15.01.2026 - 18:53
L’empresari José Gomis Cañete, ex-vice-president de l’empresa ISOLUX Corsán i que l’any 2006 va ser soci de Jordi Pujol Ferrusola en un projecte multimilionari a Mèxic, ha defensat avui amb contundència la participació que hi tingué el fill del president. El jutge instructor i el fiscal del cas, Fernando Bermejo, consideren que no n’hi tingué cap de real, i que l’operació va servir tan sols com una martingala per a canalitzar beneficis ingents de manera fraudulenta. Ahir mateix, un enginyer de camins que va coordinar la part inicial del projecte també va donar suport, més indirectament, a les tesis de la defensa.
Quatre casos pràctics per a entendre de què acusen Jordi Pujol Ferrusola
El projecte Azul de Cortés consistia en la urbanització d’uns terrenys a l’estat mexicà de Baixa Califòrnia Sud per a fer-hi un complex turístic de luxe. Els quatre primers inversors en van ser Gomis Cañete i Luis Delso –aquest segon, també acusat en aquest mateix judici–, que eren dos accionistes d’ISOLUX –un grup dedicat a la construcció i el manteniment d’infrastructures–; l’empresari Julio Bonis, que era qui se n’encarregava sobre el terreny; i Jordi Pujol Ferrusola. Segons l’auto, tenien l’objectiu de fer servir Azul de Cortés per a desviar diners del grup ISOLUX i engreixar unes altres societats, entre les quals IMISA, a nom de Pujol Ferrusola.
Bermejo ha demanat a Gomis per què Pujol Ferrusola va invertir tan sols un peso mexicà en canvi del 21,5% de la societat que van crear per a invertir en el projecte i, al cap d’un parell d’anys, va vendre la seva participació per 15,2 milions. Gomis Cañete ha estat taxatiu, en aquest punt: “Això no és veritat. El senyor Pujol Ferrusola, el senyor Julio Bonis, el senyor Delso i jo vam aportar vora deu milions, cadascú en funció de la seva capacitat econòmica.” Gomis encara ha insistit que no fa cap inversió si no li asseguren que tindrà majoria i que tothom pagarà la seva part: “No regalo diners a ningú, jo.”
Ahir, l’enginyer de camins Francisco Javier Puerta, que fou fitxat expressament per a dirigir la part inicial del projecte, va afirmar que Azul de Cortés “va ser una operació totalment real”, que es va passar dos mesos revisant les llicències i tots els documents jurídics, i que es van fer obres d’urbanització, com ara el camí d’accés i uns quants pous. El testimoni va incomodar la fiscalia i els advocats de l’estat, un dels quals va demanar a Puerta si havia preparat la declaració amb la defensa de Delso, cosa que ell negà, tot i que va reconèixer que havia parlat feia pocs dies amb el seu antic cap perquè l’Audiència espanyola no aconseguia de contactar-lo i Delso l’havia avisat que seria testimoni per a la defensa. Gomis Cañete ha subscrit avui que s’hi van fer obres, entre les quals hi ha afegit l’electrificació i una dessaladora.
Hi ha molts indicis sospitosos en el relat de Pujol Ferrusola i moltes llacunes contractuals en la trajectòria dels seus negocis. En el mateix cas d’Azul de Cortés, el jutge instructor ja sostenia que en l’operació hi havia contradiccions: els inversors inicials es reconeixen com a socis capitalistes i prou, però en canvi les societats que van intervenir en el projecte haurien cobrat factures per serveis d’intermediació i d’assessorament que no s’han contrastat amb res concret. Tanmateix, fins ara el fiscal Bermejo no acaba de reeixir en el tancament del cercle. Uns quants testimonis vinculats a les operacions per les quals Pujol va cobrar serveis d’intermediació declaren que no el van veure mai, però cap no ha pogut assegurar que no ajudés les empreses que li van pagar en darrera instància.
