22.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 22.04.2025 - 21:59
The Washington Post · Chico Harlan i William Booth
Ciutat del Vaticà. Resultà ser l’últim dia del papa a la Terra.
El sant pare fruïa en els moments dramàtics, i així va ser el seu comiat: la multitud de Diumenge de Pasqua omplint l’assolellada plaça de Sant Pere, amb els ulls mirant cap a la façana del Vaticà. I el cant: “Papa, papa!”
Les cortines vermelles s’obriren.
Francesc, movent-se amb una cadira de rodes, sortí al balcó.
Es veia feble, però amb presència. Lluitant per alça el braç dret, el papa va fer la darrera salutació al món catòlic.
“Benvolguts germans i germanes, bona Pasqua”, digué amb una veu esquerdada, tot respirant amb dificultat.
Els fidels l’aclamaven, el saludaven i li feien fotografies. El moment va ser retransmès arreu del món, i tot plegat feia confiar a milions de fidels que es trobava en via de recuperació.
Però no era així.
L’endemà, la plaça s’omplí de fidels que provaven de processar els esdeveniments de les hores anteriors, que havien començat amb el papa celebrant la Pasqua, diumenge al matí, i havien culminat amb la mort dilluns a primera hora. Tenia vuitanta-vuit anys.
El reverend Eric Garris, sacerdot de Cleveland (Estats Units), fou un dels assistents a la missa dominical.
“És això que se sol dir sobre un familiar: el vaig veure ahir mateix”, diu Garris.
Francesc havia estat hospitalitzat més de cinc setmanes, entre el febrer i el març, per una pneumònia doble. Quan el van donar d’alta, el mes passat, els metges van dir que hauria de complir un període de convalescència de dos mesos. I l’advertiren que no es podria reunir immediatament amb grups religiosos ni atendre gran part dels compromisos que tenia.
El papa es va morir per excés de feina?
Francesc –això sí que és clar– no va ser mai un papa acontentat amb la reclusió i el recolliment. Garris creu que vivia allò que predicava.
“Com a sacerdot, vols ser-hi per la teva gent –diu–. No crec que fos qüestió de negligència, sinó de fe. Ell era, al capdavall, un pastor.”
Després de tornar al Vaticà, Francesc provà de mantenir-se al centre de l’actualitat.
Es reuní en privat amb el rei Carles III d’Anglaterra i la reina Camila durant la visita que van fer aquest mes a Roma, una audiència que fou confirmada poques hores abans de tenir lloc.
El monarca, en un missatge de condolença publicat abans-d’ahir, digué que el dolor de la parella per la mort del pontífex havia estat alleujat pel fet que Francesc, en les darreres hores de vida, havia pogut compartir la salutació de Pasqua amb el món sencer.
Dijous passat –Dijous Sant, en el calendari catòlic–, Francesc visità una presó de Roma i es reuní amb una setantena de reclusos. En anys anteriors, el pontífex havia rentat els peus dels presos, tal com va fer Jesús amb els seus deixebles la vigília de la seva mort. Aquesta vegada, segons el Vaticà, el pontífex s’hagué de disculpar: per motius de salut, ja no podia fer-ho. En compte d’això, els regalà rosaris i evangelis de butxaca.
Diumenge al matí, Francesc rebé la breu visita del vice-president dels Estats Units, JD Vance, a la residència papal. El pontífex hi assistí amb una cadira de rodes.
“Sé que no us heu trobat gaire bé de salut darrerament, però és bo veure-us amb més bona cara”, digué Vance, catòlic convers. “Gràcies per haver-me rebut.”
El Vaticà informà que la reunió –de pocs minuts– es va fer a la Domus de Santa Marta “per a intercanviar salutacions de Pasqua.” L’equip de premsa de Vance en donà pocs detalls.
I va resultar ser la darrera visita diplomàtica del papa.
La comitiva de Vance va estar tan sols 17 minuts en territori vaticà. Després de la reunió, el vice-president nord-americà assistí a la Missa de Pasqua a Sant Pau Extramurs, una de les quatre basíliques pontifícies de Roma. La família Vance també visità la tomba on es diu que hi ha enterrat l’apòstol sant Pau.
Poc després, amb Francesc a la llotja, un arquebisbe llegí el discurs de Pasqua del pontífex, íntegre. En una mena de comiat, Francesc –per boca de l’arquebisbe– reprengué les grans qüestions que han marcat el seu papat, amb crides en favor dels immigrants, els marginats socials i les persones atrapades en lluites sovint oblidades.
El pensament del pontífex fou global fins a la fi. En el darrer discurs –urbi et orbi, una benedicció “a la ciutat i al món”–, parlà dels conflictes al Sudan del Sud, el Iemen, a la Banya d’Àfrica, a Myanmar i al Caucas meridional. Pregà tant pels israelians com pels palestins, i suplicà: “Que Crist ressuscitat concedeixi a Ucraïna, devastada per la guerra, el seu do pasqual de la pau, i insti totes les parts implicades a prosseguir els esforços encaminats a aconseguir una pau justa i duradora.”
“Fins i tot en un estat de salut tan precari va ser capaç de ser la veu d’aquells qui no tenen veu”, diu Reni Meak, una monja d’Indonèsia.
Després de la missa, el pontífex va ser passejat per la plaça amb el papamòbil, escortat per un grup d’homes encorbatats. A mesura que avançà per la plaça, el pontífex saludà els fidels amb moviments molt limitats, mantenint tothora el braç enganxant a la falda.
Cap al final de la visita per la plaça, els assistents aixecaren infants en direcció al pontífex. Francesc agafà la mà d’un d’aquests nens a tall de benedicció, i en tocà un altre al front. Alguns nens ploraren.
El papa saludà amb la mà, en una mena de benedicció final que culminà aquest seu últim dia de feina.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
