David Bonvehí va arribar a la presidència del PDECat al juliol, amb l’encàrrec de negociar l’encaix amb la Crida i de recosir els dos grans sectors en pugna dins el partit per evitar un trencament. Encara hi treballa. Ho fa amb els presos polítics del PDECat i amb Míriam Nogueras. La previsió és d’enllestir una proposta perquè les bases del partit decideixin què fer després del 19 de gener, quan la Crida es constituirà formalment. En aquesta entrevista, també parla sobre l’enduriment de Pedro Sánchez envers l’independentisme, de les darreres actuacions dels Mossos d’Esquadra, de l’actitud de Quim Torra amb els CDR i de la incomoditat que causa en el PDECat el to d’algunes mobilitzacions.

Pedro Sánchez va deixar clar al congrés que seria molt contundent amb Catalunya si es vulnerava la legalitat espanyola i que no descartava de traslladar-hi forces de seguretat de l’estat si considerava que els mossos no compleixen les seves funcions. S’hi pot dialogar, amb un govern espanyol com aquest?
—Pedro Sánchez es va equivocar. El discurs de dimecres no té res a veure amb el de fa cinc mesos, quan va fer la moció de censura i l’independentisme li va donar suport. En aquell moment, l’independentisme li va fer costat perquè mai més no es produís un discurs com el que dimecres va fer. Per tant, crec que es va equivocar. Pedro Sánchez ha de decidir si vol mantenir aquest discurs, que podria subscriure perfectament la dreta espanyola més feixista i recalcitrant, o si s’entén amb els demòcrates de l’estat espanyol i els independentistes catalans, que era el que nosaltres esperàvem. Ha tirat cap a la primera via. Si continua en aquesta línia, té els dies comptats com a president del govern espanyol.

Això complica encara més que el PDECat puguin avalar el pressupost espanyol?
—Sí. El vam fer president i l’única cosa que li vam demanar és que posés sobre la taula una solució política, que comencéssim a parlar, que tingués en compte la situació d’anormalitat democràtica que tenim a Catalunya. No ha estat capaç de complir el mínim que li vam demanar. El nostre no al pressupost ja era ferm i, des d’ahir, doblement ferm.

Si hi ha eleccions espanyoles, el PP podria governar amb Cs i Vox. Això no empitjoraria les possibilitats de trobar una via negociada?
—Una de les decisions que ha de prendre l’independentisme és si li interessa més un govern del PSOE amb Podem a Espanya o un govern de dretes espanyol. Mesos enrere, vam decantar-nos per la primera opció. Ens semblava que era més democràtic, que l’independentisme podria millorar. Però després del discurs de Sánchez tenim pocs arguments per a dir que el govern progressista és molt diferent que l’altra opció.

Si es tanca la via de la negociació, l’independentisme ha d’optar per la unilateralitat o esperar i acumular forces?
—L’independentisme sempre ha de continuar cercant el diàleg a Espanya. Ha de continuar governant les institucions pròpies de manera excel·lent, construint república des dels ajuntaments i la Generalitat, i això vol dir fer canvis profunds en l’administració de la Generalitat. Ha de continuar internacionalitzant el conflicte i convencent més gent de Catalunya, parlant a les ciutats de l’àrea metropolitana i al poble més petit d’alta muntanya del país. Ha de parlar amb els independentistes i amb els que no ho són; a aquests els ha de convèncer perquè siguem més.

Acumular forces per tornar-ho a intentar més endavant, per tant.
—Sí, l’objectiu de la independència ja no se n’anirà. En cap cas, o almenys al PDECat, no hi ha ningú que no vulgui la independència. És un objectiu irrenunciable.

Això vol dir que es mantenen les condicions que en l’anterior legislatura van portar a actuar de manera unilateral però amb la renúncia a intentar exercir el control efectiu del territori?
—En l’anterior legislatura, no es va fer pròpiament una declaració unilateral d’independència. Es van aprovar unes lleis al parlament, unes lleis per majoria democràtica, i no hi havia ni control efectiu del territori ni violència, ni es volia imposar la independència per la força, sinó per la via democràtica. Aquesta és la via que vam seguir. Vam veure que ens portava a declarar la independència però és veritat que, per a fer-la efectiva, no n’hi havia prou. Per a fer efectiva la independència, hem d’explorar vies diferents.

La via eslovena que ha defensat Torra, aleshores, no pot servir d’exemple per a Catalunya?
—Hem d’analitzar qualsevol país que ha estat independent. Però, després d’estudiar moltes vies, hem de trobar la pròpia. En diem via catalana, i és diferent de les altres. Potser el cas que més s’assembla a Catalunya, o en el que sempre ens hem emmirallat més, és l’escocès, però també hi ha una diferència substancial, que és que l’estat espanyol no vol fer de Regne Unit i per tant és una via que a hores d’ara no es veu factible.

Sánchez ha instat els partits independentistes a fer una nova proposta d’encaix a Espanya que compti amb el suport de tres cinquenes parts del parlament.
—Ja n’hem fetes moltes. Vaig entrar de diputat el 2010. Vam fer una proposta de pacte fiscal amb cent diputats. Hi ha hagut majories àmplies al parlament en molts moments i recordem que l’estatut mateix que en va sortir no té res a veure amb el que al final va acceptar Espanya. No ens cansarem de buscar grans consensos. Hi ha un consens elevadíssim que la gent no vol ni la monarquia espanyola ni institucions caduques, tampoc la repressió de què són víctimes els nostres presos… La gent vol el dret de decidir o d’autodeterminació. El senyor Sánchez hauria de saber que més de tres cinquenes parts de Catalunya volen el dret d’autodeterminació.

—El batlle de Montblanc, Josep Andreu, d’ERC, ha anunciat que s’afegia a la vaga de fam en suport dels quatre presos que en fan. Heu pensat a fer un dejuni o a afegir-vos a la vaga?
—Com a partit, vam donar suport als dejunis i intento anar cada tres dies o quatre a comprovar l’estat de salut dels nostres companys a la presó. Estic molt preocupat pel seu estat de salut. En tot moment, com a partit, fem el que ells ens demanen. La vaga de fam és de les poques opcions que tenen de denúncia, i ens demanen que nosaltres, des de fora, intentem arribar a acords amb l’independentisme i que tirem endavant per governar bé aquest país.

El fet que el consell de ministres espanyol es reuneixi divendres que ve a Barcelona és una provocació?
—Tothom té el dret de reunir-se, només faltaria, i de prendre les seves decisions, però venir-se a reunir a Barcelona no és políticament intel·ligent.

Si es repeteixen algunes imatges de manifestants llançant tanques, la imatge de l’independentisme en pot sortir perjudicada?
—Si fem les coses bé, i la manifestació i la reivindicació és unitària i l’organitza de manera correcta la societat civil, no hi haurà aquestes imatges. Ja hem après que hem de tenir una actuació impecable. En la manera de manifestar-nos, ens hem equivocat molt poques vegades, i per tant estic segur que divendres no es produirà això.

Què us van semblar les càrregues dels Mossos d’Esquadra?
—Sempre defenso els Mossos d’Esquadra. És una policia exemplar a escala europea. Com a partit sempre hem cregut que una de les coses més importants que tenim els catalans és la seguretat i, per tant, total suport als Mossos. És veritat que alguna imatge em va sorprendre, alguna actuació concreta d’algun agent, i espero que s’investigui. Sempre que els Mossos intervenen, tenen el meu respecte. Confio molt en la seva professionalitat.

El president Quim Torra va fer un ultimàtum de quatre dies al conseller Miquel Buch per a fer canvis a la cúpula dels Mossos. Això va originar una petita crisi. Després, van decidir que no hi hauria canvis, almenys de moment. Vau donar suport a Buch a Twitter. Es podia considerar que qüestionàveu el president.
—No ho vaig fer per això. No sóc al govern i no sé si aquest ultimàtum va ser en aquests termes o no. En tot cas, parlant amb el president Torra i el conseller Buch, crec que en tot moment han intentat anar coordinats i que estaven preocupats per algunes imatges que havien vist. Però no tinc la sensació que això hagi originat cap crisi de govern ni entre ells dos. En cap cas el PDECat no ha qüestionat l’actuació dels Mossos d’Esquadra, ni del conseller Buch, ni del president Torra, tampoc.

Torra no té un partit ni cap suport orgànic al darrere i compta amb un nucli de confiança molt petit. Està sol?
—No m’atreviria a dir-ho d’aquesta manera. Té una majoria bastant sòlida, molt diversa, i ell és una figura molt transversal, fruit d’aquesta varietat de l’independentisme. Només puc parlar pels diputats del PDECat, però sempre vam dir que, des de la seva investidura i fins al final, li donaríem suport. Juntament amb els grups al congrés i al senat, tenim trobades amb ell, coordinem l’estratègia. És veritat que de vegades amb punts de vista diferents. No és cap secret tampoc. Però, en tot cas, la paraula ‘sol’ no és la més adient.

Torra ha tingut una actitud de comprensió amb les actuacions dels CDR i va dir que havien de pressionar. Artur Mas va afirmar a Catalunya Ràdio que no és funció dels polítics dir això. Ho compartiu?
—Comparteixo tot el que diu el president Mas, sempre. És veritat que són moments molt complexos i en què el llenguatge és important. Hem de ser conscients que ens miren amb lupa i que qualsevol frase és malinterpretada. Coincideixo bastant amb el president Mas que un president de la Generalitat segurament ara no ha de donar ordres ni ha d’alimentar segons quines actuacions quan són tan mirades amb lupa.

El PDECat l’incomoden algunes actuacions dels CDR?
—Ens incomoda la gent que va amb la cara tapada, que crema contenidors, que són uns brètols. Ens molesta la gent que llança tanques. No ho compartim. Els CDR, com a organització, són diversos i no puc malparlar-ne en cap cas. Sí d’aquestes actuacions concretes, que de vegades han reivindicat alguns CDR.

La desobediència civil per mirar d’avançar en la consecució de la República, què us sembla?
—Sempre que sigui pacífica, mesurada, i serveixi per a avançar, no l’acostumo a descartar. Sempre que sigui compartida per molta gent per a poder canviar coses i sempre que no perjudiqui terceres persones.

Quan es fa una mobilització contundent és molt difícil que no hi hagi terceres persones afectades. Per exemple, els comerciants ja diuen que les mobilitzacions del 21-D els poden perjudicar a les portes del cap de setmana més important de la campanya de Nadal.
—Sí, però crec que la societat catalana, el dia 21, actuarà d’una manera perquè els comerciants no en resultin gaire afectats. Segur que trobarà la manera de fer-ho. Hem de fer les coses d’una manera que els perjudiqui tan poc com sigui possible.

I quan s’aixequen barreres de peatge o es tallen carreteres durant hores?
—Com a David Bonvehí, ara això no ho faria. No ho comparteixo.

Com ha de ser l’encaix del PDECat amb la Crida?
—Tothom ha vist què ha passat aquests últims mesos a la Crida. Continuem essent l’únic partit que li dóna suport explícit i esperem a veure si la Crida accepta que un partit com el PDECat hi pugui col·laborar. Si ho permet, m’he compromès, davant la militància i la direcció, a trobar-hi un encaix. Nosaltres som els de la unitat, els de la transversalitat, sempre hem estat un partit obert.

Fins ara la Crida ha refusat la incorporació orgànica de tot el partit i ha prioritzat l’adhesió individual dels militants. I això de moment no ha canviat.
—D’acord, però jo tinc un mandat de l’assemblea que diu que he d’encaixar el partit a la Crida. Espero a saber com puc encaixar-lo.

Globalment?
—Aquest és el meu mandat, independentment que hi hagi gent que individualment s’hagi fet de la Crida. Ho respecto i n’estic content.

Això podria ser una coalició electoral?
—No és pas sobre la taula així, però alguna forma de col·laboració haurem de trobar perquè aquest país i aquest espai polític necessiten unitat.

Si la Crida es constitueix com a partit, hi ha el problema que els estatuts del PDECat no permeten la doble militància. Una solució seria reformar-los?
—Totes les meves forces van destinades a encaixar globalment el PDECat dins la Crida. Espero a veure com la Crida s’acaba constituint i si és possible o no. Què acaba essent la Crida i com acaba configurant-se.

La Crida va deixant de banda l’electorat més moderat del PDECat, heretat de l’antiga CDC?
—No ho sé. No sé com s’acabarà configurant, ni el programa ideològic. L’única cosa que puc dir és que el PDECat, dins aquest espai de centre, ha procurat tenir gent més moderada, que venien fins i tot de l’antiga CDC,  i un nou independentisme més desacomplexat. Hi han tingut cabuda i espero que en el futur també n’hi tinguin.

Us fa por que, per la falta d’entesa, hi hagi una escissió? Que una part dels associats se’n vagin a la Crida i a una altra es quedi?
—Internament, no ho noto. Sí que noto que la gent té ganes de sumar, que no té ganes de partir-se més i que, quan vagi a unes eleccions, trobi una butlleta potent que representi la majoria del sobiranisme.

—La Crida diu que es dissoldrà quan s’aconsegueixi la independència. El PDECat podria hivernar fins llavors?

—Un partit polític només pot sobreviure si fa política. La paraula ‘hivernar’ no la contemplo.

I la dissolució encara menys…
—Ja vaig dir que no ho faria. Mentre sigui president, no ho faré, això.

Una de les conseqüències de les dificultats d’aquest encaix és que encara no tenen cap de llista per Barcelona ni per a les eleccions europees. Per Barcelona, ho ha de ser Neus Munté?
—Del PDECat, segur que n’ha de ser la cap de llista, i té l’encàrrec de fer una llista transversal. Si ella opta per no anar de número u, li ho respectaré, però ha de ser una decisió seva. Neus Munté continua essent la nostra referència a Barcelona.

Què us sembla que Ferran Mascarell vulgui ser el candidat?
—Tothom és lliure de fer allò que consideri convenient. Ve d’una tradició de partits diferents del PDECat. En els últims anys ha col·laborat molt amb nosaltres i jo sempre havia pensat que acabaria formant part d’aquesta llista transversal que fem a Barcelona. Si opta per no venir amb nosaltres, respecte total.

Podria ser un bon candidat per a tot aquest espai?
—Ho hauria de decidir Neus Munté i ja vaig dir que a mi em semblava que, després de tot el que ha passat, Neus Munté és més bona candidata.

Qui hi posarà ordre si els actors no es posen d’acord? Hi ha qui diu que Puigdemont haurà de decidir o que tot es desencallarà si Joaquim Forn fa el pas per a ser candidat.
—Mantinc reunions amb tres persones que faran que tot això vagi perfectament: Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Neus Munté. Estic molt tranquil. No crec que tinguem problemes a Barcelona. Trobaran la solució.

Al PDECat aviat faran primàries per a les eleccions europees.
—Sí, i anem mirant quina coalició és la millor. Fins a l’últim moment intentarem una coalició independentista amb ERC, però cada vegada es veu més difícil. Estem pendents també de llistes amb més partits nacionalistes de l’estat espanyol però és quasi impossible si ERC no hi juga. Per tant, tenim alguna altra opció, com la nostra coalició històrica amb algun partit del País Basc i de Galícia. A les primàries es pot presentar gent que no sigui del partit i a final de gener hauríem de tenir el nom que encapçali la llista.

Després de l’assemblea del PDECat de l’estiu, quina relació hi teniu, amb Puigdemont?
—Havíem estat companys al parlament, teníem una relació molt estreta. En aquests dos anys, al PDECat ens han passat moltes coses. Igual que Artur Mas, sempre serà el meu referent polític. És una relació d’admiració, també de tristesa perquè ha d’estar a Brussel·les, i intento compartir amb ell les decisions més importants. La seva opinió en molts casos és decisiva, o jo la tinc molt en compte. L’última vegada que el vaig veure va ser el cap de setmana passat amb la presentació del Consell per la República. Vam estar molt contents d’anar-hi i ell de veure’ns-hi.

A la direcció del PDECat, hi conviuen dues sensibilitats pel pacte que vau fer al congrés. Dieu que no hi ha risc d’escissió però aquests últims mesos han aflorat tensions.
—És un partit complex, tendre, en què els lideratges que tenim són nous. Des de la meva presidència intento entendre i dialogar amb tothom, fer un partit on càpiga tothom. També sóc conscient que el meu lideratge és nou, de vegades pactista, i que no pretén imposar cap visió determinada de veure les coses. Però sí que m’he fixat una línia vermella: que aquest partit no es dissolgui, que continuï fent política.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb