quan començarà el procés. Mapi Silvestre, mestra d’educació infantil del CEIP l’Horta, explica que només hi ha dos arquitectes per a tot Paiporta, i que estan desbordats. Diu que encara els queda un camí llarg i que la situació és complicada. Mentrestant, la Conselleria d’Educació els ha ingressat 50.000 euros en concepte d’infrastructures, que hauran d’invertir a condicionar el centre instal·lat en mòduls, que presenta moltes deficiències.

La mestra denuncia que la conselleria els va lliurar el centre sense cap ombra ni punts d’aigua en condicions, i amb un asfalt que no és adequat per a l’ús educatiu. “Sortim al pati sense ombra. Ara no passa res perquè a l’hivern s’agraeix, però quan vam vindre al maig, els xiquets jugaven pels corredors amagant-se del sol perquè no tenien cap ombra per a poder refugiar-se. I som una escola de 323 alumnes, actualment”, explica. Per a tota aquesta quantitat de xiquets, la conselleria només els ha habilitat una font, a la qual toca el sol tot el dia, de manera que l’aigua n’ix calenta, i un altre punt de jardineria, que és on va la mànega per a arruixar el pati.

També van ser els mateixos mestres, l’equip directiu i els pares dels alumnes els qui van fer la neteja del pati infantil, que era ple de vidres, rosques, caragols i escombraries arrossegades per la gota freda. El pati, segons que explica la mestra, no té clavegueram i cada vegada que plou s’inunda, i la calefacció dins les aules és insuficient. Tampoc no tenen intèrfon i s’han d’alternar entre el conserge i ella per anar a obrir la porta. A més, els aparells d’aire condicionat, els han instal·lats a l’altura dels xiquets, i ja n’hi ha un que s’hi ha obert el cap. Ho qualifica, tot plegat, de “surrealista”.

Ara ella, que és mestra, es dedica a cercar pressuposts de tendals per a posar ombra als patis. Una cosa, diu, que hauria d’haver fet la conselleria. “S’han llevat el mort del damunt i han dit: ‘Eixos 50.000 euros són per a les coses que necessiteu.’ Però amb 50.000 euros no sé si podrem fer ni la meitat de les coses. Aquests diners no eren per a gastar-los en centres nous, eren per si hi havia alguna incidència. Ells havien d’haver-nos lliurat el centre en condicions, amb ombra, amb punts d’aigua, i no que ara nosaltres hàgem de buscar un llanterner perquè ens faça un punt d’aigua, perquè no és competència nostra. Has de lliurar un centre en condicions, no així”, lamenta.

Amb cotxe d’una aula a una altra

La del CEIP l’Horta de Paiporta no és l’única situació precària i “surrealista”. Els alumnes de l’IES Alameda d’Utiel estan repartits en quatre o cinc emplaçaments del poble, com ara uns altres centres educatius, l’escola d’idiomes i el pati d’un col·legi. Javier Bezares, delegat sindical d’UGT d’ensenyament, explica que els professors han d’anar amb el cotxe particular d’un lloc a un altre: “La situació és caòtica. Sobretot per als professors de música i d’educació física, que gasten material, i han d’anar amb el cotxe carregat amb les coses que necessiten.” 

L’IES Alameda havia d’haver començat el curs, també, en mòduls pre-fabricats, però abans de Nadal la conselleria només n’havia instal·lat un de vint-i-un. “La conselleria diu que és imminent, però ho diu d’ençà del mes de juny. I encara no tenen una solució. El primer de setembre va dir que no es preocuparen, que estarien instal·lats, i no han instal·lat res. Els diuen que l’empresa va amb retard, que tinguen comprensió, que és molta faena de colp. Però la realitat és que estan en una situació lamentable”, diu el delegat. A més, l’edifici de l’institut no estarà rehabilitat per a poder tornar-hi fins el 2029, com a mínim. 

El Conservatori Professional de Música d’Utiel també compartia edifici amb l’IES Alameda. Després de la gota freda, es va decidir que els construirien un centre nou per a ells. Mentrestant, s’han traslladat al CEIP Enrique Rambal, però la situació també és complicada perquè les aules no estan preparades per a un conservatori. “Ens falta un saló d’actes gran. Si hem de fer algun concert, les agrupacions han d’eixir fora del centre perquè no hi cabem amb la banda, l’orquestra, no hi ha espai. Ara mateix insonoritzem les aules perquè hi ha molta reverberació i adeqüem un poquet el centre per als nostres ensenyaments. No podem fer res més. Ens tocarà estar així tres anys o quatre, ja ho sabem. I confiem que prompte estiga el centre nou”, diu Jaime Mingarro, professor de violí del conservatori. 

Un repartiment dels diners inadequat

Horacio Domene, delegat sindical d’UGT d’ensenyament, critica que la Conselleria d’Educació ha repartit els diners destinats als centres afectats per la gota freda de manera inadequada, perquè els ha ingressat a tots la mateixa quantitat, sense tindre en compte les afectacions reals de cadascun. Destaca la situació del CEIP Vil·la Romana de Catarroja, al qual se li van inundar les calderes i aquest hivern ha tingut problemes de temperatures baixes: “Els xiquets i els mestres eren a les aules a vuit graus i això també ha passat en uns altres centres. També hi ha problemes amb la potència d’algunes pre-fabricades i quan encenen els aires condicionats salta la llum, i també tenen baixes temperatures.” 

Al CEIP Orba d’Alfafar, en mòduls pre-fabricats, denuncia que han utilitzat asfalt de carretera i que, almenys fins fa un mes, no tenien ni porteries, ni cistelles, ni bancs, ni fonts ni ombra. També esmenta problemes amb la instal·lació de les canonades i quan estiren la cadena del vàter, l’aigua n’ix. “Tot ha sigut fruit de la precipitació, perquè va haver-hi alguns moments de molta relaxació, no hi havia personal treballant en aquests llocs i al final va arribar el moment de començar el curs i les aules pre-fabricades, en la major part dels casos, no estaven acabades. Els ajuntaments van haver de posar les brigades del poble a treballar perquè la conselleria no va tindre capacitat de contractar llanterners, electricistes, etc.”, explica. 

D’aquesta manera, allò que més preocupa són els centres que s’han recol·locat en mòduls pre-fabricats perquè els seus edificis s’han de rehabilitar o s’han de tornar a construir. En aquest sentit, els sindicats també han detectat problemes en les licitacions de les obres i tota la burocràcia que comporten. L’única cosa segura és que encara queden força anys abans no torne la normalitat a aquestes escoles.