Josep Costa intervé perquè el Ministeri de Cultura espanyol aturi el trasllat dels murals de Sixena

L’advocat Josep Costa ha entrat en escena en el cas de les pintures murals de Sixena que hi ha al MNAC i que el Tribunal Suprem espanyol va ordenar d’enviar a l’Aragó malgrat tots els estudis que acrediten el risc de destrucció en cas de trasllat. Segons que ha publicat el Món i ha confirmat VilaWeb, Costa ha registrat un escrit a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura espanyol per tal que declari l’espoliació de les pintures. La declaració, diu l’escrit, es justifica pel “perill real, objectiu, imminent i verificable de destrucció o deteriorament irreversible que l’execució del seu trasllat comportaria, tal com acrediten els informes tècnics pertinents”.

Amb aquest moviment, Costa vol que l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, encarregat de vetllar per la conservació dels béns d’interès cultural i patrimonial de l’estat espanyol, faci un informe tècnic urgent i vinculant que avisi del risc de destrucció de les pintures murals. A partir d’aquí, també demana al Ministeri de Cultura espanyol que requereixi immediatament al govern de l’Aragó –”com a autoritat que promou el trasllat, i, per tant, el risc de destrucció”– i a la Generalitat de Catalunya “que s’abstinguin de promoure, autoritzar o executar qualsevol acció de trasllat” de les pintures. Això s’haurà de mantenir “fins que no s’hagin acreditat fefaentment, mitjançant informes tècnics independents i avalats per experts en la matèria, les condicions òptimes i garantides per a la seva preservació física, ambiental, museològica i científica en qualsevol ubicació”. En tots dos casos, Costa es fonamenta en la llei del patrimoni històric espanyol, que estableix que s’han de protegir al màxim les obres que tenen la qualificació legal de Bé d’Interès Cultural, com és el cas.

En conversa amb VilaWeb, Costa explica que pren de precedent la lluita dels veïns del Cabanyal de València contra la voluntat de Rita Barberà d’allargar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. En aquell cas, el projecte urbanístic tenia l’aval de la legislació i dels tribunals valencians, però una plataforma ciutadana va demanar al Ministeri de Cultura espanyol que ho aturés. Inicialment, no ho va fer, però el Tribunal Suprem va dictaminar que el ministeri és competent per a declarar que una actuació sobre béns patrimonials és una espoliació, i així ho va fer. Arran d’això, el projecte urbanístic es va aturar.

Segons Costa, aquell cas mostra que la intervenció és possible, i ara demana al ministeri espanyol que aturi el trasllat de les pintures de Sixena. Alhora, demana com a alternativa que sigui el ministeri qui assumeixi la competència i adopti les mesures provisionals necessàries per a salvaguardar la integritat de les pintures murals.