11.01.2017 - 16:15
El magistrat del TS creu que fins a l’obertura de juí oral no hi ha “solvència” per a les conseqüències polítiques
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
El magistrat de la Sala del Penal el Tribunal Suprem i exfiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido ha criticat este dimecres la transcendència que des d’alguns àmbits es dóna la mera compareixença de qualsevol persona davant de jutge en qualitat d’investigada i ha situat en l’obertura del juí oral el moment en el qual l’acusació és ja una cosa “solvent i seriosa” amb vista al pren de “decisions contundents”. “La mera compareixença no hauria de tindre les greus conseqüències que alguns li volen atribuir”, ha manifestat Conde-Pumpido, qui ha lamentat “de manera extrema” la mort de l’exalcaldessa de València i senadora, Rita Barberá.
El magistrat s’ha expressat d’esta manera durant un esmorzar informatiu organitzat per la revista Vanity en ser preguntat pel cas de l’exalcaldessa de València Rita Barberá, qui va morir tan sols dos dies després que Conde-Pumpido li prenguera declaració per un suposat blanqueig de capitals derivat del ‘cas Imelsa’.
Conde-Pumpido ha lamentat “de manera extrema” la mort de l’exalcaldessa, el cas de la qual li va correspondre instruir al correspondre-li per torn i a la qual va escoltar la seua declaració “amb tot el respecte”. Ha insistit que tota persona que declara davant d’un jutge “és innocent” i que lamenta la mort de Barberá si bé no considera que dega vincular-se a la seua compareixença davant de l’alt tribunal el passat 21 de novembre, sinó a un altre tipus de circumstàncies de caràcter personal.
Sobre esta investigació en particular, ha recordat que després de la compareixença de Barberá va donar tres dies a les parts perquè demanaren les diligències que consideraren oportunes i que només després ell prendria una decisió sobre esta qüestió, el que no es va produir després de la mort de la senadora.
Per a Conde-Pumpido no és la citació davant d’un jutge, sinó l’obertura de juí oral el que significa que en una causa “hi ha alguna cosa solvent i seriosa” i que ell creu que este moment de procediment hauria de ser el pres en compte per a “no precipitar-se a l’hora d’adoptar una decisió contundent” que en el moment de la declaració “pot ser contraproduent”.
CRITICA L’ACCIÓ POPULAR: ÉS LA “PRIVATITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA”
Davant de les preguntes que li han anat formulant els periodistes presents a l’esmorzar, Conde-Pumpido ha arremès contra l’acció popular en les causes penals, que ha titllat de “privatització de la justícia penal” que únicament existix al nostre país. En este sentit, s’ha mostrat favorable a reformar este aspecte en la legislació processal per a impedir, entre d’altres qüestions, que els partits polítics puguen formular querelles o personar-se en procediments oberts a membres d’altres formacions.
Esta “privatització” de la justícia és segons el magistrat del Suprem un dels tres grans problemes que té la Justícia a Espanya, juntament amb la “judicialització de la política” i l’anomenat “model inquisitiu” en el procés, com s’ha referit a la instrucció pels jutges de les causes penals. L’exfiscal advoca per la instrucció dels casos pels membres del Ministeri Públic.
Preguntat sobre el cas ‘Noos’, el magistrat ha recordat que ell sent Fiscal General de l’Estat va ser qui va crear el departament d’Anticorrupció a Balears, arran de l’actuació d’alguns membres de la ja gairebé desapareguda Unió Mallorquina, i que també va ser la Fiscalia que ell va presidir la que va decidir procedir contra el marit de la Infanta Cristina, respecte de la qual en l’esmentat moment no va veure base legal per a acusar.
S’HAURÀ D’APARTAR EN ‘NOOS’
Ha afegit que este criteri, que ha qualificat de “seriós” és el que han mantingut els fiscals del cas general després de la seua marxa i que l’acusació contra Cristina de Borbó va ser plantejada per una organització –Manos Limpias– el president de la qual està sent investigat i empresonat de manera preventiva.
Conde-Pumpido, segons ha reconegut, haurà d’apartar-se de la causa si li correspon revisar en el Suprem la sentència que dicte l’Audiència de Palma de Mallorca, en haver tingut coneixement prèvia de la causa.
NO TOCAR AFORAMENTS DEL TC
Inquirit sobre la procedència o no de reduir els aforaments, Conde-Pumpido ha vinculat este assumpte a l’existència de l’acció popular i ha posat l’exemple d’Alemanya, on no hi ha aforaments “perquè no fa falta” ja que no existix la possibilitat que un partit polític puga querellar-se contra un altre o que qualsevol persona vaja al Suprem “amb unes fotocòpies de les notícies sobre el que ha fet este dia el president del Govern” per a presentar una acció penal contra ell.
“Davant de la privatització del procés penal la reacció del sistema ha sigut blindar-se i estendre l’àmbit dels aforaments”, ha assenyalat Conde-Pumpido, que creu que deurien limitar-se perquè potser s’han estès a diversos àmbits de manera excessiva. “Però una cosa és això i una altra que desapareguen”, ha manifestat, posant com a exemple l’especial protecció que es dóna als membres del Constitucional, que segons la seua opinió “no deu tocar-se”.
LA INSTRUCCIÓ PENAL PEL JUTGE, UN “ILLOT ROBINSONER”
En un altre moment de la seua intervenció Conde-Pumpido ha manifestat que el que causa la demora dels procediments al nostre país és la instrucció pels jutges, que ha qualificat de “lenta, ineficaç i insegura” i de ser una espècie d'”illot robinsoner” respecte a la investigació fiscal que existix en tots els països del nostre entorn.
Ha assenyalat que les causes penals tripliquen al nostre país a les quals es tramiten en altres àmbits com el social o el civil i que el 99% de les presentades no donen lloc a juí, el que per a ell és “un 99% de treball absurd”. Així, considera que els 500 jutges que en aquest país es dediquen en exclusiva a instruir podrien dedicar-se a enjudiciar i deixar la investigació sense problema als 2.500 fiscals en plantilla.
Per esta raó, Conde-Pumpido considera necessari que “se supere la mandra i la rutina” i es procedisca d’una vegada a la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LeCrim) que creu factible ara mateix per ser un projecte del ministre Rafael Catalá que tindrà el suport del PSOE.
En este punt ha intervingut en el debat la diputada socialista Margarita Robles, present a l’esmorzar, que ha defensat la reforma “com a plantejament teòric” si bé ha plantejat dubtes sobre la seua aplicació tenint en compte que la Fiscalia és un òrgan jerarquitzat i mentre no existisca una cultura que rebutgi que els fiscals actuen per instruccions del Govern. Per a Conde-Pumpido, este és l'”argument del sector corporatiu (dels jutges), que no vol perdre el poder de la instrucció”.
Per a l’exfiscal general la reforma deu combinar-se amb un reforç de la independència dels fiscals, si bé ha deixat clar que este aspecte ha canviat molt des que l’Estatut vincula el cessament del fiscal general amb el cessament de Govern. Finalment, el fiscal general ha admès que la legislació actual permet a un jutge que ha tingut càrrecs polítics tornar al seu despatx i que potser hauria d’arbitrar-se alguna limitació sobre esta qüestió, si bé no les ha concretat.
