[DADES] De TikTok a Colom: com són els joves que prenen el relleu de l’independentisme?

Estelades a l’esquena com capes de superherois, moltes samarretes del Barça i mòbil a la mà. Aquest Onze de Setembre, ha destacat la presència del jovent a la manifestació independentista, especialment visibles enfilats al Monument a Colom, i que deixa clara l’existència d’un relleu generacional.

En aquest article posem el focus en la nova generació independentista: els menors de vint-i-cinc anys. Molts d’ells eren infants durant el Primer d’Octubre, i cap d’ells no hi va poder votar per edat. Ara surten al carrer amb llenguatges nous i canals de mobilització alternatius.

Les dades ho confirmen: la franja de divuit anys a vint-i-quatre no destaca pas per un descens del suport a la independència respecte de generacions anteriors. Ben al contrari: és l’únic grup d’edat on els contraris a la independència no arriben al 50% del total, cosa que s’explica perquè encara hi ha un alt nivell d’indecisió en una generació que no s’ha hagut de posicionar tant ni ha debatut a fons sobre la qüestió com les altres. La distància entre opcions és molt estreta –solament deu punts percentuals–, mentre que a la franja següent, de vint-i-cinc anys a trenta-quatre, que van viure el procés i van ser l’actor central de les protestes contra la sentència, la diferència entre independentistes i unionistes és molt més marcada.

Alguns dels joves presents a la manifestació d’aquesta Diada explicaven que havien estat convocats per les xarxes socials, especialment TikTok. Les dades confirmen aquest canvi de canal informatiu: un 74% dels joves s’informa sobre qüestions polítiques a les xarxes, i solament un 36% ho fa per mitjans tradicionals, com els diaris o la ràdio.

Més allunyats dels partits polítics

Aquests joves independentistes es mostren més desconnectats de la política institucional i, sobretot, dels partits que defensen un estat independent. Una desconnexió que contrasta amb l’actitud que tenia aquesta mateixa franja d’edat la tardor del 2017. Ara, solament un 55% afirma que “segur que aniria a votar”, una xifra clarament inferior al 70% dels independentistes en general.

Si la tardor del 2017 un 71% dels joves independentistes menors de vint-i-cinc anys deia que votaria formacions independentistes, actualment, tan sols el 48,5% manté aquesta intenció. I això és una caiguda de més de quinze punts respecte de la mitjana general. Dins d’aquest grup, una part significativa es decanta per la CUP (20,4%), una dada que evidencia la dificultat dels dos grans partits –Junts i ERC– per a connectar amb aquesta nova generació d’electors.

Els joves independentistes destaquen per tenir prioritats socials molt marcades. Consideren l’habitatge com el principal problema del país –set punts per sobre de la mitjana de la resta d’independentistes–, i també mostren més preocupació pel funcionament del transport públic i la manca d’infrastructues. Una bona part dels usuaris del servei de Rodalia són els joves, que no tenen vehicle privat; també són els qui més veuen l’economia com a problema principal. El seu estat d’ànim és clarament pessimista: tres de cada quatre creuen que l’economia anirà igual o pitjor l’any vinent, i un 42% pensa que empitjorarà. A més, la gran majoria (66,7%) es mostra insatisfeta amb el funcionament de la democràcia, un indicador que reforça la seva distància respecte de les institucions polítiques actuals.

També es mostren especialment preocupats per una crisi de la identitat catalana, marcada per la reculada de la llengua i la pèrdua d’elements culturals propis. En canvi, les relacions amb l’estat espanyol no es perceben com el problema principal en aquest moment.

Uns joves més allunyats de l’extrema dreta

Malgrat que les enquestes d’aquests darrers anys assenyalen un gir cap a posicions més conservadores o pròximes a l’extrema dreta entre els joves, al Principat aquesta tendència varia significativament segons com es manifesten sobre la independència.

Sobre això, trobem que un 61% dels joves independentistes s’ubica a l’esquerra, de 0 a 4 en una escala sobre 10; i solament un 6,6% s’ubica entre el 7 i el 10. Per contra, entre els no independentistes, són dinou punts menys a l’esquerra, un 42% entre 0 i 4, i arriben al 20% els qui s’ubiquen més a la dreta de l’escala.

De fet, la gran majoria dels joves independentistes, un 73%, considera que l’extrema dreta ofereix solucions massa simples per a problemes complexos i un 82,45% diu que cal que “la resta de partits adoptin una posició ferma per a evitar que el seu suport es continuï estenent”. En aquesta línia, hi ha un 72% que es mostra gens d’acord o poc amb la possibilitat de votar un partit d’extrema dreta pel fet d’estar decebuts amb la resta d’opcions polítiques.

En l’àmbit electoral, trobem una diferència evident entre independentistes i no independentistes. Allà on Vox té més suport és entre els més joves, i com més edat, menys suport. Per la seva banda, Aliança Catalana té el suport principal a la mitjana edat, entre trenta-cinc anys i seixanta-quatre.