27.11.2025 - 11:26
El Grup Reversos dedicarà la sessió d’avui, dijous, 27 de novembre, al poeta Manel Ollé.
Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor universitari d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània. En aquest camp ha publicat uns quants assaigs importants: La invención de China (Harrasowitz Verlag, 2001), La empresa de China: de la armada invencible al galón de Manila (Acantilado, 2002) Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contenporánea (Destino, 2005), La Xina que arriba: perspectives del segle XXI (Eumo, 2009). També ha publicat una antologia de la poesia xinesa traduïda al català.
A més, com a antòleg, és autor de: La bossa o la vida. Antologia del conte policíac (2000), Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007).
Com a escriptor, n’hem de distingir tres vessants: traductor, escriptor de literatura infantil i poeta. Ha traduït al català autors com Balzac, Gao Xingjian, Pu Songling i alguns poemes de Li Qingzhao. En literatura infantil, el seu llibre més destacat és Tao. Fragments del vell camí xinès del mestre Laozi (Fragmenta, 2017), il·lustrat per Neus Caamaño, i editat en català, castellà i portuguès.
Algunes de les seves obres de poesia han merescut premis literaris:
De bandera liberiana, premi Guerau de Liost de poesia el 1993.
Mirall negre, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Català el 2001.
Bratislava o Bucarest, oremi Gabriel Ferrater de poesia el 2012.
Un grapat de pedres, premi Jocs Florals de Barcelona el 2021.
De Bratislava o Bucarest, el periodista Xavier Cervantes n’ha dit, en comentar l’atorgament del premi Gabriel Ferrater: “Vol ser una exploració de la pròpia consciència: que el lector mediti sobre el seu propi pensament (a través d’unes imatges que apareixen en el text com en una cascada), a través de la figura d’un autor que llegeix en veu alta el poema en un escenari en un teatre buit i abandonat.” I afegia: “És un poema molt sensorial on hi ha un vent que va portant imatges atractives per elles mateixes.”
Ollé parlava de la seva poètica en una entrevista a VilaWeb, feta per Montserrat Serra, amb motiu del premi Jocs Florals per Un grapat de pedres d’aigua. En recollim uns fragments:
“En aquest país passen coses molt grosses i no ens podem despistar… Tot això ens podria fer pensar ara que la poesia és un luxe innecessari, una mania privada, críptica d’evasió, però no.”
“La poesia és aquest lloc de saturació on conflueixen la bellesa, la sorpresa, també una forma de coneixement, que no és de respostes sinó de preguntes, i també d’emocions.”
“La meva dedicació a la poesia no és constant. No escric sempre poesia, però quan m’hi poso no la puc deixar… Però a mi la poesia sempre m’ha agradat que sigui transitable, compartible, sense que sigui òbvia. Que tingui interrogants, enigmes, que es van enfocant.”
