[DADES] El català recula amb força allà on més es feia servir: caiguda dràstica de l’ús habitual

L’ús habitual del català retrocedeix a gairebé tots els territoris del Principat, segons les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023 fetes públiques avui. Ara com ara, el fa servir habitualment un 32,6% de la població, lluny del 36,1% del 2018 i molt per sota del 46% de fa vint anys. I és especialment en els territoris tradicionalment més catalanoparlants on el retrocés és més pronunciat.

El català només supera el 50% d’ús habitual a les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu. Tot i això, en molts d’aquests territoris el descens és significatiu.

Les Terres de l’Ebre continua essent el territori amb més ús habitual del català, però hi baixa sis punts en cinc anys: del 72,2% al 66,8%. Si la comparació es fa amb el 2003, la caiguda és encara més forta: fa vint anys, el feia servir habitualment el 84,9%.

A Ponent, el percentatge passa del 57% al 51,1%, i s’acosta a la meitat de la població. Fa vint anys, el feia servir el 73,2%. A més, destaca un altre indicador preocupant: un 20,2%  diu que no fa servir mai el català, ni tan sols de manera mínima. A l’Alt Pirineu, en cinc anys hi ha una baixada de gairebé nou punts: del 65,7% al 56,4% i les Comarques Centrals són l’únic territori on l’ús resisteix, estable en el 59,6%, tot i que també és inferior al del 2003 (66,6%).

Les Comarques Gironines són el territori on la caiguda és més forta: del 54,1% al 45% en cinc anys, i del 63,4% al 45% en vint anys.

Al Camp de Tarragona i al Penedès, els descensos són de 2,5 i 4,5 punts respectivament. Ací, la presència del català s’acosta al terç de la població. L’Àmbit Metropolità continua a la cua: baixa del 27,5% al 24,7%, i menys d’una quarta part de la població en aquest territori n’és parlant habitual.

Menys coneixement del català

El coneixement de la llengua també decau en gairebé tots els territoris i en pràcticament totes les competències. Solament millora la capacitat de lectura en conjunt, que passa del 82,5% al 84,1%.

La població que entén el català baixa a tots els àmbits, especialment a l’Alt Pirineu (-1,9). Quant als qui el saben parlar, el retrocés és general llevat del Penedès. A les Comarques Gironines és on cau més: del 87,4% al 83%.

Pel que fa a la lectura, solament millora a les Terres de l’Ebre. En la resta de territoris hi ha descensos destacats: gairebé sis punts a l’Alt Pirineu; 4,5 a l’Aran; 4,1 al Camp de Tarragona, i 2,5 a les Comarques Centrals. La capacitat d’escriure’l solament millora a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb un punt més (62,8%), i disminueix a la resta.

A l’Àmbit Metropolità, l’entén el 92,8% de la població (un punt menys que el 2018), el parla el 78% (quatre dècimes menys), el sap llegir el 82,8% (-0,8) i l’escriu el 62,8% (un punt més). Els retrocessos a l’Aran són generals, amb caigudes fortes en lectura (del 84,6% al 80,1%) i escriptura (del 60,1% al 55,4%), alhora que també ha baixat l’ús de l’aranès.

Tot i que els percentatges retrocedeixen, Política Lingüística destaca que, en un context de fort creixement demogràfic, el català guanya 267.600 nous coneixedors i 127.000 usuaris actius de més de quinze anys. Amb tot, aquest creixement no compensa l’arribada de nova població, i els percentatges globals baixen.

Per la seva banda, la Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen que el català continua en situació d’emergència lingüística. L’entitat defensa que encara hi ha marge per a revertir la tendència si es fan les inversions necessàries per a integrar els nouvinguts en català i per a convertir la llengua en un requisit indispensable per a treballar, i per això insta la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments a desplegar polítiques actives que prioritzin la llengua en tots els àmbits, també en els territoris on tradicionalment la situació es considerava bona.