Crònica parlamentària del dia que la jutgessa de Catarroja ha decidit de demanar al TSJ que Carlos Mazón siga investigat

El 24 de febrer serà recordat pel dia que la magistrada del jutjat d’instància i instrucció de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, va demanar al Tribunal Superior de Justícia Valencià l’encausament de l’ex-president de la Generalitat, Carlos Mazón. Abans se’n deia “imputat”. Ara, “investigat”. Com que és aforat, la jutgessa ha de fer aquest tràmit.

Que la gota freda no va ser un fenomen meteorològic imprevist, que es va anunciar amb antelació, que el CECOPI es va reunir molt tard, que els missatges del cap de gabinet, José Manuel Cuenca, no eren altra cosa que instruccions de Carlos Mazón a la seua consellera, que la sobretaula va ser interminable… Que la responsabilitat no és política i moral, sinó responsabilitat penal, diu.

Però el dia 24 de febrer era, també, el dia que les Corts Valencianes havien d’escoltar les víctimes de la gota freda. Les associacions de víctimes, les que d’ençà del primer moment després de la catàstrofe física i humana, han treballat per a saber la veritat. I aquesta confluència va convertir els passadissos de les Corts en una olla de pressió. Més encara si tenim en compte que en el moment just en què això ha ocorregut els diputats de la comissió i els periodistes encara paíem les intervencions de Rosa Maria Álvarez i Mariló Gradolí, però ja havíem començat a escoltar les invectives i els verins que llançava l’advocat youtuber, conspiranoic i d’extrema dreta Rubén Gisbert.

Un còctel explosiu que no ha amagat la diferència entre el comportament dels síndics del PP i de Vox, Fernando Pastor i José María Llanos amb les víctimes respecte del que han tingut amb Gisbert: catifa roja i pètals de rosa per a aquell que ha vingut a dir que la política i els polítics i l’estat i el sistema i la democràcia…

El dia de les víctimes

El matí ha començat amb la concentració convocada per les entitats socials, que donen suport a dues de les associacions de víctimes que avui convocaven la protesta. La primera d’arribar, com sempre, perquè agafa l’autobús a Xirivella i no vol fer tard, és Dolores Ruiz, que ahir va estar pendent tot el dia de la primera jornada de compareixences. Després de la salutació cordial, diu una fase: “Allò em va semblar una rentada de cara.” Silenci. Després tornarem a sentir la seua veu quan, al final de la seua intervenció, Rosa Maria Álvarez reproduirà el fragment d’un àudio de WhatsApp que anit li va fer arribar.

La sala de premsa de les Corts s’ha convertit, avui, en una sala improvisada per als convidats. A voltes, la convivència ha estat complicada quan un jove, que s’ha declarat “seguidor de les teories de Gisbert”, ha protestat perquè un parell de periodistes comentaven l’anunci del TSJ que havia revolucionat el matí.

Tant Rosa Maria Álvarez com Mariló Gradolí han fet unes intervencions contundents i molt dures contra la gestió de l’emergència del govern de Carlos Mazón. I han retret al PP i a Vox que continuen donant suport a polítiques que neguen el canvi climàtic, que el president Pérez Llorca haja mantingut al Consell totes les persones, excepte una, que ja tenia Mazón. Han repetit el lema que els acompanya de fa mesos: “Veritat, justícia i reparació”. I han fet callar el PP i Vox. Fernando Pastor i José María Llanos, amb prou feines han pogut articular cap frase que no fos un lloc comú, un parlar per no callar, perquè callar hauria estat assumir la culpa de mantenir Carlos Mazón aforat com a diputat. Encara no se sabia la resolució de la jutgessa.

I acabades les intervencions en públic, el teatret s’ha repetit. Fernando Pastor s’hi ha acostat, els ha donat la mà i els ha tornat a dir paraules ensucrades. No ha accedit a la petició que elles li han fet. Durant la compareixença, Pastor ha volgut fer d’home bo i els ha oferit diàleg, qualsevol cosa que necessiten del PP. Álvarez i Gradolí li han respost que l’única cosa que necessiten és que facen dimitir Mazón i l’encaminen cap al jutjat de Catarroja. I Pastor ha fet veure que no ho sentia. Fins i tot, en acabar la sessió, quan ja sabíem que la jutgessa havia escrit allò de la sobretaula infinita, el síndic del PP ha estat incapaç de dir res coherent, tret d’un “i tu més” amb Oltra i el jutge Peinado.

Però el fet més impressionant del matí ha ocorregut quan Álvarez i Gradolí s’han trobat a la porta de la sala de la comissió. Hi havia molta premsa, molts associats, molts polítics. I un silenci que ha durat minuts i que ningú no ha gosat trencar. La fotografia que encapçala aquesta crònica n’és un petit instant.

La piulada del TSJ

El moment culminant del matí ha estat quan ha arribat la piulada del TSJ. Intervenia l’inventor de mentides i youtuber Rubén Gisbert. Els mòbils de tots els periodistes presents a la sala i els dels diputats han rebut el mateix missatge. Ha estat com un acte de justícia poètica. Menys d’una hora després de la intervenció de les dues associacions de víctimes, el joc canviava. La perspectiva i els angles, també.

I ha començat a circular l’exposició raonada de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra a la sala civil i penal del TSJ. 108 pàgines. En les 6, 7 i 8, els noms de les 230 persones que van perir. Els mateixos que uns instants abans, amb la veu trencada, havia pronunciat en la sala de la comissió Rosa Maria Álvarez. I a continuació, el relat detallat i numerat de com va morir cada un. I allà hi ha alguns noms que ens són coneguts. Els fills de Dolores, la filla i el marit de Toñi Garcia, el xicot de Núria, el director de l’Institut de Xest. 230 maneres de morir un dimarts d’octubre al País Valencià.

A continuació vénen les declaracions polítiques. Fernando Pastor, del PP, el síndic que se suposa que dirigeix el grup parlamentari, ha estat incapaç de dir si el partit demanaria o no a Carlos Mazón que deixe l’escó. José María Llanos, de Vox, ha fugit de la premsa a corre-cuita. I José Muñoz, i Joan Baldoví, síndics del PSPV I Compromís, han demanat la dimissió de Mazón, i han remarcat que l’aforament no és cap garantia de res i no li ha impedit que la jutgessa elevàs la causa al TSJ.

Sorpresa, cautela, una notícia inesperada… ha estat la reacció de les dues associacions encapçalades per Álvarez i Gradolí.

Testimonis desolats

Però la jornada havia de continuar a les Corts amb les dues darreres intervencions en la comissió d’investigació. Les primeres a comparèixer han estat María Asunción García i Yolanda Garrido, de l’associació Unión del Pueblo 29, que diuen que han creat l’associació a les xarxes socials perquè és l’únic lloc on han trobat suport i ressò. García va perdre son pare i Garrido, el germà, la cunyada i el nebodet de quatre anys. Els hem pogut veure perquè han posat les fotografies damunt la taula. Enfonsades pel dolor de la pèrdua, han reclamat informacions que diuen que sempre els han negat, han relatat la soledat dels primers dies i el trauma d’haver de cercar el cos de son pare personalment perquè ningú no els va ajudar. Totes aquestes peticions les han barrejades amb algunes afirmacions relacionades amb la seua incredulitat sobre la xifra real que va causar la gota freda i més afirmacions que també vénen de l’esfera de la conspiranoia. I tot això ho amaneixen amb afirmacions contra els polítics, el sistema i la política.

La darrera persona a comparèixer en aquestes dues sessions ha estat Juanjo Monrabal, de Catarroja, que va perdre sa mare en la inundació. Com que el seu advocat és Rubén Gisbert, l’ha tingut darrere assegut mentre no deixava d’enregistrar amb el mòbil.

Monrabal ha criticat durament les associacions de víctimes perquè se’n sent exclòs, igual que de les reunions amb el president del govern espanyol i amb la delegada al País Valencià. Diu que l’han insultat, que li han desitjat la mort i tot de coses que diu que té denunciades. Ha demanat respecte a les famílies i que es deixe de polititzar la tragèdia.

Les referències a la petició d’encausament

En les respostes a aquestes dues intervencions, tant el Partit Socialista com Compromís sí que han fet referència a la decisió de la jutgessa de Catarroja. N’han parlat com una demostració que arran de la instrucció judicial es van sabent les coses que van passar el 29 d’octubre de 2024, i com una demostració que l’estat, que alguns dels compareixents han denigrat, sí que funciona.

En canvi, les 108 pàgines del document, que ocupava tota la taula de Vox i del PP com un gran elefant que no deixava de mirar-los, ha passat desapercebut per a Fernando Pastor i per a José María Llanos.

S’ha tancat la sessió. Les actes de les intervencions de les nou associacions i el ciutadà particular ja fan part del diari de sessions i dels arxius de la comissió d’investigació, que tan sols ha tingut cinc sessions fins avui.

Fora, al carrer, a la plaça de Sant Llorenç, els turistes continuaven passejant a disset graus de temperatura, el dimarts, 24 de febrer, que la jutgessa de Catarroja va decidir de demanar al TSJ que l’ex-president Carlos Mazón siga investigat per què “la negligència es va perllongar durant hores”.