Acaba el debat ciutadà a Catalunya Nord: i ara, com es decidirà el nou nom del departament?

Aquesta setmana, ha clos la primera fase del diàleg ciutadà impulsat pel departament dels Pirineus Orientals per a recollir preocupacions i obrir un debat sobre el futur del territori, incloent-hi el possible canvi de nom del departament. A les reunions, que s’han fet del 17 de novembre al 16 de desembre en onze municipis de Catalunya Nord, han tractat qüestions com l’habitatge, la salut, el canvi climàtic i la identitat del territori.

El procés, batejat amb el nom de “Parlem de futur!”, recupera l’esperit del debat ciutadà “Imagina els Pirineus Orientals”, del 2019, i arriba després d’haver ajornat unes quantes vegades la consulta sobre el nom del departament –una promesa feta en campanya electoral– tot adduint un context d’inestabilitat política a l’estat francès. Ara, amb aquesta primera ronda ja tancada, s’obre una nova etapa en què les aportacions recollides començaran a ser ordenades i analitzades.

De les reunions a la selecció de propostes

Durant aquest primer mes, les propostes s’han canalitzat en reunions públiques, aplecs al carrer i també per mitjà de la plataforma digital Parlons Avenir. Aquestes aportacions s’han articulat al voltant de vuit grans blocs temàtics definits pel departament, que abasten els principals àmbits de la vida quotidiana i del futur de Catalunya Nord.

D’una banda, s’hi inclouen les qüestions relatives a l’habitatge, la mobilitat i l’ordenació del territori, amb l’objectiu de limitar l’especulació, preservar els espais naturals i revitalitzar pobles i centres urbans. Un segon eix se centra en la salut i el benestar, amb el reforç de l’atenció sanitària de proximitat i l’accés als serveis bàsics a tot el territori. El tercer bloc tracta l’activitat econòmica, l’ocupació i l’atractiu del departament, amb mesures per a facilitar l’arrelament, impulsar les infrastructures digitals i diversificar l’economia. Un quart àmbit posa l’accent en la solidaritat i les polítiques socials: l’accés a l’habitatge i a l’ocupació, la protecció de la infància, l’atenció a la gent gran i l’acompanyament durant totes les etapes de la vida, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social.

Els debats inclouen també un cinquè bloc dedicat a l’entorn natural, el patrimoni i el paisatge, que tracta la preservació de les muntanyes, la costa, els espais protegits i el llegat històric i cultural. El sisè eix se centra en l’alimentació i l’agricultura: el suport a la producció local, el consum de proximitat i la protecció de les terres agrícoles. El setè bloc s’ha dedicat a l’educació i la joventut, amb qüestions com les inversions en centres educatius, els projectes pedagògics, l’educació ambiental i la lluita contra les desigualtats.

Finalment, el vuitè àmbit ha tractat la identitat, amb una atenció especial a la llengua catalana, l’àmbit cultural i turístic i les relacions amb Catalunya Sud. Respecte del canvi de nom del departament, els ciutadans han pogut fer arribar suggeriments, tant de manera presencial com en línia. De fet, hi ha temps fins a final d’any per presentar propostes i, ara com ara, ja se n’han recollit unes dues-centes.

Una tria prèvia abans de la votació

Totes aquestes propostes sobre el nom del departament no se sotmetran a votació directa. Al gener, s’activarà un comitè de selecció, format per professors universitaris, juristes i representants d’entitats de la llengua i la cultura, que haurà de fer una tria prèvia entre els noms proposats. El comitè tindrà en compte criteris jurídics, institucionals i de coherència territorial, i té com a data límit el 31 de maig de l’any que ve per a completar aquesta feina.

Entre els noms que ja han aparegut en debats anteriors hi ha els de “País Català” i “Pirineus Catalans”, i també el manteniment de l’actual “Pirineus Orientals”, però el departament no avançarà quines propostes tenen més suport fins que no s’hagi completat l’anàlisi.

Una segona fase, amb consulta ciutadana

La segona fase del diàleg ciutadà és prevista entre el maig i el juliol del 2026. En aquest període es farà una nova ronda de reunions i tallers ciutadans, amb l’objectiu de transformar les aportacions de la primera fase en mesures concretes i aplicables, i d’identificar també els voluntaris que vulguin implicar-se en una futura assemblea ciutadana.

Serà aleshores quan es farà una consulta ciutadana sobre el nom del departament, concretament, entre el primer de juny i el primer de juliol, a partir de la selecció prèvia feta pel comitè. Finalment, a l’estiu hi haurà una sessió per a fer balanç del procés, tenir en compte les expectatives expressades pels ciutadans i presentar els nous compromisos per al futur del departament.

A partir del primer de setembre i fins a final d’any, el departament s’ha compromès a presentar la proposta del nom nou. Però la decisió definitiva no correspon a les institucions nord-catalanes: el codi general de les entitats locals estableix que qualsevol canvi ha de ser aprovat pel Consell d’Estat i ratificat pel primer ministre francès mitjançant decret. Per aquest motiu, els impulsors del procés ponderen la viabilitat jurídica de cada proposta abans de portar-la a París.

En més de dos-cents anys, tan sols set departaments francesos han canviat de nom; el darrer, l’any 1990. A més, la legislació francesa estableix que el canvi no pot respondre únicament a criteris simbòlics o identitaris, sinó que ha de corregir una situació considerada injusta o problemàtica, com ara, les connotacions negatives d’alguns adjectius territorials.

Un debat que va més enllà del nom i el precedent del 2019

Més enllà de la qüestió nominal, el procés també ha de servir per a identificar ciutadans disposats a formar part d’una futura assemblea ciutadana, la qual tindrà un paper consultiu en l’orientació de les polítiques departamentals.

El diàleg ciutadà representa també una aportació al projecte Labo P.O, una iniciativa impulsada pel departament per a convertir els Pirineus Orientals en un territori pilot d’adaptació al canvi climàtic. El projecte, en marxa d’ençà del 2024, treballa especialment sobre els efectes de la sequera, el risc d’incendis, les inundacions i la gestió de l’aigua, i combina coneixement científic, experiència tècnica i participació ciutadana per orientar les decisions polítiques a mitjà i llarg termini.

En el precedent més recent, “Imagina els Pirineus Orientals”, del 2019, hi va haver onze reunions ciutadanes, amb 2.500 participants, es van fer 558 propostes durant els tallers i 600 per mitjà de la plataforma digital. Finalment, en una assemblea departamental, es van votar trenta compromisos, que el departament va integrar formalment en el seu pla d’inversió 2019-2023, dotat amb 500 milions d’euros.

Entre les mesures adoptades, hi va haver el finançament de plaques solars en edificis públics, el reforç d’unes altres energies renovables –com la biomassa o la hidràulica– i el compromís de condicionar qualsevol desplegament eòlic a la preservació del paisatge, amb estudis d’impacte específics. En l’àmbit de l’aigua, el departament va assumir com a objectiu estratègic garantir-ne l’abastament a llarg termini, amb inversions en infrastructures i la reutilització d’aigües residuals per a usos agrícoles.

Un altre eix destacat va ser el de la mobilitat i la planificació territorial. El departament es va comprometre a construir centenars de quilòmetres de carrils bici, a defensar grans projectes ferroviaris, com el desenvolupament del Tren Groc o el reforç de les connexions ferroviàries amb Montpeller i Barcelona. En urbanisme, es van adoptar criteris per a limitar l’expansió de grans superfícies comercials, rehabilitar centres urbans degradats i combatre l’habitatge indigne.