24.11.2025 - 16:48
|
Actualització: 24.11.2025 - 18:15
El polígon de San Fernando de Henares és un lloc fred i gris, enllà de la M-30, l’autopista que circumval·la Madrid. Naus buides, autobusos antics. Allí, en un edifici apartat de l’Audiència espanyola, ha començat un matí rúfol de novembre un dels judicis més importants dels últims cinquanta anys, que asseu la família Pujol Ferrusola al banc dels acusats. L’entorn, un punt inhòspit; el contingut de les qüestions prèvies, dins la sala, viu, intens. El pap era ple i, a mesura que ha avançat la primera sessió, n’ha anat vessant la política. “Miraré de ser breu, senyoria, però com que fa tretze anys que dura, tot això…”, ha dit un dels advocats al jutge.
Serà un camí tortuós per a la família, amb un component visual i simbòlic de càstig ja d’entrada. El fill gran del president, Jordi Pujol Ferrusola, per a qui el tribunal demana vint-i-nou anys de presó, ha estat el primer de tastar una certa hostilitat banal. Una anècdota, potser. Però un detall literari. Arribava travessant l’asfalt, al marge del pas de vianants, i, davant la munió de periodistes, un agent de la policia espanyola que el renya: “Senyor, faci el favor de caminar per la vorera.” Pujol se l’ha mirat estranyat, com si no s’ho acabés de creure. La família ha arribat a l’Audiència per separat, probablement per evitar l’estampa de Reservoir dogs, però no l’han poguda evitar dins. S’han assegut tots a les dues primeres files: Josep Pujol, que abraçava la cadira buida del costat amb el braç, al costat de Pere Pujol i de Marta Pujol. La resta, tots separats, i, en extrems oposats, Jordi Pujol fill i la seva ex-dona, Mercè Gironès, divorciats d’ençà del 2011. Darrere, la desena d’empresaris acusats.
La jornada ha començat amb expectació pel paper del president, de noranta-cinc anys, i molt fràgil de salut. Els metges forenses li atribueixen un deteriorament cognitiu moderat. Les darreres proves li han detectat marcadors d’un principi d’Alzheimer a la sang. El seu advocat, Cristóbal Martell, va demanar que l’apartessin del judici tal com van fer amb la seva dona, Marta Ferrusola, traspassada l’any passat. El tribunal l’ha citat per videoconferència i Pujol ha estat franc: “Estic a la seva disposició per respondre tan bé com pugui, però no estic gaire en forma.” L’edat castiga Pujol visiblement, però no n’hi ha hagut prou perquè el tribunal decidís d’apartar-lo, tot i que es reserva la possibilitat de fer-ho més endavant. Avui, potser, l’exoneració del president no havia de ser el titular que n’enterbolís cap altre. I avui, potser, la imatge havia de ser clara: en una petita pantalla, projectada fins i tot a YouTube, un president envellit era ben enregistrat, en primer pla.
En el plantejament de judici hi ha una tensió fonamental. És un judici sobre unes activitats financeres irregulars o sobre una obra de govern embrutida fins al moll de l’os per una corrupció sistèmica? El president va reconèixer que tenia diners a l’estranger. Com van créixer, els diners? La família sosté que va ser amb inversions financeres. La fiscalia sosté que Pujol va “teixir una xarxa de clientelisme” a fi d’enriquir-se ell, la seva família i uns quants empresaris afins a Convergència. Les defenses s’han esforçat –en castellà– a convèncer el tribunal de la primera versió.
Tanmateix, en les qüestions prèvies s’han fet visibles dues línies clarament diferenciades per a justificar-ho: una de més tècnica, encapçalada per la defensa del president i del fill gran, i una de marcadament política, encapçalada, de fet, per l’únic dels fills Pujol que va seguir el camí del pare, Oriol Pujol, que fou secretari general de Convergència. La previsió és que totes dues línies convergeixin en la tecnificació a mesura que avanci el judici, però avui, que s’havia de posar tota la carn a la graella, els advocats Francesc Sànchez, en nom d’Oriol, i Jaime Campaner, en nom de Josep, han posat damunt la taula l’operació Catalunya i la intervenció de branques de l’estat espanyol en la investigació. Oriol Pujol ja havia insinuat el traç en una entrevista recent a Catalunya Ràdio: “Volien matar Pujol.”
Un devessall de protestes
El primer dels advocats ha estat Martell, representant del president i del fill gran. Expansiu, expeditiu, expressiu. Es fregava la barba, es posava bé les ulleres, ajuntava les mans i les separava, tirava la cadira endavant i endarrere, gesticulava amb força, feia llargues subordinades amb una gran precisió sintàctica. Ha fet una llarga exposició de gairebé una hora amb sis qüestions que, si són ateses pel tribunal, transformarien a fons el judici.
La primera: l’Audiència espanyola no és el tribunal competent, perquè la jurisprudència estableix que tan sols pot jutjar aquesta mena de casos quan el delicte s’ha comès íntegrament a l’estranger. I, segons Martell, no és el cas: encara que els comptes fossin a Andorra, segons l’escrit d’acusació la trama s’hauria produït, originalment, a l’estat espanyol, per mitjà d’un entramat de concursos públics. I els delictes fiscals són espanyols perquè són de contribuents a la Hisenda espanyola. Segona: s’infringeix, diu, el principi acusatori, perquè la fiscalia és ple de generalitats i abstraccions, però no concreta a quins contractes públics fa referència. L’ha seguit, en aquest punt, Josep Oriol Rusca, que s’ha queixat d’una “indefensió brutal” perquè l’acusació no concreta exactament en què hauria cooperat Gironès, la seva defensada. “Sembla que Mercè i Gironès siguin el tercer i quart cognom del senyor Pujol Ferrusola. És delicte ser l’ex-parella de o la parella de?”, ha retret a la fiscalia.
La tercera queixa de Martell és que el tribunal ha refusat la citació d’uns quants testimonis de funcionaris que la defensa considera imprescindibles per a aclarir si els Pujol van influir en aquests concursos imprecisats. Per exemple, Josep Antoni Acebillo, peça clau en l’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona durant els primers mandats socialistes. I la quarta: la prescripció d’uns quants delictes fiscals comesos entre el 2007 i el 2008 pel primogènit.
La cinquena i la sisena són encara més determinants, perquè atenyen un dels apunts clau del cas: la defensa considera que la justícia espanyola ha vulnerat els principis de cooperació judicial internacional entre l’estat espanyol i el Principat d’Andorra. Martell s’ha referit tan sols als aspectes tècnics, perquè considera que la fiscalia ha desoït la normativa interna andorrana quant a delictes fiscals i d’emblanquiment, però, de fet, Andorra és un element clau del cas perquè no tan sols hi van succeir uns quants dels fets imputats, sinó que hi rau l’origen del cas. Els diners de la família Pujol eren a la Banca Privada d’Andorra, propietat dels germans Higini i Ramon Cierco, que diuen que van rebre pressions de l’ex-cap de la unitat d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas: o bé els donaven informació bancària sobre els Pujol, el president Artur Mas i l’ex-vice-president Oriol Junqueras, o el banc se n’aniria en orris. Van cedir. I el banc se’n va anar igualment en orris.
Atesa l’exposició tècnica de Martell, ha estat Jaime Campaner, advocat de Josep Pujol, el primer d’acolorir la defensa d’aspectes polítics, amb referències explícites a l’operació Catalunya. Segons la seva exposició, les fonts de prova més bàsiques es van obtenir de manera inconstitucional, amb la pressió als directius de la Banca Privada d’Andorra perquè trenquessin el secret bancari de la família. “Tot es resumeix en aquesta imatge”, ha dit, tot brandant la famosa portada d’El Mundo del juliol del 2014 que va desencadenar la confessió de la deixa. Aquest, sosté Campaner, és el pecat original, que causa una “concatenació precipitada dels esdeveniments.” Fins aleshores tot just hi havia una denúncia de l’empresari Javier de la Rosa que no va ser ratificada pel jutge i la defensa de Victoria Álvarez, ex-parella del primogènit, però és amb el comunicat que Pujol es veu obligat a fer per una prova “obtinguda delictivament”, segons l’advocat, que tot escala de sobte. Fou, en paraules seves, “un streaptease financer” obligat. Campaner també considera que han vulnerat el dret de defensa del seu defensat perquè no el van informar pertinentment de l’acusació que li atribuïen.
L’exposició que ha anat més enllà ha estat la de Sànchez, advocat d’Oriol Pujol, que ha seguit el fil de Campaner per reblar-ne l’aspecte polític. Tant, que ha incomodat unes altres parts. “Si aquestes persones es diguessin González Amador segurament tindrien un intercanvi de documentació amb el ministeri fiscal, però es diuen Pujol”, ha arribat a dir. La tesi fonamental de la seva defensa és que Álvarez fou manipulada per “pseudopolicies, agents policials i part de l’aparell de l’estat” per influir, per mitjà d’ella, en el procés d’independència que començava a agafar embranzida llavors a Catalunya. En aquest punt, de fet, ha citat unes declaracions de Villarejo, que sobrevola la causa com una ombra fantasmagòrica: “Per intentar d’evitar que el procés independentista veiés la llum i afectés la unitat d’Espanya, es va fer un operatiu pel Ministeri de l’Interior i els serveis secrets. Un aspecte interessant era el diner obtingut il·legalment per part del sector independentista, fonamentalment de la família Pujol.” I encara hi ha implicat Mariano Rajoy, aleshores president del govern espanyol.
El judici continuarà aquesta setmana amb la resta de qüestions prèvies: hauran de parlar els advocats de la resta de fills, que també atendran irregularitats en la presentació de la causa, i de la desena d’empresaris encausats –entre els quals, Carles Sumarroca, Luis Delso i Carles Vilarrubí. En acabar-se la sessió, encara hi ha hagut una mica d’intercanvi distès de parers al vestíbul. La cosa tot just acaba de començar.
