Contempleu la fúria dels homes joves

Aquest dilluns es van fer les eleccions al parlament de Noruega, i el bàndol de centre-esquerra mantindrà el poder. Els laboristes, que fa cent anys que són els més votats, fins i tot van millorar els resultats, empesos per l’anomenat “efecte Stoltenberg” (el retorn de l’ex-primer ministre i ex-secretari general de l’OTAN, ara com a ministre d’economia). El país és una de les poques democràcies que encara pot garantir prosperitat, seguretat i dignitat als seus ciutadans; per tant, enfront dels terrabastalls mundials molta gent va decidir de no fer gaires invents i triar l’ordre.

L’altra notícia important va ser l’ascens del Partit del Progrés, el més dretà, que va treure gairebé un 24% dels vots, el doble que fa quatre anys. Tot i que alguns diaris europeus els pengen l’etiqueta d’extrema dreta, en qüestions socials són molt a l’esquerra de partits com ara el PP espanyol. Defensen de restringir del tot la immigració, però com que a Noruega ara mateix ja és molt difícil de venir-hi a viure si no ets europeu, el centre de la campanya va ser econòmic, sobretot l’eliminació de l’impost del patrimoni. El lema que van triar va ser “Els teus diners, la teva llibertat”.

D’ençà del 1989, i amb la idea d’enfortir la democràcia, els alumnes de batxillerat noruecs participen en una votació de prova que s’organitza als instituts una setmana abans de les eleccions reals. Els anys noranta, els ecosocialistes i els laboristes la solien guanyar, però enguany el Partit del Progrés va ser el més votat –de fet, el bloc de dretes es va imposar clarament a les esquerres. Tots els estudis que s’han fet indiquen que les noies adolescents han virat una mica cap a posicions conservadores, i que els nois ho han fet molt –en això Noruega és similar a la resta d’Europa i als Estats Units. Si, com ens advertia Vicent Partal aquesta setmana, Vox pot guanyar les eleccions a l’estat espanyol, el seu gran impuls seran els homes joves.

Des de la trinxera de l’aula, i malgrat la diferència d’edat i d’ideologia, només puc dir una cosa: no m’estranya gens.

Els adolescents d’avui, nois i noies, viuen en un món com més va més inestable, ara que els dirigents de les grans potències han decidit de revifar la voracitat dels imperis. Els hem donat una educació deficient per culpa d’unes teories pedagògiques grotesques i hem omplert el seu món de pantalles des d’on poden rebre una pressió i un assetjament diaris. Quan acabin l’institut, com els podem demanar que triïn una carrera per estudiar, si tothom diu que la majoria de professions desapareixeran a causa de la intel·ligència artificial, però encara no sabem quines? I, en acabat, mai no podran accedir a un habitatge si no l’hereten, perquè la diferència entre salaris, lloguers i preus de compra s’ha fet insostenible.

A més, hi ha el gran tabú que gairebé ningú no gosa d’esmentar: el monstruós deute públic dels estats europeus. Fa un parell de setmanes, quan sabia que perdria el càrrec de primer ministre de França, François Bayrou va ser molt sincer en una entrevista: “Els francesos més joves hauran de pagar el deute durant tota la vida. Hem aconseguit fer-los creure que s’havia d’augmentar encara més, tot per a la comoditat dels boomers, que consideren que tot va bé.” Segons Bayrou, la població en edat laboral s’enfronta a l’esclavatge perquè haurà de retornar préstecs que van ser contractats a la lleugera per generacions anteriors.

Hem robat als joves la prosperitat futura, però en el cas dels nois també els hem ferit la dignitat, perquè les institucions sovint els han dit que són la púrria del sistema. No puc millorar la manera en què va descriure Marta Rojals: “Nanos que amb prou feines han sortit de l’ou se senten assenyalats i culpabilitzats per maldats que necessàriament no han pogut cometre, o que es perceben acusats de no voler cedir uns privilegis que encara no han conegut.” Dit d’una altra manera, com que hi ha uns senyors setantins que tenen molt de poder, ho hem fet pagar als nascuts a partir del 2000.

Parlem molt de la pressió estètica que reben les noies, però ara mateix a ells els n’arriba una d’igualment monstruosa, i per això ara tots circulen amb roba i pentinats idèntics i l’obligació d’anar al gimnàs per no ser un pària. El fracàs escolar és molt superior entre els nois, que són molt més fràgils enfront dels trasbalsos a l’aula i segurament no hi arriben amb prou maduresa (alguns països ja estudien que els nens comencin la primària a set anys i no sis). Hem mirat d’extirpar-los uns valors i una manera de relacionar-se que calia bandejar, però on és l’alternativa que els havíem de donar? En molts llocs, aquesta sortida és l’esport, tot i que a Catalunya va circular la proposta d’eliminar les pistes de futbol dels patis escolars per fer-los més “igualitaris”. Una idea totalment idiota, perquè a banda de robar-los un espai de relació fonamental, sabem que els nens petits necessiten moure’s molt més que les nenes. 

(Fa uns mesos vaig passar per davant d’un institut català i una professora tenia els alumnes fora i els feia jugar al joc dels privilegis. Sou noies? Un pas endavant. Sou racialitzats? Un altre. Els nois blancs heteros es quedaven enrere, i no m’estranyaria que se sentissin tres voltes rebels).

Tot aquest buit existencial l’han omplert els gurús de les xarxes que els presenten la recepta tradicional per a ser un triomfador: diners i sexe; i des d’un respecte que no troben als discursos oficials. Els partits de dretes ho han sabut aprofitar molt bé. La setmana passada, uns quants dels meus alumnes clònics em van dir que donaven suport al Partit del Progrés precisament per la proposta d’eliminar l’impost sobre el patrimoni. “Però això us afecta?”, els vaig preguntar. I em van dir que d’aquí no gaire serien molt rics, i no volien haver de pagar-lo. Com ho volen aconseguir, ja no ho sé. Especularan amb accions i criptomonedes? Es faran youtubers? Si la fúria que tenen ara quan voten us sembla gran, espereu-vos al dia que les seves expectatives no es compleixin –perquè no es compliran– i treguin fora tota la frustració. Ja ens podem calçar.