18.02.2026 - 00:27
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer a 3cat la seva primera entrevista que l’ingressessin per una osteomielitis púbica, fa exactament un mes. Tenia ganes de buidar el pap: va ser dur, enèrgic, contundent, prolífic en gestos tallants, segur de sí mateix, i ja no hi havia rastre del principi d’afonia que ahir semblava que tenia. Li resten tres setmanes de tractament antibiòtic i va reconèixer que no té forces per a plegar cada dia tan tard com ahir –les onze de la nit–, però no se’l veia fràgil. Se’l veia, això sí, inflexible i enfadat. En tres quarts d’hora de diàleg amb la periodista Ariadna Oltra no va fer cap autocrítica i, a la pràctica, es va espolsar la responsabilitat de les decisions que el seu govern ha pres l’últim mes, el més complicat que ha travessat fins ara. “He delegat”, va dir.
L’entrevista era la segona oportunitat per a saber com ha vist el president de la greu crisi ferroviària que aquestes setmanes ha deixat els usuaris de Rodalia a l’estacada, perquè ahir, en la reaparició oficial, tan sols la va esmentar superficialment. Però ho van ser, d’adequades, les decisions del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i les de la consellera de Territori, Sílvia Paneque? Illa considera que sí, i diu que no pensa cessar Paneque, encara que el parlament n’hagi demanat dues vegades la dimissió perquè considera que la seva gestió va agreujar la crisi. A tot estirar, potser en reforçarà el departament. La consellera va donar informacions errònies sobre la prestació del servei més d’una vegada, però ahir Illa es va negar a qüestionar-ho. El miratge d’una frase inacabada: “Quan ha passat la tempesta sempre es veu…” I després, res: “El govern ha fet allò que havia de fer.”
La versió d’Illa sobre la crisi de Rodalia és que tot van ser problemes sobrevinguts: les condicions climàtiques i un ambient molt tens a RENFE i ADIF per l’accident de gran velocitat a Andalusia. Del crit de socors al govern espanyol, quan la Generalitat era desbordada, en va treure pit i tot: “El secretari d’estat ha fet allò que havia de fer: venir aquí i, efectivament, posar ordre.” El to de retret contra RENFE i ADIF que Paneque va anar intensificant a mesura que avançava la crisi, Illa tampoc no el fa seu: “No hi ha cap altra opció que col·laborar.” Hi ha molt d’esforç perquè qualli el relat que els problemes han passat, que el seu retorn els apaivagarà i que ara toquen les solucions: accelerar el traspàs, millorar les inversions i posar en marxa els nous combois. Res de mirar enrere.
Un altre element que reforça aquesta narrativa de nou començament, en què la baixa i l’alta del president serveixen de pretext per a superar les ferides d’aquest mes: diu que no ha pres decisions. Illa va donar suport sense embuts a Dalmau i Paneque, va dir que tenia plena confiança en el seu equip i que hi havia tingut una interlocució constant, però va evitar d’assumir la responsabilitat per les decisions que havien pres, perquè sosté que s’han de prendre sobre el terreny, amb el matís que s’obté en les reunions. “Quan hom està malalt, allò que ha de fer és delegar, i és el que he fet. […] Jo no estava en condicions de decidir”, va dir. Quan feia tres dies que era a l’hospital, Paneque va dir que Illa estava informat de tot i que els donava consells i, si s’esqueia, directrius.
El president també va justificar no haver parlat ni publicat piulets durant tot aquest mes de baixa laboral, perquè diu que no va voler convertir la seva malaltia en un espectacle. El silenci va causar incertesa i crítiques d’una part de l’oposició, no tan sols pel desgavell de Rodalia, sinó per la resta de crisis que s’han anat acumulant: les vagues de metges, de mestres i de pagesos, i un episodi de vent molt violent que va deixar una víctima mortal. Illa va ser molt rígid en la resposta als batlles que s’havien queixat per la recomanació de confinament homogènia arreu del territori. “I què haguessin fet ells? Podem tocar de peus a terra, siusplau?”, els va exigir. Quant a les vagues, tota declaració va ser que en respectava el dret i que s’hi dialogaria, i va menystenir el sentiment del sindicat Metges de Catalunya, que no s’ha sentit escoltat. “Els vaig rebre aquí amb la consellera Pané, en aquesta mateixa sala. No cal dir res més. Ara, rebre’ls no vol dir dir a tot que sí”, va dir.
Encara va ser més taxatiu sobre una altra mesura del govern que ha indignat Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP: que la consellera de Salut, Olga Pané, vulgui condicionar el pressupost dels centres d’atenció primària a l’escurçament de les baixes laborals. La proposta ha indignat també els sindicats i bona part dels professionals sanitaris, que consideren que, a la pràctica, els volen pressionar perquè en donin menys. Després de l’enrenou, el govern ha anat modificant la posició i ha dit que, en realitat, la mesura pretenia solament de reduir el temps d’espera de les proves diagnòstiques. Illa va dir ahir que les baixes sempre s’han donat amb criteris mèdics i que continuarà essent així, però és, de facto, una rectificació, perquè la mateixa Pané havia assenyalat obertament un suposat fenomen d’absentisme com “un tema que preocupa les empreses i que causa un problema de competitivitat important.”
En el tram final de l’entrevista, Illa va assegurar que se sentia orgullós dels acords d’investidura que havia signat amb els Comuns i amb Esquerra Republicana i va prometre que es deixaria la pell per a complir-los fil per randa de manera que es pugui aprovar el pressupost. La negociació amb els Comuns ja ha començat, va camí de reeixir si es troba la manera d’aprovar mesures contra la compra especulativa d’habitatge. La reforma de la llei d’urbanisme té molts números de la rifa. La discrepància principal amb ERC, amb qui encara no ha començat formalment la negociació, són els avenços en la recaptació de l’IRPF, que era el compromís més concret sobre el finançament en l’acord d’investidura. Abans de les vacances d’estiu, el govern l’havia deixat caure, però ara es va covant una solució intermèdia.
