Les cues del menjar continuen sis mesos més tard

Si al començament de la tragèdia de la gota freda les donacions d’aliments, productes de primera necessitat i roba van ser abundants, fins al punt que molts magatzems on arribaven aquestes donacions estaven desbordats, la situació actualment ha millorat en gran manera. Si bé ja no és necessària tanta ajuda, encara hi ha grups de voluntaris i associacions que en pobles com ara Paiporta fan arribar aquestes donacions a la població.

Travessant el Pont Nou de Paiporta, en una antiga bugaderia, Teresa Verdú junt amb més voluntàries observa un camió que descarrega més subministraments per al local de donacions que gestionen amb el Banc d’Aliments de València. “Vam començar a repartir l’11 de novembre, però ara ja comencen a ser més escasses les donacions i ja no oferim productes frescos”, apunta Teresa mentre les companyes col·loquen les últimes donacions que han arribat. Actualment, entre 50 i 60 persones passen cada dia per aquest local per obtenir productes com ara pasta, llegums, productes de neteja i d’higiene, generalment gent major i que, per a accedir a l’ajuda, han de residir en baixos. Mentre la gent fa cua, Teresa afirma que: “Jo, amb la meva pensió, si hagués perdut la casa, m’hauria de plantejar haver d’acudir a aquestes ajudes i poder reformar la meva llar, per això som aquí.” Una d’aquestes veïnes és Carmen Navarro, qui va perdre la casa a la riuada només sis mesos després d’haver-hi entrat a viure: “Ho he hagut de tirar tot, el sòl de parquet, les parets, i em sembla bé que ara sigui només l’ajuda per a qui vivim en baixos, perquè som els més afectats.” A Carmen el consorci li va pagar com a molts més veïns fa poques setmanes, però assegura que no és suficient per a tot el que s’ha de restaurar a casa seva.

A uns pocs carrers d’allí, Carolina García, membre de la Fundació Altius, reparteix racions de menjar preparat per a tot aquell que ho necessiti. “Repartim unes 200 racions diàries […], molts vénen per agafar menjar per als seus veïns majors o per als obrers que estan treballant en les reformes”, aclareix Carol, qui mentre atén les preguntes ha repartit ja més de la meitat de les racions en menys de mitja hora.

L’últim lloc on encara es repartien aquestes ajudes fins fa pocs dies era al carrer de Sant Ramon, on un altre grup de voluntaris posava fi a les donacions després de quasi mig any. Sandra Hernández és una de les voluntàries que ha treballat des del primer dia i afirma que, després de mig any “molts ja hem tornat a treballar i ja no podem dedicar-nos tant a aquesta iniciativa”. “Aquí pensem que tots som igual d’afectats, hagis perdut ‘només’ el cotxe o molt més […]. El poc que puguem ajudar sempre ve bé”, afirma Sandra, mentre al fons del local se serveixen els últims plats del dia. En el moment més difícil de la tragèdia aquests voluntaris van arribar a fer fins a quatre menjars diferents cada dia per atendre la gran quantitat de voluntaris i militars que ajudaven en les feines de neteja. Ara, sis mesos després, posen fi a aquesta tasca altruista i porten l’excedent de donació a uns altres punts perquè tots aquests béns continuen arribant a qui encara ho necessiti.