09.02.2026 - 19:50
Avui al matí hem sabut les dades de creixement de l’economia catalana del 2025. I han estat molt positives, cal dir-ho de seguida. El PIB ha registrat un creixement anual del 2,7%, segons l’estimació avançada de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La dada catalana se situa una dècima per sota de l’avanç del PIB de l’economia estatal (2,8%), un punt i una dècima per damunt de la primera estimació del PIB de la Unió Europea (1,6%) i molt per damunt de països com ara Alemanya (0,3%), França (0,9%) i Itàlia (0,7%), segons dades d’Eurostat.
Cal dir que la dada catalana representa, amb tot, una disminució de nou dècimes respecte de l’any 2024 (3,6%), un alentiment en el ritme de creixement que ja vam notar durant el 2025, però que, en realitat, s’esperava que fos superior, sobretot durant el primer semestre.
Cal destacar que tots els grans sectors d’activitat presenten variacions anuals positives, sobretot en el cas de la construcció i l’agricultura. L’activitat industrial va créixer un 1,8%, dos punts i una dècima inferior a la dada del 2024 (3,9%). L’increment s’explica principalment per l’evolució de les branques de la indústria farmacèutica, la fabricació de begudes, el subministrament d’energia i la fabricació de vehicles de motor.
En relació amb els serveis, el valor afegit va augmentar un 3,0%, un punt i una dècima menys que l’any anterior. Per branques d’activitat, es destaquen especialment les contribucions de l’hostaleria i la restauració, la venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes, les activitats jurídiques i les altres activitats professionals, científiques i tècniques.
Finalment, la construcció va créixer un 5,3%, tres punts i sis dècimes més respecte de l’any anterior (1,7%), i l’agricultura també va mostrar una evolució favorable, amb un increment de l’activitat en volum del 7,2%, respecte del 4,2% del 2024.
Fins aquí allò que ens diu l’Idescat a la nota oficial, de la qual destacaria, a més, el creixement respecte del trimestre anterior, del 0,9%, una dècima més que la registrada per l’economia espanyola (0,8%) i sis dècimes superiors a la taxa de variació de la UE (0,3%). Això vol dir que la segona meitat de l’any passat hi va haver una embranzida respecte de la primera, en què el creixement vorejava el 0,4%. Això va fer millorar les successives estimacions de creixement a l’alça els últims mesos de l’any.
Les xifres no difereixen gaire de les presentades dijous passat per la Cambra de Comerç de Barcelona, la qual va mantenir les previsions de creixement de l’economia catalana per al 2025 i el 2026, que se situen en un 2,9% i 2,4%, respectivament. Aquesta estabilitat de les previsions, afirmava que responia a unes “perspectives de l’empresariat que es mantenen sòlides i al bon comportament de la demanda interna, que compensa la contribució negativa del sector exterior”.
El punt principal i més positiu de l’anàlisi de la Cambra, segons el meu parer, és la percepció d’un canvi en l’estructura productiva. I això ha fet que la productivitat també s’hagi vist reforçada en comparació amb l’etapa pre-pandèmia. Explica que, durant el període 2019-2025, els sectors amb més valor afegit per persona ocupada han incrementat el pes relatiu respecte del cicle expansiu del 2014-2019. En concret, han guanyat pes sectors com ara la informació i les comunicacions, les activitats professionals i el sector públic (educació i sanitat). En canvi, han perdut pes relatiu sectors tradicionalment intensius en treball, com ara la indústria manufacturera, el comerç i l’hostaleria. I acaba afirmant que “aquest augment de la productivitat ha contribuït a sostenir la competitivitat de l’economia catalana, que avança a un ritme superior a la dels països de la zona euro”.
En realitat, l’economia catalana acumula tres anys bons, en què ha crescut en conjunt un 9,1%, la qual cosa ens ha acostat a Europa, on el creixement de tot el període ha estat del 3,2%. La conclusió és que hem superat amb escreix les prestacions dels nostres veïns i que, per tant, l’evolució que ens aporta l’estatística és que hem viscut tres anys consecutius positius.
Conscient d’això, em va sorprendre divendres passat l’Enquesta de condicions de vida del 2025, que realitza l’Idescat. Segons que s’hi explica, la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE-Objectiu UE 2030) a Catalunya va ser del 24,8% l’any 2025, vuit dècimes més que el 2024. Recordem que aquesta taxa recull la població, inclosa en com a mínim algun dels tres components que la formen. Doncs bé, la taxa de risc de pobresa se situa en el 18,9%, 1,5 punts percentuals més que l’any anterior; el percentatge de població que declara trobar-se en situació de privació material i social severa se situa en el 8,9%, tres dècimes superior a l’any anterior, i la baixa intensitat en el treball se situa en el 5,9%, dues dècimes menys que un any abans.
La conclusió és evident: hem viscut un any de creixement econòmic positiu –de fet, ja en són tres–, però, en canvi, ens trobem amb una societat on la pobresa ha augmentat. L’única explicació que hi pot haver és que els mecanismes de redistribució de la riquesa no funcionen com cal i que els nouvinguts, que hi tenen un pes important, pels recursos escassos, estiren cap avall la ràtio. Les dades del 2025, que aporta l’EPA, apunten a unes 90.000 persones estrangeres més (+1,1%) i unes 400.000 els tres anys anteriors, segons el saldo immigratori de l’Idescat. És un ritme molt alt, atesa la nostra població i activitat. De fet, l’enquesta ho posa en solfa quan fa la divisió entre la situació dels locals i els estrangers.
Així, diu que, en relació amb la nacionalitat, la taxa AROPE (es calcula únicament per a les persones de setze anys o més) se situa en el 22,9% per a les persones de totes les nacionalitats, nou dècimes més que el 2024. Però les diferències entre els locals i els estrangers són brutals. En el cas de les persones de fora, se situa en el 48,6% i augmenta 5,9 punts percentuals en relació amb el 2024, mentre que per a les persones d’aquí se situa en el 17,2% i disminueix quatre dècimes respecte de l’any anterior. Això ens diu que gairebé la meitat dels estrangers a casa nostra estan en risc de pobresa i d’exclusió social. Una barbaritat!
I, finalment, els indicadors de desigualtat de la distribució de la renda van en la mateixa direcció, si bé de manera molt lleugera, però representen un canvi de sentit respecte dels anys anteriors. Així, l’indicador S80/S20 era del 4,7 el 2024, una dècima superior al que es va registrar el 2023. Aquest indicador mostra que el 20% de les llars amb ingressos més alts acumulen 4,7 vegades allò que guanyen el 20% de les llars més desafavorides. Quant a l’índex de Gini, era del 29,1% el 2024, mentre que l’any anterior va ser del 29,0%. Cal recordar que un índex de Gini igual a 0% indicaria la màxima igualtat i igual a 100%, la màxima desigualtat.
En definitiva, acabem de tancar un any econòmic força bo, en termes absoluts i comparatius amb els països veïns, però que no acaba de tenir una plasmació directa en la societat, tal com demostra l’augment de les taxes de pobresa. L’entrada elevada d’immigrants en situacions personals molt complicades n’és un dels factors principals. Pensem que la nostra taxa AROPE supera gairebé de quatre punts percentuals la de la UE-27 (21%).
