25.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.10.2025 - 21:45
La cursa tecnològica de les bateries no s’atura. La Xina vol que els cotxes elèctrics superin sense dubtes els de combustió, centrant els esforços en dues àrees. La primera, que carregar un cotxe elèctric requereixi un temps semblant a fer benzina. Aquests últims mesos ja s’ha fet realitat amb l’aparició de les primeres bateries que carreguen a 1.000 kW de potència o més, i passen del 10% al 80% en menys de 10 minuts. La segona àrea és fer que els cotxes elèctrics tinguin una autonomia de 1.000 quilòmetres, i superin fins i tot els de benzina, gràcies a les bateries d’estat sòlid. Aquest octubre, investigadors xinesos d’unes quantes institucions acadèmiques han anunciat que havien superat les dificultats en tres fronts per fer realitat la fabricació a gran escala d’aquestes bateries. Els avenços serveixen per a augmentar d’un 86% la capacitat, facilitar el moviment dels ions de liti i augmentar la resistència mecànica i la seguretat elèctrica de les bateries.
Cotxes elèctrics amb 1.300 quilòmetres d’autonomia
De fet, de progressos en el camp de les bateries d’estat sòlid no n’arriben solament de l’àmbit de la recerca, sinó també de l’àmbit industrial. El grup Chery, un dels fabricants automobilístics xinesos més importants, el 18 d’octubre va presentar un prototip de bateria d’estat sòlid que proporciona 1.300 quilòmetres d’autonomia reals, gràcies a una densitat energètica de 600 Wh/kg, valor que triplica els de les bateries de liti comercials. La nova bateria, a més, és molt segura, perquè continua funcionant encara que es penetri o talli, sense fer fum ni foc. L’objectiu de la companyia és començar a fabricar-la a gran escala a partir del 2027 i superar els principals fabricants de bateries, CATL i BYD, que per a aquell any només han planificat de produir-ne a petita escala.
Un altre fabricant xinès de bateries per a cotxes, Sunwoda, també ha anunciat progressos en aquest camp. Ha presentat una bateria de 400 Wh/kg i una vida útil de 1.200 cicles. No té tanta densitat com la de Chery, però la començarà a fabricar amb gran volum (1 GWh anuals) abans, durant el 2026. També ha anunciat que confia a assolir els 700 Wh/kg el 2027. La companyia té instal·lacions a Hongria i subministra bateries a fabricants com Volkswagen i Volvo. I no es tracta tan sols de fabricar bateries, sinó també què en fem quan arribin al final de la vida útil. A l’octubre hi ha hagut novetats importants quant al reciclatge de bateries.
CATL, el primer fabricant del món de bateries, mitjançant la seva filial Brunp Recycling, diu haver assolit una recuperació del 96% dels materials de les bateries exhaurides, que arriba al 99,6% en el cas del níquel, manganès i cobalt, i al 96,5% en el cas del liti. Brunp té la capacitat de reciclar anualment les bateries de 300.000 cotxes elèctrics. El 2024 ja va processar 120.000 tones de bateries exhaurides. Això farà disminuir la dependència exterior de la Xina en la importació de materials. Brunp participa en els comitès xinesos per a crear estàndards de reciclatge de bateries, de manera que molt segurament els seus protocols seran aplicats per altres empreses.
Europa doblarà la compra de busos elèctrics
Aquest mes també s’ha fet la fira Busworld Europe 2025 a Brussel·les. Hi han destacat els nous models elèctrics. No tan sols dels busos urbans estàndard, que augmenten la mida i l’autonomia de les bateries, sinó especialment d’autocars i busos interurbans. Marques com BYD han presentat models tant de 12 com de 18 metres de llarg, que assoleixen autonomies fins a 630-650 km. El sector continua amb l’electrificació de les rutes urbanes, però amb els nous models s’espera que Europa comenci finalment l’electrificació de les rutes regionals. Mentrestant, quant als busos elèctrics estrictament urbans, la consultora McKinsey estima que d’aquí al 2030 se’n doblarà la venda, que passarà de les 9.000 unitats anuals actuals a unes 18.000-21.000 a finals d’aquesta dècada. La consultora calcula que el 2035 s’arribarà a 22.000-24.000 unitats venudes anualment. Per a autocars i busos interurbans, s’espera una comercialització de 7.000 unitats anuals el 2030 i 10.000 el 2035.
Un dels altres aspectes importants internacionalment són els robotaxis, els taxis autònoms sense conductor. De moment només se’n veuen a la Xina i als EUA. Però les multinacionals tenen gran interès a expandir-se també a Europa. Waymo, companyia de Google, oferirà serveis de robotaxis a Londres a partir de l’any vinent. Aquestes setmanes vinents començarà a fer proves amb conductors de seguretat humans darrere el voltant. Més tard, els vehicles circularan sense conductor ni passatgers. Passada aquesta fase, s’invitarà un nombre restringit d’usuaris a fer-lo servir per, finalment oferir-lo a qualsevol londinenc, tot i que dependrà que el regulador britànic ho autoritzi. És el mateix procés que ha seguit en ciutats nord-americanes.
El grup Stellantis, que agrupa marques com ara Fiat, Peugeot, Citroën i Opel, s’ha aliat amb els xinesos de Pony AI per desplegar també robotaxis al nostre continent. Les primeres proves es faran a Luxemburg, i durant el 2026 s’ampliaran a més ciutats europees, però no n’ha especificat quines. Pony AI també té un acord amb Uber per implantar robotaxis a Europa l’any vinent. A Suïssa, la xinesa Baidu ha arribat a un acord amb l’operador públic PostBus per oferir serveis de robotaxi a l’est del país. Les primeres proves començaran ben aviat, al desembre. La primera meitat del 2026 es faran amb conductor de seguretat, i durant la segona sense conductor. Així doncs, l’any vinent serà el de l’aterratge definitiu dels robotaxis a Europa.
Transport públic marítim i motos elèctriques a l’Àfrica
Més enllà d’autobusos i taxis, l’electrificació pot redefinir el transport públic. Els suecs de Candela continuen expandint les proves dels seus vaixells elèctrics, que s’alcen sobre la mar de manera que eliminen els mareigs i fan el viatge molt agradable, sense els moviments, fums i sorolls típics dels vaixells de tota la vida. A Tailàndia han adquirit 10 vaixells de la companyia sueca per a fer de ferris en la ruta amb l’illa Koh Kood, una de les més ben conservades del país. Alhora, Candela també ha fet una demostració dels seus vaixells a la capital dels EUA, a Washington. A una velocitat de 30 nusos (56 km/h), la companyia diu que pot baixar a la meitat el temps dels desplaçaments, i a un “cost competitiu” amb l’autobús, cosa que ajudaria a descongestionar les carreteres i el tren. Candela diu que no solament es tracta de substituir ferris dièsel, sinó que els seus vaixells permeten d’afegir una nova capa de transport públic fins ara no considerada, aprofitant rius i mar. Al nostre país, desplaçaments com un Mataró-Barcelona o un Sagunt-València es podrien fer en uns 30 minuts amb els vaixells elèctrics de Candela, i això rebaixaria considerablement el temps de tren, autobús i cotxe en hora punta.
A l’Àfrica s’ha anunciat que la companyia de motos elèctriques Spiro s’ha assegurat un finançament de 100 milions de dòlars. Una xifra històrica, perquè és la inversió més gran en transport de dues rodes que s’hagi fet mai al continent. A l’Àfrica les motos són molt més importants que els cotxes. La companyia desenvolupa la seva activitat a Kènia, Tanzània, Uganda, Ruanda, el Camerun, Nigèria, Togo i Benín, amb una flota de 60.000 motos i 1.200 estacions d’intercanvi de bateries. Les motos es fabriquen a l’Àfrica i esperen arribar a les 100.000 unitats en servei a final d’any. Mitjançant l’intercanvi de bateries rebaixen el cost d’adquisició, i més econòmiques de comprar i de fer funcionar que una moto de combustió, cosa que n’origina una gran demanda i l’abandonament de la combustió en favor de l’electricitat. El principal ús de les motos Spiro són els serveis de taxi, la majoria dels seus clients.
Europa encapçala el reciclatge de plaques solars a escala mundial i l’estat espanyol donarà ajudes a l’agrivoltaica
En l’àmbit de les renovables, què se’n fa, de les plaques solars al final de la seva vida operativa és un tema de conversa recurrent a molts dinars familiars on es parla sobre la transició energètica. L’Agència Internacional d’Energia ha publicat un report en què avalua l’estat de la qüestió. Europa va al capdavant, a escala mundial, amb una directiva que obliga els estats membres de la UE a una taxa de reciclatge mínima del 80% i un percentatge mínim de recuperació dels materials del 85%. El 2022 la UE ja va processar 50.000 tones de residus de plaques solars. Itàlia i Alemanya en són els capdavanters, amb 21.500 i 16.500 tones respectivament. D’aleshores ençà, Alemanya ha augmentat la capacitat de reciclatge de plaques molt significativament, amb projeccions que estimen que podrien arribar a una capacitat d’un milió de tones anuals a final d’aquesta dècada. Segons l’informe, la infrastructura de reciclatge creix ràpidament al nostre continent. A Münster (Alemanya) hi ha la planta més gran d’Europa de reciclatge de plaques, amb una capacitat de 50.000 tones anuals. I a França, el 2024 es van processar més de 7.000 tones, amb un percentatge de reciclatge del 87%.
Quant al desplegament renovable, l’estat espanyol ha destacat internacionalment per dos motius. El primer, perquè ha fet modificacions en la regulació de la xarxa elèctrica per accelerar el desplegament de grans bateries, un front en què va endarrerit en relació amb altres estats europeus. El segon és que, per primera vegada, l’agrivoltaica, és a dir, la combinació de plaques solars amb conreus, podrà rebre ajuts públics dins el programa de política agrària comuna (PAC), a condició que l’agricultura sigui l’activitat principal. Molts experts ressalten el potencial enorme que té l’agrivoltaica i el benefici que pot portar al sector agrícola i ramader. Tanmateix, l’estat espanyol anava endarrerit en aquest front.
Apple comprarà energia renovable a Europa
En el sector tecnològic, i sense abandonar les renovables, Apple ha anunciat que havia signat contractes per comprar energia a centrals renovables per un valor de 650 MW. L’acord inclou tant centrals solars com eòliques, ja operatives o que entraran en funcionament aviat. L’estat espanyol és el que aportarà més energia solar a Apple, amb 131 MW, seguida de Grècia i Letònia, amb 110 MW cadascuna, i Polònia amb 40 MW. Pel que fa a l’eòlica, Romania aportarà 99 MW i Itàlia una part dels seus 129 MW totals.
En l’àmbit purament tecnològic, les multinacionals continuen aplicant mesures de protecció després de les queixes i pressions pels maldecaps que originen els seus serveis. Meta avisarà la gent gran que faci servir WhatsApp sobre possibles estafes. WhatsApp també prendrà mesures contra els missatges brossa: limitarà el nombre de missatges que es poden enviar a gent desconeguda sense rebre resposta. La companyia no n’ha dit el límit, però la idea és que si enviem missatges i rebem una resposta, no comptarà. En canvi, si no en rebem cap, es pot associar a missatges massius no volguts, de manera que se’n limitarà el nombre. Per tant, si volem lluitar contra la brossa en aquesta plataforma, és millor que no responguem els missatges de desconeguts. Meta també ha volgut adreçar les queixes a l’altra gran plataforma que controla, Instagram. A partir d’ara, els menors d’edat només en veuran contingut d’acord amb el PG-13, que exclou camps com ara la violència extrema, la nuesa sexual i l’ús de drogues. Els menors no podran canviar aquest paràmetre sense el consentiment dels pares.
Meta també introduirà controls parentals a la seva IA. Però també hem sabut que la companyia analitzarà les converses que es tinguin amb la seva IA per tal d’incloure-hi anuncis. Tanmateix, això no arribarà a Europa, perquè les lleis de privadesa de la UE no ho permeten. I Google també ha començat a aplicar mesures per limitar l’addició dels seus productes, com ara als vídeos curts de YouTube. La plataforma permetrà de posar un límit horari diari, de manera que si el superem ens avisarà i aturarà els vídeos. Ara, n’hi haurà prou de tancar l’avís per continuar veient-ne.
I acabem amb la IA generativa. Netflix ha dit que pensa emprar-la per generar contingut audiovisual. Trigarem gaire a veure una sèrie seva generada exclusivament amb IA? D’una altra banda, el youtuber més famós del món, Mr. Beast, amb 634 milions de seguidors a les diverses xarxes socials, està preocupat per l’amenaça que representa la IA per als creadors de contingut professionals, arran del llançament de Sora, el model generatiu de vídeo d’OpenAI. Justament Sora ha continuat al mig de la polèmica i OpenAI ha hagut de prohibir de generar més deepfakes amb Martin Luther King, després de la polèmica que us vam explicar la setmana passada. Enmig de tot això, hem sabut que el govern danès estudia de prohibir totes les xarxes socials als menors de quinze anys. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha arribat a afirmar: “Els mòbils roben la infantesa dels nostres fills. Mai tants nens i joves no havien tingut ansietat i depressió.” Alguns altres països li seguiran els passos?
