24.01.2026 - 21:40
Donald Trump actua d’una manera tan extrema, tan cridanera, amb unes formes tan brusques (per a alguns, fins i tot repulsives) que la resta d’actors polítics, i les institucions, aprofiten el moment. I tenen la santa barra d’encolomar-li culpes que són compartides. Coses que han fet tots sembla que siguin cosa de Trump i prou. Si no vigilem ens arribaran a fer creure que una volta se’n vagi, aquestes coses també desapareixeran. Ai sí, tant de bo! Tant de bo Trump fos el gran i únic malvat que entre tots pintem. Seria ben fàcil d’arreglar el món. El fem fora i llestos. Aquest article posarà tres exemples damunt la taula: la deportació d’immigrants dels Estats Units, el famós mur de Mèxic i la novetat del moment, la compra de Grenlàndia.
Posar nens dins gàbies. Això va arribar a fer Trump als centres de detenció d’immigrants els primers quatre anys del seu mandat. I aquesta setmana, hem vist com el seu estimat ICE detenia un nen de cinc anys. Aquests fets són tan cridaners, però tant, que ens tapen la realitat: Barack Obama va deportar més immigrants que Donald Trump. Ho heu llegit bé. Aquí teniu les dades que ofereixen la CBS, USA Today, el Washington Post, la ràdio pública WLRN i el complet informe del portal Factchecqueado de la comunitat llatina contra la desinformació dels EUA. Tots arriben a la mateixa conclusió: en aquests darrers trenta anys, ha estat Obama qui ha deportat més gent, no pas Trump. També afegeixo aquest article del New York Times que fa una mica de trampa. No s’atreveixen a escriure, tot i les ganes que en tenen, que Trump ha deportat més que Obama, però en els gràfics ho sembla. Passa que els gràfics del New York Times només mostren les dades d’Obama a partir del 2013, però va entrar a la Casa Blanca el 2009. M’ha impressionat la trampa gràfica que fan.
Hi vull afegir un matís: els partidaris d’Obama argüeixen que les seves expulsions mai no se centraven en immigrants sense delictes i que feia anys que vivien al país. Ells feien fora gent amb faltes delictives i gent que enxampaven poc després de travessar la frontera, sense arrelament. Deu ser cert. Només vull recordar que organitzacions d’ajuda als immigrants han batejat com a gran deportador un president nord-americà per la quantitat de gent que ha expulsat. Aquest president es diu Barack Obama.
El segon exemple és el mur de Mèxic. I aquí torna a passar la mateixa. Trump, a diferència d’uns altres presidents, n’ha fet bandera, d’aquest mur. L’ha anunciat a bombo i plateret. I si no bades, sembla que se l’inventés ell. La resta, fan la contrària. Biden va dir que l’aturaria. I en va construir un tros (petit, però ho va fer). La realitat és que el mur el va començar a aixecar Bill Clinton, que George Bush fill és la persona que n’ha construït més quilòmetres (més de 800) seguit d’Obama (209 quilòmetres), i que el senyor Trump va aixecar-ne 130 quilòmetres els primers quatre anys de legislatura. Veurem, quan acabi el segon mandat, quants n’haurà aixecats. De moment, Trump, menys quilòmetres que Obama. I Bush al capdavant. Aquí teniu les dades a Time Magazine del 2023, a la Viquipèdia, a la ràdio pública PBS, i les dades en temps real.
L’últim exemple és el més recent. L’intent de compra de Grenlàndia per part del senyor Trump genera inquietud, moviments de soldats i grans titulars. Ens la presenten, a vegades, com una idea de bomber. A qui se li acut?! La realitat és que aquesta és la quarta vegada que els Estats Units han intentat de comprar Grenlàndia. Ho van intentar el 1867, el 1946 i una temptativa més feble el 1955. Un bon resum d’aquesta història ens l’ha oferta aquesta setmana la Cambra dels Comuns del Regne Unit.
Aquest article no diu que Trump sigui innocent. Ni tan sols diu que ho sigui més que els altres. Aquest article sí que diu que Trump és útil a molts polítics, institucions i periodistes que prefereixen d’insultar un monstre que comprar-se un mirall. I afegeix la idea, tan antropològica, de boc expiatori. Trump és el nostre boc expiatori perquè ell sol simbolitza la violència estructural; atacar-lo ens permet de fer net moralment, i ens permet de deixar intactes les institucions. Són les institucions les qui deporten immigrants, aixequen murs i volen comprar Grenlàndia. Quan marxi Trump, ho continuaran fent. Si realment volem que parin, no n’hi ha prou fent fora Trump. Cal canviar les institucions. Que no ens aixequin la camisa.
PS: La idea d’aquest article me la va donar feta fa uns deu anys l’enyoradíssim David Graeber, de qui vaig aprendre la idea de Trump com a boc expiatori. Quin savi, en Graeber, i com l’enyoro. Els antropòlegs són els germans grans dels periodistes. Espero amb candeletes quin antropòleg em sabrà explicar l’altra cara de la moneda, si és que existeix: en què Trump sí que és nou, diferent, i res comparable al que s’ha vist fins ara. En les formes, és evident. Però, en què més?

