Les defenses del cas Pujol se sulfuren per la vaguetat de la fiscalia: “Fa piruetes”

VilaWeb
Luis Delso i els seus advocats (fotografia: Fernando Villar)
25.11.2025 - 16:15
Actualització: 25.11.2025 - 18:09

El segon dia del judici històric contra la família Pujol Ferrusola ha acabat d’il·luminar, molt clarament, com la defensa filarà el seu relat. Primer, amb un atac frontal a la instrucció del cas, amb un bon grapat de denúncies per vulneracions de drets dels acusats. I, segon, amb un esforç col·lectiu i exhaustiu per a desacreditar la fiscalia. La constel·lació d’advocats –molts dels quals, cares cèlebres–, sense excepció, s’han queixat intensament que l’escrit d’acusació era molt inconcret. L’advocat Carles Monguilod l’ha titllat d’indeterminat, vague, laberíntic, críptic i obscur. “Hem de discutir obvietats!”, ha arribat a exclamar. I, durant quatre hores, gairebé tots han repetit variacions d’una frase inusual: “No sabem de què hem de defensar els nostres representats.” 

Encara som en la fase de les qüestions prèvies, on els advocats valoren aspectes processals abans no s’obri pròpiament el judici oral, però ja toquen el cor del procés. “Sé que la línia és molt fina”, ha dit avui el president del tribunal, José Ricardo de Prada. La fiscalia està convençuda que la família va fer créixer els diners de la deixa amb un entramat corrupte per a cobrar comissions per mitjà de concursos públics fraudulents. Per tant, ha de demostrar dues coses: l’origen il·lícit dels diners que tenien els Pujol fora de l’estat espanyol i la manera exacta com els empresaris “afins a Convergència”, en paraules seves, van participar de les operacions. 

Marta, Mireia i Oleguer Pujol Ferrusola (fotografia: Fernando Villar).

La invocació de l’avi Florenci

La qüestió de l’origen dels diners ha fet que l’advocat de quatre dels fills –Marta, Pere, Mireia i Oleguer– invoqués, novament, la figura de l’avi Florenci. Avui, el president Jordi Pujol no s’ha connectat per a seguir la vista –cap acusat no hi està obligat, de moment–, però, de fet, ja parlà a bastament del seu pare en la famosa intervenció al parlament del setembre del 2014, on va acabar esbroncant els diputats. Aquell dia, va explicar que el seu pare s’havia fet ric perquè s’havia espavilat en el negoci de l’intercanvi de divises en plena dictadura, quan els industrials cotoners necessitaven dòlars i no en tenien. La resta és ben sabuda: segons el relat del president, son pare, que confiava més en la jove, Marta Ferrusola, hi havia acordat de deixar uns diners a l’estranger perquè no s’haguessin de pignorar si els tornaven a perseguir políticament. 

Pujol va adduir que, després d’allò, s’havia desentès totalment de la gestió de la fortuna, que havia estat primer en mans d’uns testaferros i, després, del fill gran, que la va fer créixer amb inversions financeres. I va negar taxativament que aquest creixement tingués res a veure amb cap forma de corrupció política: “Simplement això: no he estat un polític corrupte, simplement això”, va dir aleshores el president. Aquell dia, el president va recomanar als diputats que es llegissin les memòries de Manuel Ortínez, Una vida entre burgesos, on acredita els negocis del pare. Avui, l’advocat Pau Ferrer ha recomanat un altre llibre al tribunal: Banca Catalana: más que un banco, más que una crisis, de Francesc Baiges, Enric González i Jaume Reixach, per a provar que l’origen de la deixa era lícit.

Pere Pujol Ferrusola (fotografia: Fernando Villar).

És una giragonsa sorprenent, que la família recorri a un llibre que Pujol mateix i el seu entorn van maldar perquè descarrilés, però la defensa d’aquests quatre fills ho necessita per a “contribuir a fer creïble una explicació alternativa” sobre els diners d’Andorra. Ells, com Oriol Pujol –que ha triat una defensa molt més política, fins ara–, són tan sols acusats d’associació il·lícita i d’emblanquiment de capitals, atès que es beneficiaven dels diners però no els gestionaven, cosa que feien, presumptament, el primogènit i la seva ex-dona, Mercè Gironès, i Josep Pujol. Ferrer ha volgut reforçar la validesa de la tesi dels diners de l’avi i, a més a més, ha recriminat a la fiscalia que no doni prou indicis de la contrària. “No concreta una activitat delictiva clara de la qual es nodreixin aquests fons i, d’altra banda, afirma que l’origen d’aquests diners és desconegut. Això ens porta a una inconcreció fàctica que associem a una lesió del dret fonamental a la defensa”, ha dit.

“Problemes seriosos per a articular l’escrit de defensa”

Després, els advocats dels deu empresaris encausats han mirat de tancar el cercle per l’altra banda: no consideren que hi hagi prou indicis que els seus representats participessin de la teranyina on els situa l’escrit d’acusació. Un darrere l’altre, han explicat que, a més de negar-los, consideren prescrits bona part dels fets que els imputen –sobretot, delictes d’emblanquiment i de falsedat de documentació mercantil– i, de vegades teatralment, han manifestat una gran estupefacció. Ha començat així l’advocat Fermín Morales, que defensa Francesc Robert Ribes, testaferro de Jordi fill: “Honestament, aquesta defensa ha tingut problemes seriosos per a articular l’escrit de defensa amb la inconcreció per part de la fiscalia. L’advocacia de l’estat encara se cenyeix a uns actes. La fiscalia, no.”

L’advocat Monguilod, que representa l’empresari Gustavo Buesa, ha estat potser el més literari: “Fa quaranta-dos anys que llegeixo escrits d’acusació a l’AVE de Madrid a Barcelona, i quan vaig arribar a Sants encara no havia entès de què havia de defensar Gustavo Buesa.” L’ha secundat un altre advocat de renom, José María Fuster Fabra, que defensa Josep Mayola. Buesa i Mayola haurien aconseguit de manera irregular uns projectes de gestió de residus, però tots dos lletrats neguen que hi hagi cas, perquè no hi hagué concurs públic. “El blanqueig de capitals s’ha convertit en una mena de comodí del públic: si no sabem què posar, hi posem això i hi afegim organització criminal”, ha dit Fuster Fabra.

L’advocat Carles Monguilod i l’empresari Gustavo Buesa (fotografia: Fernando Villar).

Més breument, l’advocat de Bernardo Domínguez Cerecedes, editor de Malpaso i considerat el gestor dels fons de Jordi Pujol Ferrusola a Mèxic, ha criticat que l’acusació li atribueixi delictes de falsedat documental atès que, en els tretze anys que fa que dura la causa, “no han pogut aportar ni un sol document falsificat.” “Com enfoco la defensa del senyor Domínguez Cerecedes?”, ha demanat al tribunal. S’hi han sumat l’advocat de Jorge Barrigón –amo de l’empresa Cat Helicòpters, adjudicatària de la Generalitat–; la d’Alejandro Guerrero Kandler –presumpte contractista fictici–, que ha retret a la fiscalia que hagi obrat “de manera retorçada”; i el de Josep Cornadó –ídem–, que ha parlat d’un “buit total” en l’escrit d’acusació. L’advocat de l’ex-vice-president del F. C. Barcelona Carles Vilarrubí, fins i tot, ha dit que, a la pràctica, no se li imputava cap fet delictiu.

El rastre ombrívol de l’operació Catalunya

Cap dels advocats que han parlat avui no han trenat una narrativa tan política com la que ahir va exposar l’advocat d’Oriol Pujol, Francesc Sànchez, que va suggerir que si els Pujol fossin família d’Isabel Díaz Ayuso no haurien arribat al banc dels acusats. Tanmateix, l’operació Catalunya ha tornat a aparèixer en la defensa de dos dels empresaris de més pes, Carles Sumarroca fill i Luis Delso. L’advocat del primer sosté que “la investigació practicada en particular contra la família Sumarroca ha tingut un caràcter prospectiu”, cosa que ha vinculat amb la llista que Alícia Sánchez Camacho va proporcionar al comissari José Manuel Villarejo.

Al seu torn, Delso és acusat per la fiscalia d’haver contribuït a l’emblanquiment a còpia de pagar per uns serveis no prestats, i s’hi hauria prestat per a tenir bona relació amb els Pujol. Tanmateix, els seus advocats s’han queixat que fins ara no s’ha fet explícit què va rebre Delso en canvi de pagar, i que després encara ha inclòs en l’acusació uns fets pels quals no l’interrogà en el seu moment. De fet, han demanat la nul·litat de bona part de la causa contra Delso, perquè, primer, una part de les proves foren obtingudes il·legalment per Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola –a qui el Tribunal Suprem espanyol condemnà per aquest fet– i, segon, el jutge instructor va continuar desbrossant la investigació a partir d’aquestes proves malgrat que ja s’haguessin declarat formalment il·lícites. 

El judici continuarà demà amb la rèplica que farà la fiscalia a totes les qüestions prèvies plantejades, ahir i avui, per les defenses.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor