27.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.11.2025 - 20:57
L’àmbit metropolità de Barcelona, el territori més poblat del Principat, és on el català presenta les xifres més baixes d’ús habitual. Avui, menys d’un 25% de la població el fa servir de manera quotidiana –concretament, un 24,7%– i la tendència no es capgira: el descens continua.
Tot i que les dades fa dècades que són preocupants, el retrocés d’aquests darrers vint anys ho són encara més: el 2003, un 37,8% de la població de l’àrea metropolitana feia servir el català com a llengua habitual exclusiva, i avui el percentatge és molt allunyat d’aquella xifra. Alhora, hi ha un augment de gent que combina més d’una llengua en el dia a dia.
L’àrea de Barcelona és sociolingüísticament heterogènia i la mitjana global amaga realitats molt contrastades. El govern estableix tres blocs territorials.
Primer bloc: Maresme (43,6%), Vallès Oriental (31,6%) i la ciutat de Barcelona (26,9%), que encara mantenen uns percentatges d’ús superiors a la mitjana metropolitana. En el cas del Maresme, fins i tot superior a la mitjana catalana. Tanmateix, també aquí hi ha retrocés: el 2018 el català era la llengua habitual del 44,2% dels maresmencs (-0,6), del 37,5% al Vallès Oriental (-5,9) i del 29,3% a Barcelona (-2,4).
Segon bloc: Vallès Occidental (22,9%) i Baix Llobregat Nord (23%), amb percentatges semblants a la mitjana metropolitana i també en descens.
Tercer bloc: l’Hospitalet de Llobregat (10,3%), Barcelonès Nord (14,3%) i Baix Llobregat Sud (12,2%), que concentren les xifres més baixes. Són zones on el català és clarament residual i on també s’ha registrat reculada: fa cinc anys l’ús era de l’11,9% a l’Hospitalet (-1,6), del 15,3% al Barcelonès Nord (-1) i del 14,8% al Baix Llobregat Sud (-2,6).
El Vallès Occidental (22,9%) i el Baix Llobregat Nord (23%) presenten uns percentatges semblants a la mitjana general de l’àmbit metropolità, també amb una reculada. En canvi, l’Hospitalet de Llobregat (10,3%), el Barcelonès Nord (14,3%) i el Baix Llobregat Sud (12,2%) són les zones més crítiques, amb un ús habitual del català per sota del 15% i amb una reculada evident també aquests darrers cinc anys.
Un dels elements que creen més alarma és el percentatge de població que no utilitza mai el català quotidianament. A la ciutat de Barcelona és un 26,4%. A l’Hospitalet, gairebé la meitat –un 47,4%– declara que no l’empra mai, principalment en benefici del castellà. En sentit contrari, l’ús exclusiu del català és pràcticament testimonial: només un 2,5% de la població de l’àrea de Barcelona viu plenament en català.
Un coneixement elevat
Malgrat les xifres d’ús, el coneixement del català continua essent alt. A l’AMB, més del 90% de la població entén el català i la majoria el sap parlar (78%) o llegir (82,8%). En teoria, això hauria de permetre que un catalanoparlant pogués expressar-se en la seva llengua i ser entès gairebé arreu.
El descens percentual del coneixement no es deu pas a una pèrdua de parlants, sinó al fort creixement demogràfic de l’últim quinquenni: 216.500 habitants més, molts dels quals arriben sense coneixement previ de català. En nombres absoluts, els parlants han augmentat: en comparació amb cinc anys enrere, avui hi ha 163.300 persones més que l’entenen i 151.200 més que el poden parlar.
També aquí hi ha contrasts territorials. Fins i tot als municipis amb menys habilitats lingüístiques, la majoria entén el català: un 85,7% a l’Hospitalet i un 88,1% al Barcelonès Nord. I hi ha més població que el sap parlar que no pas que el faci servir habitualment.
Una llengua sentida com a pròpia, però poc emprada
Un altre envit és el vincle entre llengua inicial, llengua d’identificació i ús real. Si es compta la identificació combinada amb el castellà o més llengües, un 39,8% de la població sent el català com a propi. Però aquesta identificació no es trasllada als usos lingüístics: solament un 34,9% l’empra habitualment –i de manera no exclusiva–, cinc punts menys que els qui s’hi identifiquen.
Això significa que una part gens negligible de la població, que no s’oposa al català, ans al contrari, sinó que el sent com a seu, no la pot emprar en el dia. I, de fet, la identificació, amb unes altres llengües o no, sí que ha crescut aquests darrers cinc anys: el sent seu un percentatge més elevat que no pas el 2008, el 2013 i el 2018.
Aquí es juga una part decisiva del futur de la llengua: cal garantir espais perquè aquells que volen usar el català –al comerç, l’esport, la feina o l’administració– hi puguin recórrer amb naturalitat, alhora que es reforcen la identificació i el coneixement. Aquest desajust és general. A l’Hospitalet, un 15,2% fa servir el català habitualment (sol o combinat), però més del 20% s’hi identifica. I al Baix Llobregat Sud la distància és encara més marcada: un 30,6% sent el català com a llengua pròpia, però tan sols un 20,8% el fa servir cada dia –gairebé deu punts de diferència–, en un context en què la llengua es troba en situació crítica.
