La fiscalia furga en les llacunes contractuals dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola

Finalment, el judici a la família Pujol ja s’ha començat a endinsar en les operacions més tèrboles del fill gran del president, Jordi Pujol Ferrusola. Avui han declarat dos testimonis que van col·laborar de manera sistemàtica en els seus negocis, Jordi Puig i Salvador Heras, i no les han aclarides gaire. La fiscalia i l’advocacia de l’estat els han demanat que justifiquessin els pagaments –sovint de milions de pessetes– que llurs empreses van fer a la societat Imisa, propietat del primogènit i de la seva ex-dona, Mercè Gironès. No se n’han sortit: cap dels dos no pot aportar documentació que acrediti quins serveis concrets va prestar Imisa i han assegurat que no recordaven uns quants detalls importants. 

Com és sabut, la fiscalia anticorrupció espanyola sosté que els diners que els Pujol tenien a Andorra no provenien, en realitat, de la deixa de l’avi Florenci, sinó dels beneficis d’unes comissions cobrades en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. Segons el relat del fiscal, Fernando Bermejo, el primogènit era una peça central de la trama, no sols perquè gestionava i repartia presumptament la fortuna a l’estranger, sinó també perquè ell mateix hauria ordit una xarxa de cobrament de comissions a través d’una colla de societats que no tenien una estructura real. Imisa, per exemple, tenia una sola persona en nòmina i l’objecte social que en consta al registre és d’intermediació comercial. Hi havia serveis que justifiquessin els pagaments? O eren decorats instrumentals? Heus ací la qüestió.

Sense prou documentació

El primer torn ha estat per a Jordi Puig, germà de l’ex-conseller Felip Puig, amb una declaració molt extensa i plena de problemes tècnics que, a vegades, n’han dificultat la comprensió. La fiscalia descriu l’empresari com “una persona amb vincles d’afinitat amb Jordi Pujol Ferrusola i amb connexions àmplies amb activitat pública de marcat caràcter polític”. Puig ha explicat que Pujol i ell van compartir despatx entre el 1996 i el 2009 i que, durant aquells anys, van participar conjuntament en uns quants projectes d’inversió immobiliària. Fins i tot consta en algun document que la secretària de Pujol i Gironès actuava a vegades en nom de Puig, tot i que Puig ha assegurat que tan sols ho va fer tangencialment.

El testimoni de Puig era d’interès, sobretot, perquè era propietari i administrador de dues empreses, Ibadesa Cat i Ascot Inversions, que van arribar a facturar per a Imisa 112,6 milions de pessetes i 238.000 pessetes, respectivament. Segons Puig, eren pagaments fets generalment per gestions de negocis en països tercers i per operacions immobiliàries i comercials en què Pujol Ferrusola feia un paper de facilitador. “Se li ha requerit documentació d’informació que justifiqués una prestació real de serveis i no la tenim”, li ha retret el fiscal Bermejo. Puig ha reconegut que, en molts casos, els contractes no eren formals. 

Heras, al seu torn, va fer negocis amb Jordi Pujol Ferrusola a final dels anys noranta, a través de l’empresa Nous Associats SL, que es dedicava a la consultoria en transport internacional. Segons la fiscalia, Nous Associats va pagar a la societat del primogènit dues factures per un valor total de 14,5 milions de pessetes. Tanmateix, Heras ha assegurat que el nom d’Imisa el coneixia tan sols de referències i, en canvi, ha explicat que durant un temps va pagar 200.000 euros cada mes a Jordi Pujol Ferrusola perquè el posava en contacte amb inversors estrangers que volien entrar al sector logístic o portuari. “Jo cobrava unes quantitats més o menys fixes de diferents clients i, com que li demanava ajuda, decidíem de partir-ho tot per la meitat”, ha dit.

Regularitzacions a corre-cuita i un escorcoll en disputa

L’altre testimoni decisiu ha estat el de Joan Anton Sánchez Carreté, assessor fiscal del president Jordi Pujol i de Marta Ferrusola –morta fa dos anys– d’ençà del 1983 i, després, de Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès. Segons que ha dit, el despatx va rebre exclusivament l’encàrrec de fer les declaracions de l’impost de societats d’Imisa, Project Marketing i, de manera limitada, Active Translation, però que ni les va portar ell directament ni era la funció del despatx de revisar si l’estructura de les empreses era real o no. “Nosaltres no havíem de mirar els mitjans materials i humans, només els ingressos i quina part era declarable”, ha assegurat.

Segons la seva declaració, el paper de Sánchez Carreté va canviar a partir del 7 de juliol de 2014, quan els advocats Xavier Melero i Albert Carrillo el van convocar a una reunió –on hi havia també part de la família. Faltaven pocs dies perquè el president confessés la deixa i volien que els assessorés per fer les declaracions complementàries dels diners que els Pujol Ferrusola tenien a l’estranger. Segons que ha reconegut, aquelles declaracions es van fer a corre-cuita i un any més tard els advocats li van aportar dos llapis USB amb més informació perquè comprovés si s’havien fet bé –i no hi va detectar errors.

En aquell mateix temps, a més, Sánchez Carreté també va esdevenir el representant de tota la família davant la Hisenda espanyola, que havia engegat una inspecció general, de manera que van anar a parar a les seves mans encara més dades dels Pujol Ferrusola. El 27 d’octubre de 2015, la policia espanyola va escorcollar-ne el despatx i se’n va endur els dos pendrives, que són al bell mig d’una disputa processal considerable: bona part de les defenses en demanen la nul·litat perquè l’escrit del jutge deia molt clarament que tan sols es podia requisar informació referida a Jordi Pujol Ferrusola i a Mercè Gironès. En canvi, com insisteix a denunciar sobretot la defensa de Josep Pujol Ferrusola, la policia espanyola va fer servir també la informació de la resta de la família per a acorralar-la. L’assessor ha recordat que el text del jutge era molt clar i ha dit que es pensava que la policia el respectaria.