Després de ser indultats per a lluitar a Ucraïna, els criminals desmobilitzats tornen a Rússia i escampen el terror

The Washington Post · Robyn Dixon i Natalia Abbakumova

Els crits de desesperació trencaren sobtadament la calma d’aquell matí de diumenge de febrer a la ciutat d’Atxinsk, a Sibèria. Una dona corria per un parc infantil perseguida per un home que la va fer caure a terra i, tot seguit, l’apunyalà al coll, segons que es pot veure en un vídeo dels fets.

Iekaterina Poliànskaia continuà cridant mentre agonitzava i l’home –presumptament el seu ex-marit, Kiril Txepliguin– fugia. Moments abans, segons les autoritats, l’home havia mort la seva nova parella, Viatxelsav Komarenko. Ambdós crims, que passaren el 9 de febrer, foren enregistrats per càmeres de seguretat i difosos per un mitjà de comunicació local, OSSA Atxinsk.

Txepliguin va ser detingut i encausat per aquests crims, però tot indica que va demanar d’anar a lluitar al front ucraïnès i evitar d’entrar a la presó, un recurs habitual per als condemnats a Rússia.

És, probablement, la faceta més distòpica de la societat de guerra que ha construït el president Vladímir Putin: la política d’indult a criminals –incloent-hi assassins i violadors– en canvi de lluitar al front, que permet a tots aquells qui sobrevisquin al conflicte de tornar a casa com a homes lliures.

Els pobles i ciutats russos, mentrestant, s’encaren a un augment dels delictes, tant dels veterans que tornen del front com dels delinqüents que han aprofitat la guerra per evitar d’anar presó. Però els soldats són herois en la nova Rússia de Putin, i les dures lleis de censura deixen poc marge per a criticar-los.

Ucraïna també va aprovar, ara fa un any, una llei que permet als criminals de combatre al front. La mesura, tanmateix, no s’aplica als condemnats per assassinats múltiples, delictes sexuals o violacions de la legislació de seguretat nacional.

D’ençà de la invasió d’Ucraïna, 754 russos –pel cap baix– han mort o han resultat greument ferits a mans de soldats, segons una investigació de Viorstka, un mitjà de comunicació independent. Aquesta xifra inclou 196 assassinats, per bé que el mateix mitjà estima que la quantitat real d’assassinats perpetrats per soldats és molt més alta. 76 d’aquestes víctimes no han estat assassinades per ex-presos sinó per soldats corrents que tornaven del conflicte.

L’any passat, Rússia va registrar 617.301 delictes violents, segons el Ministeri d’Interior. És la xifra més alta d’ençà del 2014, i els analistes sostenen que la cultura de criminalitat i impunitat en l’exèrcit rus probablement ha contribuït a aquest augment de la delinqüència. El 2023, la xifra de delictes violents fou de 589.000, en contrast amb els 437.300 registrats l’any 2017.

La manca de suport psicològic als veterans de guerra que tenen estrès post-traumàtic, com també l’augment del consum d’alcohol a Rússia després de la invasió, probablement també han contribuït a l’augment de la criminalitat. El consum de licors i de vi a Rússia arribà a la xifra rècord de 2.300 milions de litres el 2023. És un 4% més que no el rècord anterior, registrat l’any 2022, segons el Servei Federal de Control dels Mercats d’Alcohol i Tabac rus.

Nadejda, la mare de Poliànskaia, ha explicat a OSSA Atxinsk que Txepliguin “vol anar a la guerra per a evitar la presó, no pas per a expiar la seva culpa; […] és per això que ens fa por que, una volta torni i vegi que ningú no li para els peus, es vengi de tots nosaltres”.

“És l’infern”

Per a les famílies de les víctimes, veure els assassins dels seus éssers estimats en llibertat significa un trauma que difícilment es pot superar. Oksana Pekhtéleva –la filla de la qual, la Vera, va ser assassinada pel seu ex-xicot, Vladislav Kanyus– veu sovint fotografies de l’home que posà fi a la vida de la seva filla a les xarxes socials, en què apareix gaudint d’una vida aparentment normal.

L’assassinat va ser brutal. La Vera, estudiant, va presentar-se al pis de Kanyus el gener del 2020 per recollir les seves pertinences, quan ambdós havien partit peres. La policia no va respondre a les trucades incessants dels veïns, que la van sentir cridar i plorar durant hores mentre Kanyus la violava, la colpejava, l’apunyalava, la torturava i, finalment, la matava tot escanyant-la amb un cable elèctric, segons que consta a les actes judicials del cas. El cadàver de la jove, de vint-i-tres anys, presentava un total de 111 ferides. Kanyus va ser condemnat pel crim, però va complir menys d’un any dels disset a què havia estat condemnat: va optar per anar a la guerra.

La família de la Vera protestà enèrgicament la decisió de deixar que Kanyus anés al front. Va enviar cartes a Putin i es reuní amb funcionaris del govern, sense èxit. En declaracions a The Washington Post, Pekhtéleva explica que cap representant del govern no els ha confirmat mai que el govern l’hagués enviat al front, ni tampoc que Putin l’hagués indultat i desmobilitzat l’any 2023.

“És un assassí cruel. És un maníac, però no tenim cap possibilitat d’esbrinar on és”, diu Pekhtéleva a The Washington Post. “Això que experimenta gent com nosaltres, que hem de viure paret per paret amb els criminals que han mort els nostres familiars, és horrorós; és un malson. És l’infern.”

Els mitjans de comunicació independents russos han documentat una munió de crims d’aquesta mena comesos per soldats desmobilitzats. Aquest gener, un soldat de vint-i-tres anys de Naltxik, al sud de Rússia, va ser acusat d’assassinat per haver atacat presumptament una dona de vuitanta-set anys que trobà en un parc, que colpejà durant més de vint minuts fins que la matà.

Nikolai Ogolóbiak, condemnat per canibalisme i assassinat l’any 2010 per la mort de quatre adolescents, també ha estat alliberat per a lluitar a la guerra, on resultà ferit i més tard fou desmobilitzat, segons els mitjans estatals russos. Aviat va tornar a tenir conflictes amb la llei, i l’agost passat fou condemnat a deu anys de presó per càrrecs relacionats amb el consum i tràfic de drogues. Durant el judici, Ogolóbiak declarà als mitjans locals que demanaria de tornar a la guerra per evitar la presó.

Astra, un mitjà de comunicació independent, també ha informat sobre dos reclutes de Wagner que, després de tornar d’Ucraïna, van ser detinguts per l’acusació d’haver violat dues nenes de 7 anys i 9 en dos incidents separats.

El febrer del 2024, un altre assassí indultat per a lluitar al front, Víktor Savínov, trencà el cap a un amic amb una barra de ferro –i el matà– i poc després assassinà Valentina Fedórova, de seixanta-quatre anys, una dona que havia estat guardonada amb el premi a la Millor Mestra de Rússia. Fou declarat culpable d’ambdós assassinats i condemnat a vint anys de presó.

La filla de Fedórova declarà al mitjà de comunicació local Sakha Day que creia que la seva mare havia estat atacada per Savínov perquè, la nit anterior, l’havia denunciat perquè anava embriac en públic.

“Tenia les mans ensangonades perquè havia intentat de defensar-se. Després de la pallissa, [Savínov] va agafar una destral i li va obrir el cap. La meva mare quedà tan desfigurada que ni tan sols van voler mostrar-nos-en el cos”, explicà.

Trauma a primera línia del front

Després de la retirada soviètica de l’Afganistan, l’any 1989, a Rússia també va augmentar la criminalitat entre els veterans que tornaven del front.

En el cas de la guerra d’Ucraïna, els analistes expliquen la brutalitat dels oficials militars dient que per garantir la disciplina al front han exacerbat el trauma causat entre els soldats desmobilitzats pels horrors del conflicte.

Molts soldats senten ràbia i impotència contra els seus comandants. N’hi ha desenes que han enregistrat vídeos en què descriuen la incompetència o els delictes comesos pels seus oficials, de l’abús i el tràfic de drogues a la corrupció, el robatori del sou dels soldats, l’extorsió o bé el robatori de material militar.

Danil Akhípov, un ex-enginyer de vint-i-quatre anys que es va amputar la mà amb una granada i va fugir a França per no continuar lluitant a Ucraïna, explica a The Washington Post que sovint hi havia baralles entre soldats, i que l’embriaguesa era endèmica.

“Tots eren mals comandants. No et tractaven com una persona. No els importaven les vides humanes. Tant els feia quants dels seus soldats morien en una operació”, afirma. “Els soldats els odiaven. Hi havia una certa atmosfera de violència cap als comandants”, diu.

Molts d’aquests soldats, continua Akhípov, han tornat canviats de la guerra. “Tenen estrès post-traumàtic. Es tornen molt agressius de cop i volta; no tenen cap control sobre si mateixos.”

Tot i l’abandonament per part de l’estat dels veterans que tornen del front, i tot i els crims comesos per soldats desmobilitzats, els mitjans oficials coincideixen a presentar els soldats de “l’operació militar especial” com una nova elit en la societat russa, cosa que dificulta que hom els pugui criticar en públic.

“Ara la situació és molt pitjor, perquè l’estat legitima aquests delictes. És la política oficial del govern. Aquesta gent no poden ser criminals, facin què facin”, explica Ksénia Kirílova, analista del Center for European Policy Analysis.

Pekhtéleva, per una altra banda, diu que els criminals violents no haurien de poder ser enviats al front, ni tampoc ser indultats. “Si són alliberats, sentiran que no hi ha cap càstig per les seves accions, i tota aquesta arbitrarietat continuarà”, diu.

“La gent normal com nosaltres pot expressar la seva insatisfacció i fúria. Fins i tot podem organitzar manifestacions de protesta, però no passarà res fins que el govern no prengui una decisió”, diu. I acaba: “Som gent que respecta la llei, però a nosaltres no ens respecta ningú.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb