11.01.2017 - 16:06
El magistrat del TS lamenta “de manera extrema” la mort de Rita Barberá i qüestiona la transcendència que es dóna a la mera declaració
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
El magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem i exfiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido ha manifestat aquest dimecres que haurà d’apartar-se del cas Nóos si li correspon revisar al Suprem la sentència que dicti l’Audiència Provincial de les Balears, en haver tingut coneixement previ de la causa.
El magistrat ha recordat que ell, havent estat Fiscal General de l’Estat, va ser el creador del departament d’Anticorrupció a les Balears, arran de l’actuació d’alguns membres de la desapareguda Unió Mallorquina, i que també va ser la Fiscalia que ell va presidir la que va decidir procedir contra el marit de la Infanta Cristina, a qui en el moment esmentat no va veure base legal per acusar.
Ha afegit que aquest criteri, que ha qualificat de “seriós”, és el que han mantingut els fiscals del cas general després de la seva marxa i que l’acusació contra Cristina de Borbó ha estat plantejada per una organització –Manos Limpias– el president de la qual està sent investigat i empresonat de manera preventiva.
En un altre ordre de coses, ha criticat la transcendència que des d’alguns àmbits s’atorga a la mera compareixença de qualsevol persona davant de jutge en qualitat d’investigada i ha situat en l’obertura del judici oral el moment en el qual l’acusació és ja quelcom “solvent i seriós” amb vista a prendre “decisions contundents”. “La mera compareixença no hauria de tenir les greus conseqüències que alguns volen atribuir-li”, ha manifestat.
El magistrat s’ha expressat d’aquesta manera durant un esmorzar informatiu organitzat per la revista ‘Vanity Fair’ després de preguntar-li pel cas de l’exalcaldessa de València Rita Barberá, que va morir tan sols dos dies després que Conde-Pumpido li prengués declaració per un suposat blanqueig de capitals derivat del “cas Imelsa”.
Conde-Pumpido ha lamentat “de manera extrema” la mort de l’exalcaldessa, el cas de la qual li va correspondre instruir en correspondre-li per torn i la declaració de la qual va escoltar “amb tot el respecte”. Ha insistit que tota persona que declara davant d’un jutge “és innocent” i que lamenta la mort de Barberá, si bé no considera que s’hagi de vincular a la seva compareixença davant l’alt tribunal el passat 21 de novembre, sinó a un altre tipus de circumstàncies de caràcter personal.
Sobre aquesta investigació en particular, ha recordat que després de la compareixença de Barberá va donar tres dies a les parts perquè demanessin les diligències que consideressin oportunes i que només després prendria ell una decisió sobre aquesta qüestió, cosa que no es va produir després de la mort de la senadora.
Per a Conde-Pumpido no és la citació davant d’un jutge, sinó l’obertura de judici oral, el que significa que en una causa “hi ha alguna cosa solvent i seriosa” i creu que aquest moment del procediment hauria de ser el que es tingués en compte per a “no precipitar-se a l’hora d’adoptar una decisió contundent” que en el moment de la declaració “pot ser contraproduent”.
CRITICA L’ACCIÓ POPULAR: ÉS LA “PRIVATITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA”
Davant de les preguntes que li han anat formulant els periodistes presents a l’esmorzar, Conde-Pumpido ha arremès contra l’acció popular en les causes penals, que ha titllat de “privatització de la justícia penal” que únicament existeix al nostre país. En aquest sentit, s’ha mostrat favorable a reformar aquest aspecte en la legislació processal per impedir, entre d’altres qüestions, que els partits polítics puguin formular querelles o personar-se en procediments oberts a membres d’altres formacions.
Aquesta “privatització” de la justícia és segons el magistrat del Suprem un dels tres grans problemes que té la Justícia a Espanya, juntament amb la “judicialització de la política” i l’anomenat “model inquisitiu” en el procés, com s’ha referit a la instrucció per part dels jutges de les causes penals. L’exfiscal advoca per la instrucció dels casos pels membres del Ministeri Públic.
NO TOCAR AFORAMENTS DEL TC
En ser inquirit sobre la procedència o no de reduir els aforaments, Conde-Pumpido ha vinculat aquest assumpte a l’existència de l’acció popular i ha posat l’exemple d’Alemanya, on no hi ha aforaments “perquè no fa falta” ja que no existeix la possibilitat que un partit polític pugui querellar-se contra un altre o que qualsevol persona vagi al Suprem “amb unes fotocòpies de les notícies sobre el que ha fet aquest dia el president del Govern” per presentar una acció penal contra ell.
“Davant de la privatització del procés penal la reacció del sistema ha estat blindar-se i estendre l’àmbit dels aforaments”, ha assenyalat Conde-Pumpido, que creu que haurien de limitar-se perquè potser s’han estès a diversos àmbits de manera excessiva. “Però una cosa és això i una altra que desapareguin”, ha manifestat, posant com a exemple l’especial protecció que s’atorga als membres del Constitucional, que segons la seva opinió “no s’ha de tocar”.
LA INSTRUCCIÓ PENAL PEL JUTGE, UN “ILLOT ROBINSONESC”
En un altre moment de la seva intervenció Conde-Pumpido ha manifestat que la causa de la demora dels procediments al nostre país és la instrucció pels jutges, que ha qualificat de “lenta, ineficaç i insegura” i de ser una espècie d'”illot robinsonesc” respecte de la investigació fiscal que existeix en tots els països del nostre entorn.
Ha assenyalat que les causes penals tripliquen al nostre país les que es tramiten en altres àmbits com el social o el civil i que el 99% de les presentades no arriben a judici, cosa que per a ell és “un noranta-nou per cent de treball absurd”. Així, considera que els 500 jutges que en aquest país es dediquen en exclusiva a instruir podrien dedicar-se a jutjar i deixar la investigació sense cap problema als 2.500 fiscals en plantilla.
Per aquesta raó, Conde-Pumpido considera necessari que “se superi la mandra i la rutina” i es procedeixi d’una vegada a la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LeCrim) que creu factible ara mateix per ser un projecte del ministre Rafael Catalá que tindrà el suport del PSOE.
En aquest punt ha intervingut en el debat la diputada socialista Margarita Robles, present a l’esmorzar, que ha defensat la reforma “com a plantejament teòric” si bé ha plantejat dubtes sobre la seva aplicació tenint en compte que la Fiscalia és un òrgan jerarquitzat i mentre no existeixi una cultura que rebutgi que els fiscals actuin per instruccions del Govern central. Per a Conde-Pumpido, aquest és l'”argument del sector corporatiu (dels jutges), que no vol perdre el poder de la instrucció”.
Per a l’exfiscal general, la reforma s’ha de combinar amb un reforç de la independència dels fiscals, si bé ha deixat clar que aquest aspecte ha canviat molt des que l’Estatut vincula el cessament del fiscal general amb el cessament del Govern. Finalment, el fiscal general ha admès que la legislació actual permet a un jutge que ha tingut càrrecs polítics tornar al seu despatx i que potser s’hauria d’arbitrar alguna limitació sobre aquesta qüestió, si bé no les ha concretat.
