10.11.2025 - 18:38
|
Actualització: 10.11.2025 - 20:29
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP30, ha començat avui a Belém –a l’estat brasiler de Pará–, amb una crida a la cooperació internacional per a frenar l’escalfament del planeta. “Ha de ser una COP que presenti solucions”, ha defensat el president de la cimera, André Corrêa do Lago, que vol demostrar que l’espai multilateral continua essent útil malgrat la retirada dels Estats Units de l’Acord de París.
Simon Stiell, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, ha demanat d’accelerar l’acció dels estats compromesos amb el pacte. “Ens hem de moure més i més ràpidament tant en la reducció de les emissions com en el reforç de la resiliència davant el canvi climàtic”, ha insistit.
Els organitzadors admeten que el primer repte serà restablir la confiança en el procés, especialment després de la decisió del president nord-americà, Donald Trump, de retirar novament el país de l’Acord de París coincidint amb el desè aniversari del pacte.
L’ex-president de la COP29, Mukhtar Babayev, ha reconegut que alguns estats dubten de la lluita climàtica en un moment d’obstacles per al multilateralisme. “Aquesta trobada serveix per recordar que no estan sols”, ha remarcat. En la mateixa línia, Corrêa do Lago ha subratllat que “és molt important que el món vegi” la unitat del Brasil entorn de la lluita contra l’escalfament global.
Nous compromisos per al 2035
L’objectiu central de la COP30 és revisar i reforçar els compromisos de reducció d’emissions, les anomenades contribucions determinades en l’àmbit nacional (NDC, per les sigles en anglès), que cada estat ha d’actualitzar cada cinc anys segons l’Acord de París. Aquestes noves metes hauran de marcar el full de ruta climàtic fins al 2035.
A finals de setembre, prop d’un centenar de països –entre els quals la Xina– ja havien presentat els seus objectius. La Unió Europea, però, hi arriba amb una posició dividida i presenta una forquilla de reducció del 66,25% al 72,5% de les emissions de CO₂ per als pròxims deu anys. La manca d’acord entre els estats membres ha impedit fixar una xifra única: alguns, com l’estat espanyol, Suècia i els Països Baixos, demanen més ambició, mentre que d’altres, com Polònia i Hongria, reclamen rebaixar les expectatives.
Mercats de carboni i fons per als boscs tropicals
Entre les prioritats de la presidència brasilera hi ha la creació d’una aliança per a integrar i harmonitzar els mercats de carboni a escala mundial. Aquests sistemes, que graven les emissions de diòxid de carboni, ja funcionen a la Unió Europea, on més de 10.000 instal·lacions industrials i energètiques paguen per cada tona de CO₂ emesa. L’objectiu és reduir les emissions totals i generar recursos per finançar la transició ecològica. Brussel·les estudia ara ampliar el sistema a edificis i transport rodat.
La COP30 també examinarà els compromisos de finançament climàtic acordats en la cimera anterior. Entre les novetats destaca el fons Tropical Forests Forever Fund (TFFF), impulsat pel govern brasiler, que vol mobilitzar milers de milions de dòlars per recompensar els països que protegeixin les masses forestals tropicals. El Brasil hi aportarà inicialment mil milions de dòlars.
La trobada es prolongarà fins al 21 de novembre del 2025, amb l’objectiu de revitalitzar la cooperació internacional i reforçar l’ambició climàtica global.
