[DADES] El fenomen creixent dels independentistes que no voten partits independentistes

A l’octubre del 2017, voler que Catalunya esdevingués un estat independent implicava, gairebé automàticament, votar candidatures que defensaven aquesta opció. Tanmateix, aquesta relació s’ha anat afeblint: com més va, més electors no connecten amb aquestes formacions i decideixen de no votar o bé prioritzar unes altres qüestions a l’hora de decidir el vot.

En el baròmetre de la tardor del 2017, un 76,1% dels votants independentistes afirmaven que donarien suport a alguna de les formacions que integraven la candidatura de Junts pel Sí o a la CUP. Les principals alternatives eren els indecisos –un 11,7% que no sabia què votaria– i com a opció electoral més destacada fora del bloc independentista hi havia Catalunya Sí que es Pot, amb una intenció de vot del 6,3%. Aquesta formació defensava un referèndum d’autodeterminació i comptava amb diputats com Albano-Dante Fachín, Àngels Martínez, Joan Josep Nuet i Joan Giner.

En el darrer baròmetre del CEO, aquest vincle s’ha reduït considerablement, fins al 63,4%, inclòs els que voten Aliança Catalana. I no és pas perquè hi hagi més indecisos.

Una part significativa de partidaris de la independència podria optar per formacions que no defensen aquest objectiu: un 8,8% votaria el PSC, un 2,5% els Comuns, un 1,2% el PP i un 1,5% Vox. En total: gairebé un 14% dels qui volen la independència optarien per partits contraris a aquest objectiu.

L’altra gran dada és l’abstenció. Això és previsible, si tenim en compte l’evolució de la participació: el 2015 i el 2017 fou del 78% i el 79%, respectivament, però el 2024 va caure en picat fins al 55%.

Menys interès i joves independentistes desconnectats

Un dels factors que explica aquest desajust és la incapacitat dels partits independentistes de connectar amb la nova fornada de votants. Són joves que van accedir a la política en plena efervescència del procés o bé després de la tardor del 2017, i que es van polititzar en un context marcat per les protestes contra la sentència i una resposta institucional molt allunyada de la del carrer.

La tardor del 2017, un 71% dels independentistes joves de menys de 25 anys deia que votaria formacions independentistes; entre els de 25 anys a 34, el percentatge era encara més alt: 75%. En ambdós casos, hi havia solament una diferència de cinc punts respecte del conjunt de la població.

Ara la situació ha canviat radicalment. Solament un 48,5% dels independentistes menors de 25 anys votaria partits partidaris d’un estat independent, quinze punts menys que la mitjana general. Malgrat definir-se com a partidaris d’un estat independent, una part d’aquests joves no votaria, votaria en blanc o bé triaria partits com ara Vox (7,6%), el PSC (7,6%) o el PP (3%).

Entre els de 25 anys a 34, la caiguda també és clara. Solament un 58% dels independentistes d’aquesta franja votaria formacions independentistes –el 2017 eren dels més mobilitzats–, i una part significativa optaria pel PSC (8,1%) o els Comuns (5,4%).

Tot i que la caiguda és més marcada entre els joves, la desconnexió entre vot i posició política ha repercutit en totes les generacions. Entre els més grans de 65 anys, per exemple, el suport als partits independentistes ha passat del 78% al 62%.

Aquest distanciament es vincula amb un cert cansament polític, la fragmentació de l’independentisme institucional i la percepció d’estancament del projecte. La desafecció també es reflecteix en l’interès per la política. L’any 2017, un 76,2% dels independentistes es declarava “molt” o “bastant” interessat en la política, trenta punts per damunt dels no independentistes (45,7%). Ara el panorama és ben diferent: solament un 47,9% dels independentistes diu tenir-hi interès. En canvi, entre els no independentistes el percentatge és del 40,3%. La diferència entre grups ha passat de 30 punts a 7,6.

Ideologia i vot: més matisos que abans

Una altra dada important és la relació entre el grau d’ideologització i el vot. Hom podria pensar que els qui tenen posicions extremes s’allunyen del vot independentista, però no és ben bé així. L’octubre del 2017, el suport més baix als partits independentistes era entre els votants situats al centre ideològic (5-6), sovint menys polititzats, en què un 16% deia que no votaria. Molt pocs, de qualsevol franja d’edat, optaven per partits no independentistes.

Però ara la tendència s’ha invertit: la baixada de suport es concentra, sobretot, en els independentistes que opten per partits que no defensen la independència. El cas més destacat és el dels votants del centre (5-6), entre els quals un 10,5% votaria el PSC, un partit que aquests darrers temps s’ha volgut associar a l’estabilitat i amb un projecte contraposat a PP i Vox a escala de l’estat espanyol. També hi ha fuites cap al PSC entre els qui s’identifiquen amb l’esquerra més clàssica (0-2: 7,7%; o 3-4: 9,1%). A la banda dreta, el PP té força entre els votants del 7-8 (4,5%) i Vox destaca clarament entre els del 9-10 (11,1%).

Sens dubte, són votants que no han canviat d’objectiu nacional, però sí de prioritats polítiques. I això els ha allunyats de les urnes o els ha empesos a opcions que no inclouen la independència al programa. Aquest desajust pot deixar de ser una anomalia esporàdica, com ja passava en períodes anteriors al procés, quan les formacions independentistes eren molt més minoritàries que no pas el suport social, i pot esdevenir estructural si els partits no reïxen a reconstruir un projecte creïble, il·lusionador i amb rumb clar.