De col·lectius conspiranoics a associacions minoritàries: qui compareixerà en la comissió d’investigació de la gota freda en les Corts

  • La majoria de PP i Vox ha provat de dissoldre les tres associacions majoritàries entre un grup de col·lectius diversos, la majoria d'extrema dreta

VilaWeb
21.02.2026 - 21:40
Actualització: 21.02.2026 - 21:45

Les Corts Valencianes escoltaran demà i dimarts les veus de les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Serà contra el desig del PP i de Vox, que tenen la majoria absoluta tant en la cambra com en la comissió d’investigació, que és on compareixeran. Els treballs de la comissió són lents. Es va constituir el 27 de gener de 2025 amb la intenció confessa de la majoria de no citar-hi les associacions de víctimes. Per les Corts han passat tota mena de tècnics, i també Carlos Mazón, quan ja havia dimitit del càrrec de president. Però les víctimes, encara no.

PP i Vox sempre han negat que les vetassen, però no les citaven mai. La veu de les víctimes es va sentir ja fa mesos al Parlament Europeu i a la comissió d’investigació del congrés espanyol, però a les Corts únicament s’ha sentit quan s’hi han concentrat a la porta per demanar la dimissió de Carlos Mazón, o per exigir-li que deixés l’acta de diputat.

Finalment, a còpia de fer pressió, PP i Vox van acceptar de “convidar-les”, però van posar com a condició que no tan sols hi anassen els representants de les majoritàries, sinó també totes les altres. De fet, la dreta i l’extrema dreta han provat de desprestigiar aquests tres col·lectius tant en públic com en privat. La principal acusació que els han fet ha estat dir-los que estaven polititzats i que es deixaven utilitzar pels partits de l’oposició.

I així va ser com va aparèixer una llista de disset associacions, algunes de les quals no tenen cap víctima inscrita, com ara SOS Desapareguts. D’altres, van ser creades per adalils de la conspiranoia, com l’advocat Rubén Gisbert.

Finalment, han demanat de comparèixer-hi nou associacions i un ciutadà particular. L’ordre s’ha establert segons l’arribada de la sol·licitud, i es repartiran en sessions de matí i vesprada entre dilluns i dimarts.

Tots els compareixents

A banda de les tres àmpliament majoritàries, que són l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, encapçalada per Mariló Gradolí; l’Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O, presidida per Rosa Maria Álvarez, i Asociación Damnificados por la DANA de l’Horta Sud de València, el president de la qual és Àlex Carabal, quines són les altres que compareixeran a les Corts?

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Mariló Gradolí al congrés espanyol
Rosa Maria Álvarez al congrés espanyol
Àlex Carabal al congrés espanyol

Liberum, l’associació asturiana nascuda en la pandèmia. Es va crear l’any 2021 per denunciar que, a parer seu, els governs arrabassaven les llibertats als ciutadans amb les ordres de confinament. També és una de les parts de casos tan coneguts com el de Begoña Gómez, el germà de Pedro Sánchez, o Koldo. Aquesta entitat actua com a acusació popular en la causa de la gota freda i també representa un familiar d’unes quantes víctimes. Ha defensat públicament que la xifra oficial de morts no reflecteix, segons el seu criteri, tots els que hi va haver. Fa uns mesos, va presentar una diligència al jutjat per a practicar una prova que deia que qüestionava la versió oficial. La jutgessa, amb el suport del fiscal del cas, la va denegar. L’argument del fiscal Melgarejo era que les diligències de prova havien de ser pertinents i útils.

SOS Desapareguts, l’ONG de Joaquín Amils que, actualment, no representa cap víctima. Pocs dies després de la gota freda, quan les víctimes estaven en xoc, desconcertades i sense saber on anar ni què fer, Joaquín Amils els va oferir públicament ajut legal i de franc. Moltes víctimes s’hi van agafar com a un flotador, i els va oferir l’assistència de l’advocat Juan Manuel Medina, que apareix en uns quants programes de televisió. Amils va fer una conferència de premsa el 14 de març a Madrid per a anunciar la presentació d’una querella a l’Audiència espanyola, però, en realitat, allà va dir que s’afegien a la causa oberta per la jutgessa de Catarroja. Les víctimes, ja més organitzades, van decidir que no volien el seu assessorament i hi van renunciar. Però Joaquín Amils ja havia trobat un lloc en els mitjans de comunicació i, a desgrat de tot això, manté que ofereix suport a víctimes i familiars afectats. A parer de les associacions majoritàries, això no converteix l’ONG en una associació de víctimes. El setembre del 2025 Amils i la seua dona van anar al Palau de la Generalitat a entrevistar-se amb Carlos Mazón. Van eixir de la reunió dient que Mazón no havia de dimitir perquè seria contraproduent per a València. Al juliol també havia anat a Madrid a entrevistar-se amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Tots a Una Veu, la primera associació a constituir-se. El 4 de desembre de 2024 es va constituir l’Associació Tots a Una Veu d’afectats per la gota freda. Es declaren apolítics i fugen de les polèmiques públiques. “Volem mirar al futur.” Reclamen, sobretot, la reconstrucció de les infrastructures perquè no siguen un perill i la creació de protocols de tota mena. El febrer del 2025 es van reunir amb el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per interessar-se per les obres que s’havien de fer en els barrancs de la Saleta i de Torrent. I aquest estiu, el 3 de juliol, es van reunir amb l’ex-president Carlos Mazón per parlar de la importància dels protocols. A l’eixida, van dir que la reunió havia estat molt cordial.

Associació Veïnal Ecos del Agua de Benetússer. Encara que es va formar prou abans, es va presentar el primer de febrer a l’Ajuntament de Benetússer. Es declaren independents i amb ganes de col·laborar per fer que millore la qualitat de vida del poble, no únicament després del desastre de la barrancada, sinó en la vida quotidiana, amb un foment de la participació.

Solo el Pueblo Salva al Pueblo, anunciada pel youtuber Rubén Gisbert. El 26 de novembre de 2024, el youtuber Rubén Gisbert va anunciar al seu canal d’Instagram que es creava l’associació Solo el Pueblo Salva al Pueblo “per lluitar”. Feia dies que era a la zona zero i feia tota mena de vídeos per al programa de televisió d’Iker Giménez. Un dia, algú el va enregistrar quan s’enfangava expressament per a fer un directe i Giménez el va acomiadar. Ell va continuar fent vídeos en la zona de la gota freda. Quan la jutgessa de Catarroja es va fer càrrec de la causa, Gisbert es va oferir a representar, de manera gratuïta, familiars de les víctimes mortals. Com a acusació particular, participa en tots els interrogatoris. A continuació, els comenta i emet les seues opinions pels seus canals, amb milers de seguidors. La majoria de les intervencions són per criticar la manera que té la jutgessa d’instruir. També insulta greument els testimonis que no li fan el joc o no responen allò que ell voldria. El cas més sonat va ser el de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ruben Gisbert (@gisbertruben)

Unión del Pueblo 29, de Yolanda Garrido. Yolanda Garrido va perdre un germà, la cunyada i un nebodet de quatre anys en la barrancada del 29 d’octubre. L’estiu passat, va crear l’associació per fer saber a tot el món que no calia creure’s tot el que ens deien per denunciar que no hi havia justícia i per “despertar consciències”. El seu lema també és “Només el poble salva el poble”. Garrido es va posar en mans de l’advocada Pilar Esquinas, coneguda per posicionaments crítics amb la versió oficial dels fets, perquè la representàs en la causa que s’instrueix a Catarroja. Quan la jutgessa va veure que la seua estratègia no s’ajustava a la posició d’una acusació, sinó la de la defensa de l’encausat Emilio Argüeso, la va apartar del procediment. Esquinas va recórrer a una instància superior i la jutgessa la va readmetre en el cas. Mentrestant, Yolanda Garrido, coneguda com a Yoli en les xarxes, va participar en una manifestació a Madrid l’estiu passat on va proferir expressions molt dures i amenaces contra la jutgessa. “Nuria hauria de ser en la presó i, si no canvia la instrucció, anirem darrere seu” o “El poble t’anirà al darrere, Nuria”, són les amenaces públiques que va fer. En els vídeos que penja a les xarxes, Garrido explica que la gota freda va ser una riuada causada per gent satànica, alts càrrecs, maçons i el poder obscur. Defensa, també, que el 29 d’octubre és una data satànica com també ho és l’11 de març. Tant Yolanda Garrido com la seua advocada, Pilar Esquinas, han difós públicament teories segons les quals s’han amagat cadàvers que no s’han comptat mai com a víctimes, o la tan coneguda de l’aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia. Segons elles, la destrucció de la gota freda forma part de l’agenda 2030, com el terratrèmol de Lora, l’erupció del volcà de la Palma o els focs paorosos de l’estiu passat a Espanya.

Juanjo Monrabal, l’interlocutor de Carlos Mazón. Juanjo Monrabal és un veí de Catarroja que va perdre la mare en la barrancada. El mes de març, després de falles, Carlos Mazón el va rebre al palau. Hi havia anat moltes voltes, amb una pancarta on deia que li havien matat el millor que tenia, que era la seua mare. Les altres votes s’acostava al guàrdia de l’entrada i demanava que el rebessen. Fins aquell dia no ho va aconseguir. Després de parlar amb Mazón, va dir que ell era apolític i que havia demanat al president d’aleshores que anàs al jutjat a contar la veritat, com li havia demanat la jutgessa en una interlocutòria. Va dir que Mazón havia acceptat la seua part de culpa i que li havia demanat disculpes per no haver estat a l’altura. Segons Monrabal, això no era suficient.

Mazón amb víctimes al Palau
Carlos Mazón, parlant amb Juanjo Monrabal, a la dreta de la imatge.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor