The Washington Post · Anthony Faiola i Samantha Schmidt

Ciutat del Vaticà. Acorralat pel govern Trump i arran de l’amenaça més gran a què ha hagut de fer front en dècades, el govern cubà ha recorregut a l’ajut d’una autoritat superior: el Vaticà.

En reunions d’alt nivell, inclosa una amb el papa Lleó XIV, funcionaris cubans han demanat al Vaticà que faci d’interlocutor entre el govern de l’illa i els Estats Units. La idea de l’Havana és que la implicació del Vaticà en les negociacions entre ambdós governs ajudi a convèncer la Casa Blanca de relaxar l’embargament de les importacions de combustible a Cuba, que ha deixat l’illa al llindar d’una crisi humanitària.

La petició de l’Havana arriba en un moment de gran preocupació al Vaticà pel destí de Cuba i els seus onze milions d’habitants.

La crisi del petroli desfermada pel blocatge nord-americà és tan greu que fins i tot ha dificultat el repartiment de l’ajut humanitari finançat pel govern dels Estats Units, que gestiona l’església catòlica. La Casa Blanca ha citat sovint aquest ajut humanitari com a exemple de la seva voluntat d’ajudar el poble cubà, i no pas castigar-lo.

Aquestes darreres setmanes, caixes i caixes d’ajut humanitari han romàs intactes en els molls de Cuba, perquè la manca de combustible impedeix de transportar-les i repartir-les per l’illa. La crisi és tan greu que part d’aquesta ajuda ha hagut de repartir-se amb rucs, segons que expliquen fonts familiaritzades amb la feina humanitària de l’església a Cuba.

Uns quants pontífexs –si més no, d’ençà de Joan Pau II, l’any 1998– han denunciat l’embargament comercial dels Estats Units contra Cuba, vigent d’ençà del 1960. Tanmateix, entre bastidors, el Vaticà sovint ha adoptat un to més discret com a mediador clau entre el govern comunista i Washington: l’església, per exemple, fou un dels grans responsables de la visita històrica de Barack Obama a l’illa el 2016, encara com a president dels Estats Units.

L’esperança de l’Havana, segons diverses fonts familiaritzades amb les negociacions, és que una institució amb el bagatge espiritual del Vaticà –i més ara que l’encapçala un papa nord-americà– sigui capaç de persuadir Trump i els alts càrrecs catòlics del seu govern perquè desisteixin de pressionar per forçar un canvi de règim a l’illa.

Aquest article, que revela detalls de les negociacions que no havien transcendit fins ara, beu d’entrevistes amb deu persones familiaritzades amb la situació, incloses cinc que han participat directament en les negociacions entre l’Havana, Washington i el Vaticà. Totes elles accedeixen a parlar amb el Washington Post amb la condició de mantenir-ne l’anonimat per poder parlar amb franquesa d’informació confidencial.

Els cubans han picat a la porta del Vaticà en un moment en què els aliats tradicionals de l’Havana, inclosos Veneçuela i Mèxic, sembla que no poden –o no volen– desafiar Trump i sortir al rescat de Cuba. Dimecres de la setmana passada, un funcionari rus afirmà que el seu país havia enviat ajuda humanitària a Cuba, fins i tot combustible, però no hi afegí més detalls. Ara com ara, continua sense ser clar fins on podria arribar el suport de Moscou al govern de l’illa, en desafiament del blocatge nord-americà.

El blocatge imposat pels Estats Units a les importacions de combustible han aturat els serveis de transport públic i els hospitals, cosa que ha abocat l’illa a una crisi econòmica que, segons uns quants observadors sobre el terreny, és la pitjor d’ençà del període especial de començament de la dècada dels noranta, quan el col·lapse de l’URSS privà el govern cubà del seu principal valedor.

A la Santa Seu, segons una de les fonts consultades pel Washington Post, li han encarregat la tasca d’identificar el mínim de concessions que l’Havana hauria de fer perquè el govern Trump suavitzi la pressió sobre l’illa.

Però res d’això no implica, necessàriament, que la iniciativa hagi d’arribar a bon port.

Lleó XIV, que va néixer a Chicago, té bona reputació als Estats Units. Tanmateix, fins ara, el govern Trump no s’ha sentit gaire interpel·lat per les crítiques del pontífex a les seves polítiques, tant en matèria de política interior com exterior. La setmana passada, sense anar més lluny, Trump etzibà a un periodista que li preguntava per la crida del papa a negociar un alto-el-foc amb l’Iran: “No hi ha altos-el-foc que valguin quan s’aniquila l’altre bàndol.”

“El govern no permetrà que el Vaticà dicti la seva política envers Cuba”, diu una de les fonts familiaritzades amb les negociacions. “Són benvinguts a parlar, però la resposta [del govern Trump] serà: ‘Teniu raó, hi ha molts problemes, però nosaltres no en som els responsables’.”

“El govern cubà podria prendre mesures per a alleugerir aquests problemes, si volgués”, afegeix aquesta font. “Per tant, no ens atrau gaire aquest quid pro quo, perquè realment no ens cal fer res perquè ells facin alguna cosa: el govern ja és a punt de caure tal com van les coses, acabarem guanyant la partida.”

L’església catòlica, que continua essent la institució més important de Cuba després del govern, s’ha fet sentir més aquests darrers mesos: a final de gener, per exemple, els bisbes del país van fer una crida perquè el règim adoptés “els canvis polítics que calen a Cuba”.

Els bisbes, això sí, també instaren els governs a “ser capaços de resoldre els desacords i conflictes mitjançant el diàleg i la diplomàcia, no pas la coacció o la guerra”, unes paraules que Lleó XIV repetí més tard en un discurs públic. El primer de febrer, el pontífex instà “totes les parts responsables” a dialogar “per evitar la violència i qualsevol acció que pogués agreujar el patiment de l’estimat poble cubà”.

Aquestes darreres setmanes, el Vaticà ha esdevingut una mena d’escenari improvisat per a les negociacions sobre el futur de Cuba.

El 20 de febrer, Mike Hammer –diplomàtic d’alt rang de l’ambaixada dels Estats Units a l’Havana– i Brian Burch –ambaixador dels Estats Units a la Santa Seu i un dels principals aliats de Trump– es reuniren a Roma amb l’arquebisbe Paul Richard Gallagher, número dos de la influent Secretaria d’Estat del Vaticà, per tractar el rol de l’església catòlica a l’illa.

Aquell mateix dia, Hammer i Burch es reuniren amb un grup d’ambaixadors llatinoamericans al Vaticà per debatre “com col·laborar amb l’església per donar suport al desig del poble cubà d’oportunitats econòmiques i llibertat”.

Durant la reunió, Hammer digué als diplomàtics que el règim cubà cauria “en qüestió de dies”, i que els Estats Units negociaven amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, nét de l’ex-president Raúl Castro, i una altra persona, segons que explica una font amb coneixement de la reunió.

Però mentrestant, digué Hammer, el govern nord-americà roman centrat a fer arribar ajuda humanitària a l’illa, com ara aliments, roba, mantes i més productes bàsics. Tanmateix, si es lliurés directament al govern cubà, aquesta ajuda mai no arribaria a les persones que la necessiten.

Que es parlés d’ajuda humanitària no fou exactament una sorpresa. El mes passat, la Casa Blanca prometé sis milions de dòlars en ajuda a Cuba, que s’afegiren als tres milions anunciats després del pas de l’huracà Melissa, que assotà l’illa l’octubre passat.

Fonts familiaritzades amb el repartiment d’ajuda a l’illa expliquen que gran part d’aquests productes ha romàs intacta als molls de Cuba durant setmanes a causa de la manca de combustible que cal per a repartir-la arreu del país. “Aquesta ajuda no pot lliurar-se a causa del blocatge [de les importacions] de petroli. Cal llevar les sancions, perquè fa un parell de mesos que la situació està així.”

L’arquebisbe de Miami, Thomas Wenski –que fa tres dècades que col·labora en el repartiment d’ajuda humanitària a Cuba– assenyala que és significatiu que el govern de l’illa no s’hagi oposat a l’arribada d’ajuda humanitària finançada pels Estats Units, com s’hi havia oposat en ocasions anteriors, i més encara si ens atenim al fet que les caixes en què l’ajuda arribà a l’illa tenen pintada una bandera dels Estats Units al lateral. “Es van empassar el gripau i van dir que acceptarien l’ajuda del govern nord-americà”, diu.

La major part d’aquesta ajuda arribà al port de Mariel, a l’Havana, però els camions de l’església, segons que explica Wenski, no tenien prou benzina per a transportar els productes arreu de l’illa.

Els dirigents de l’església aconseguiren de coordinar l’arribada d’un enviament d’ajuda humanitària per via marítima a Santiago, a l’altre extrem de l’illa, per la qual cosa calgué “una cooperació més estreta” amb el govern, segons que explica Wenski. L’arquebisbe explica que rebé fotografies en què es veuen voluntaris de l’església a Guantánamo repartint l’ajuda en tricicles motoritzats i carretons.

Una altra persona familiaritzada amb l’operatiu explica que l’església també s’ha vist obligada a repartir l’ajuda en rucs. “És com un film de Mad Max“, diu Wenski.

En un comunicat remès al Washington Post, el Departament d’Estat dels Estats Units eludeix la qüestió dels problemes logístics, però atribueix les “condicions tràgiques” de Cuba a “la incompetència, els fracassos i els abusos del règim”. També afirma que els Estats Units “col·laboren estretament amb l’església en uns quants aspectes de la diplomàcia amb Cuba”.

El Vaticà, per la seva banda, ha transmès un missatge clar a Hammer: el blocatge ha dificultat, i continua dificultant, el repartiment d’ajuda humanitària.

A començament de març, el ministre d’Afers Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, arribà al Vaticà en una missió diplomàtica d’alt nivell com a enviat especial del president Miguel Díaz-Canel. Rodríguez es reuní personalment amb el papa i amb el cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà.

Fins ara ha transcendit molt poca informació de la reunió. Segons que explica una persona familiaritzada amb la trobada, Rodríguez convidà Lleó XIV a Cuba i demanà l’ajuda urgent del Vaticà per a pal·liar la crisi causada pel blocatge nord-americà. Pocs dies després, Cuba anuncià que alliberaria 51 presos com a gest de bona voluntat.

Paral·lelament, Rodríguez es tornà a reunir al Vaticà amb Parolin, aquesta volta sense la presència del papa, en una trobada que fou més “concreta”, segons aquesta font, i en què es parlà de la necessitat que el Vaticà intervingui per fer entendre als nord-americans com ha esdevingut de greu la situació per al ciutadà mitjà de l’illa.

Hammer i Burch també es reuniren amb Parolin aquell mateix dia. Una de les persones amb coneixement de les reunions explica que el Vaticà opta per una sortida a la crisi que no sigui “tan traumàtica” com la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, un episodi pel qual el papa ha expressat preocupació.

Ara com ara, l’objecte més gran de desacord continua essent el futur del president, Díaz-Canel, que alguns membres del govern Trump demanen de substituir. L’informant sobre les reunions al Vaticà explica que la Santa Seu ha provat de redirigir les negociacions cap a la necessitat de solucionar, en primer lloc, la crisi humanitària, i demana de flexibilitzar el blocatge o decretar-ne exempcions específiques.

La Santa Seu s’ha negat a fer declaracions a la premsa sobre aquestes trobades, més enllà de reiterar l’oposició a l’embargament nord-americà. A començament de març, Parolin respongué a un periodista: “Nosaltres […] hem fet allò que calia fer per Cuba. Ens n’hem reunit amb el ministre d’Afers Exteriors i hem fet els passos que calia, sempre amb l’objectiu de trobar una solució dialogada als problemes existents.”

Schmidt informa de Ciutat de Mèxic estant. Stefano Pitrelli, de Roma estant, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb