11.12.2025 - 14:25
|
Actualització: 11.12.2025 - 15:14
El govern espanyol ha reconegut Jon Paredes Manot, Txiki, i Ángel Otaegi –executats fa cinquanta anys els últims mesos de la dictadura franquista– com a víctimes del règim. L’executiu ha conclòs que els dos membres d’ETA no van tenir un judici amb garanties i ha anul·lat les condemnes imposades pel consell de guerra que els va enviar al patíbul.
Les famílies dels militants abertzales havien demanat la reparació a començament d’any a la delegació del govern espanyol al País Basc, al·legant allò que preveu la llei de memòria democràtica. La petició ha culminat amb dues declaracions, aprovades el 25 de novembre, que reconeixen Paredes Manot i Otaegi com a víctimes de la dictadura i deixen sense efecte les sentències.
Este avance, logrado gracias a la Ley de Memoria, debe dar paso al reconocimiento de todas las víctimas de vulneraciones de derechos.
Verdad y reparación para todos los casos que aún se encuentran bajo el manto del silencio e impunidad impuesto por la Ley de Secretos franquista.
— Mertxe Aizpurua (@MertxeAizpurua) December 11, 2025
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol, Ángel Víctor Torres, ha lliurat als familiars els documents de reparació, que acrediten la persecució i la violència patides “per motius polítics, ideològics i de consciència”, i remarquen que en tots dos casos es van vulnerar “les exigències més elementals d’un judici just”.
Els informes també deixen clara la situació d’intimidació i indefensió en què es van desenvolupar els procediments militars que van conduir a les execucions.
D’acord amb la llei 20/2022, les resolucions dictades pel consell de guerra són declarades “il·legals, il·legítimes i nul·les”, tant per defectes de forma com de fons, atès que van desembocar en els afusellaments.
