29.01.2026 - 17:49
|
Actualització: 29.01.2026 - 17:53
En mans del fiscal Fernando Bermejo, l’acusació contra Jordi Pujol Ferrusola, de moment, s’esfilagarsa. El judici no li va bé, ni en el fons ni en la forma. Quant a la forma, ahir el tribunal va reconèixer que era incapaç de localitzar trenta testimonis i va demanar ajut a les defenses. I avui han continuat els problemes tècnics. Al jutge se li ha escapat un renec, amb el micròfon obert: “És un desastre, això d’aquests senyors del muntatge tecnològic.” Els testimonis fallen, tenen problemes de connexió, a vegades tenen una relació molt vaga amb el cas. Quant al fons, moltes de les operacions que hi ha sota la lupa tenen aspectes sens dubte ombrívols, però els testimonis que han declarat fins ara asseguren que els negocis del fill gran del president eren reals o no poden afirmar que no ho fossin.
La semiquadratura del cercle
Avui, al fiscal Bermejo li ha començat a trontollar la tesi sobre una de les operacions que considera més sospitoses. L’any 1998, un empresari rus, Igor Mozgovoi, va ingressar 9,5 milions de dòlars a un compte bancari de Jordi Pujol Ferrusola, un temps després d’haver guanyat una concessió per una obra al Port de Tarragona. Com que la tesi del fiscal és que Pujol Ferrusola cobrava comissions de concursos públics i, amb aquests diners, engrossia els comptes de la família a Andorra, en aquest cas Bermejo creia haver trobat una mina d’or. Per què un empresari que en teoria no coneixia de res el primogènit li va fer un ingrés d’aquesta magnitud? Mozgovoi ha respost que li ho va demanar un tal Xavier Plana.
L’empresari Plana ha declarat poc després i ha estat un dels testimonis que més obertament ha donat explicacions fins ara. Segons que ha dit, uns quants anys abans de l’operació del Port de Tarragona, Pujol Ferrusola, amb qui eren amics, li havia prestat 7 milions. Plana era un dels socis de la consultoria mercantil Gestión por Objetivos, que va assessorar Mozgovoi perquè pogués guanyar la concessió. Segons el seu relat, en el moment de cobrar els honoraris, la porció que li pertocava a ell eren aquells prop de 9 milions d’euros. Aleshores, diu que es va adonar que podia tornar els diners que li havia deixat, uns anys abans, Pujol Ferrusola, sumant-hi els interessos del temps que havia passat, i per això va demanar a Mozgovoi que fes l’ingrés directament a Pujol.
El fiscal i l’advocacia de l’estat han qüestionat, en tot cas, la credibilitat d’aquell préstec i el fet que Pujol el concedís a Plana sense deixar res escrit. El testimoni ha fet esclafir de riure el públic de la sala quan ha dit, amb un somriure irònic, que ell mateix tenia un compte a Andorra perquè, “en aquell temps, aquí, era gairebé una tradició”.
Perfil baix amb l’escàndol d’El Mundo
El subdirector del diari El Mundo, Esteban Urreiztieta, era un dels testimonis més esperats, però ha fet finalment una declaració de baixa intensitat. El paper del seu diari és determinant en l’origen de la causa: el president no va confessar que tenia diners sense declarar a l’estranger fins que, el juliol del 2014, la Banca Privada d’Andorra, amenaçada per la diplomàcia espanyola, va vulnerar el secret bancari de tota la família. Les dades van arribar al diari El Mundo, que les va publicar en portada. Urreiztieta, tanmateix, se n’ha desentès, tot adduint que qui va elaborar la notícia fou el periodista Fernando Lázaro, que es va morir fa pocs mesos, i ha evitat de dir si la filtració va tenir a veure amb la policia patriòtica, atès que els periodistes estan protegits pel secret professional i no han de revelar les fonts.
Encara que el subdirector d’El Mundo hagi fet l’orni amb una de les portades més importants de la història del diari, la qüestió d’Andorra va emergint sovint perquè les defenses hi detecten la primera pedra de les vulneracions de drets. En l’exposició de les qüestions prèvies, l’advocat del primogènit, Cristóbal Martell, va dir que la justícia espanyola havia violat els principis de cooperació judicial internacional amb Andorra. El de Josep Pujol, Jaime Campaner, va criticar que el cas es basés en una prova “obtinguda delictivament”. I el d’Oriol Pujol, Francesc Sánchez, va recordar les famoses declaracions del comissari José Manuel Villarejo sobre l’operació Catalunya: “Per intentar d’evitar que el procés independentista veiés la llum i afectés la unitat d’Espanya, el Ministeri de l’Interior i els serveis secrets van fer una operació. Un aspecte interessant eren els diners obtinguts il·legalment pel sector independentista, fonamentalment per la família Pujol.”
El fiscal Bermejo, curiosament, ha omès en el seu interrogatori qualsevol detall relacionat amb aquella vulneració del secret bancari. En canvi, s’ha centrat a furgar en una entrevista a Gustavo Shanahan, soci argentí del primogènit, que va explicar a Urreiztieta que Pujol Ferrusola havia invertit en un negoci al port de Rosario 12 milions de dòlars que provenien d’Andorra, Panamà, Suïssa i Liechtenstein. Urreiztieta ha reivindicat el valor periodístic de l’entrevista perquè era la primera vegada que un soci del fill del president alertava d’uns diners d’origen il·lícit. Tanmateix, ha dit que no tenia cap prova documental que ho acredités, més enllà d’un correu on Pujol deia a Shanahan que li arribarien 1,5 milions de Suïssa. Shanahan va rectificar tres anys després. Segons la fiscalia, perquè pocs dies abans va rebre una transferència sospitosa de 135.000 euros.
