Després d’haver detingut el president veneçolà, Nicolás Maduro, al gener, i d’haver atacat l’Iran, al febrer, sembla que Cuba és l’objectiu següent de la Casa Blanca. Subjecta al blocatge econòmic de Washington, fa més de tres mesos que l’illa no pot importar combustible, segons que ha denunciat el president cubà, Miguel Díaz-Canel.

Aquesta setmana, Donald Trump ha dit que creia que “tindria l’honor de prendre [el control] de Cuba” i que la campanya de pressió del seu govern havia deixat el règim comunista tan afeblit, que Washington podrà “fer-ne allò que vulgui”.

Trump ha afirmat que el govern cubà cauria “molt aviat”, però els dirigents de l’illa es mantenen desafiadors. “Si arribés el cas més extrem, Cuba té una certesa: qualsevol agressió externa toparà amb una resistència indestructible”, va escriure Díaz-Canel a X fa poc.

Com va començar la crisi?

El predecessor de Maduro, Hugo Chávez, va apadrinar el règim cubà tan bon punt va ocupar el poder a Veneçuela, l’any 1999. Com a país ric en petroli, Veneçuela va esdevenir, doncs, el principal benefactor de Cuba. En un moment determinat, hi va arribar a enviar més de 100.000 barrils diaris de combustible subvencionat per mantenir el règim a flotació.

La relació va continuar fins i tot després de la mort de Chávez, l’any 2013. Maduro, de fet, va mantenir les exportacions de petroli subvencionat a Cuba i el suport polític al govern de l’illa, fins i tot quan l’economia de Veneçuela començava a fer aigües.

Quan Maduro fou segrestat pels Estats Units, les exportacions de petroli subvencionat veneçolà –i la política de suport al règim cubà– es van aturar de cop i volta. D’aleshores ençà, cap país no ha fet cap pas endavant per omplir el buit deixat per Veneçuela, atès que Trump ha amenaçat d’imposar aranzels punitius a qualsevol estat que subministri petroli a Cuba. L’economia de l’illa ja estava molt afeblida fins i tot abans de la campanya de pressió de Trump. Ara ja es troba en caiguda lliure.

El govern de Cuba podria caure aviat?

Els problemes de l’economia cubana són evidents i l’escassetat de combustible ha acabat d’agreujar els problemes d’una xarxa elèctrica decrèpita. Aquest mateix mes, el país ha sofert dues apagades importants, una de les quals va afectar tota l’illa. Per pal·liar la crisi, el govern ha racionat la benzina, ha començat a tancar complexos turístics i ha comunicat a les aerolínies que ja no podran omplir el dipòsit a l’illa.

L’ONU ha denunciat que el blocatge nord-americà ha impedit al govern cubà d’alimentar els seus ciutadans més vulnerables, tot deixant l’illa al caire d’una crisi humanitària.

La Xina, el Brasil, Mèxic i alguns països més han proporcionat –o s’han compromès a proporcionar– aliments i ajut humanitari a l’illa. Sense importacions significatives de combustible, tanmateix, no és clar quant de temps podrà aguantar el govern cubà.

S’espera que un petrolier carregat amb més de 700.000 barrils de cru rus arribi a l’illa a final de març. Però, per a funcionar a ple rendiment, a l’economia cubana li calen uns 100.000 barrils diaris. Jorge Piñón, investigador de l’Institut d’Energia de la Universitat de Texas a Austin, explica que aquest petroli, fins i tot en cas que hi arribi, haurà de ser refinat abans de poder-se distribuir per l’illa, un procés que es podria allargar una vintena llarga de dies.

Què hi guanyaria, Trump, amb la caiguda del govern cubà?

Successius governs nord-americans han provat de reformar o fer caure el règim comunista de l’Havana, que fa seixanta-set anys que governa l’illa, però segurament cap president no ha pressionat tant Cuba com Trump. Empès, si més no en part, pel secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio –nascut a Florida al si d’una família d’exiliats cubans–, el govern Trump ha endurit les sancions i ha pressionat els països veïns de l’illa –incloent-hi Guatemala, Hondures i Jamaica– perquè deixin de contractar missions mèdiques cubanes, una altra font d’ingressos clau per a l’Havana. Sota pressió de Washington, l’Equador i Costa Rica han tallat relacions diplomàtiques amb Cuba.

Els nord-americans d’origen cubà, un grup que fa dècades que pressiona per fer caure el règim, són una bossa de vots important per a qualsevol possible candidat, sobretot al sud de Florida. Fer caure el règim cubà, per tant, situaria Rubio com un dels grans candidats a les pròximes primàries presidencials del Partit Republicà, a les quals Trump ja no es podrà presentar.

Més enllà d’aquestes consideracions electorals, la Casa Blanca –i una gran part de la classe política nord-americana– veu Cuba com una porta d’entrada al Carib i una zona d’influència de Washington per a rivals geopolítics dels EUA com ara la Xina, Rússia i l’Iran. Un canvi de règim a l’illa permetria a Washington de contrarestar-ho.

Què podria passar si cau el règim?

La successió de crisis polítiques i econòmiques viscudes a l’illa aquestes darreres dècades ha fet arribar onades d’immigrants cubans a les costes dels Estats Units. L’any 1980, més de 125.000 cubans van arribar a Florida en pocs mesos, en un episodi que va passar a la posteritat com l’èxode del Mariel. La crisi migratòria actual, que va començar durant la pandèmia de la covid-19 i aviat va superar l’èxode del Mariel, continua imparable. Una hipotètica caiguda del govern cubà podria desencadenar una onada migratòria encara més important i causar una crisi humanitària a les portes de Florida.

El col·lapse de Cuba també podria desestabilitzar parts del Carib i de l’Amèrica Llatina. Una altra incògnita és com reaccionarien la Xina i Rússia a la caiguda d’un dels seus grans aliats ideològics a l’hemisferi occidental.

Què en sabem, de les negociacions entre Washington i l’Havana?

La setmana passada, després de mesos de rumors i filtracions, el govern cubà va reconèixer per primera volta negociacions amb Washington.

Els diplomàtics nord-americans han estat negociant, sobretot, amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro. Rodríguez Castro és nét de Raúl Castro, ex-president cubà i germà de Fidel Castro. Es creu que Rodríguez Castro està estretament vinculat a GAESA, l’extens conglomerat empresarial dirigit per les forces armades de Cuba.

Cuba també ha adoptat mesures per apaivagar la tensió amb Washington, tot alliberant alguns presos polítics i oferint-se a reformar el sistema econòmic. La setmana passada, per exemple, el govern de l’Havana va anunciar que permetria als cubans residents a l’estranger d’invertir i de crear empreses al país, dues mesures que els exiliats cubans a Miami feia temps que demanaven. El govern cubà també s’ha compromès a permetre que les empreses privades importin el seu propi combustible, sense haver de dependre del govern.

Rubio, no obstant això, ha afirmat que amb aquests canvis no n’hi havia prou i que qualsevol reforma seria insuficient fins que Cuba no accepti de “posar gent nova al capdavant del govern”.

Ella Feldman i Lucía Kassai han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb