01.01.2026 - 01:50
|
Actualització: 01.01.2026 - 11:38
Comença el 2026 i, per a molta gent, això vol dir mantenir una tradició ben arrelada: veure el Concert de Cap d’Any de Viena, una de les cites musicals més emblemàtiques. Cada primer de gener al matí, moltes famílies s’apleguen per gaudir del concert de la Filharmònica de Viena a la Sala Daurada de la Musikverein de la capital austríaca.
El 86è concert serà dirigit per Yannick Nézet-Séguin, un director quebequès de cinquanta anys que s’hi estrena. Amb tot, no és un desconegut per a l’orquestra, atès que ja n’ha estat al capdavant unes quantes vegades d’ençà del 2010, quan va debutar amb els Wiener.
Si el 2025 va marcar un primer pas amb la interpretació d’una obra composta per una dona, el 2026 consolida aquesta obertura amb dues peces de creació femenina. S’hi interpretaran “Cançons de sirenes”, polca masurca, op. 13, de Josephine Weinlich, coneguda perquè va fundar la primera orquestra europea integrada només per dones, i el “Vals de l’arc de sant Martí”, de Florence Price, considerada la primera compositora simfònica afroamericana reconeguda.
Com és tradició, el concert s’acabarà amb la “Marxa de Radetzky” i comptarà amb la participació del ballet estatal de Viena.
A quina hora comença el concert?
Un dels grans dubtes de cada any és a quina hora comença el concert. Tothom sap que és al matí, quan ens llevem l’endemà de la nit de Cap d’Any, però no sempre queda clara l’hora exacta.
El 2026 és previst que comenci a les 11.15. La segona part començarà a les 12.15 i la cloenda serà cap a les 13.45.
On es pot veure el concert per televisió?
El Concert de Cap d’Any es fa d’ençà del 1941 a la Musikverein de Viena. Amb tot, bona part de la projecció internacional va començar el 1959, quan la televisió austríaca ORF en va fer la primera emissió, en coproducció amb la Unió Europea de Radiodifusió. D’aleshores ençà, la retransmissió arriba a més de noranta països i congrega una audiència de més de cinquanta-cinc milions d’espectadors només a Europa.
Als Països Catalans, el concert es podrà seguir per La 1 i France 2. També serà disponible als llocs web d’ambdues cadenes.
Quin repertori tocaran enguany?
Com és habitual, la majoria del repertori prové de la família Strauss, integrada per Johann Strauss i els seus fills Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss, a més del nét Johann Strauss III.
Enguany, amb tot, la Filharmònica de Viena ha incorporat cinc peces noves al programa. S’hi estrenaran el vals “Contes del Danubi”, de Carl Michael Ziehrer; la polca “Brausteufelchen”, d’Eduard Strauss; el “Malapou-Galoppe”, de Joseph Lanner; a més de les ja esmentades “Cançons de sirenes”, de Josephine Weinlich, i el “Vals de l’arc de Sant Martí”, de la compositora afroamericana Florence Price.
Així, el programa començarà amb l’obertura de l’opereta “Índigo i els quaranta lladres”, de Johann Strauss II, i continuarà amb el vals “Contes del Danubi”, op. 446, de Carl Michael Ziehrer, i el “Malapou-Galoppe”, op. 148, de Joseph Lanner. A continuació sonaran la polca ràpida “Brausteufelchen”, op. 154, d’Eduard Strauss, i la “Fledermaus-Quadrille”, op. 363, novament de Johann Strauss II.
La primera part es completarà amb el galop “El Carnaval de París”, op. 100, de Johann Strauss I, i l’obertura de l’opereta “La bella Galatea”, de Franz von Suppé. Ja a la segona part, s’hi interpretarà “Cançons de sirenes”, polca masurca, op. 13 (arranjament de W. Dörner), de Josephine Weinlich, seguida del vals “Dignitat de les dones”, op. 277, de Josef Strauss, i la “Polca diplomàtica”, op. 448, de Johann Strauss II.
El programa continuarà amb el “Vals de l’arc de Sant Martí”, de Florence Price, el “Københavns Jernbane-Damp-Galop”, de Hans Christian Lumbye, i el vals “Roses del Sud”, op. 388, de Johann Strauss II. Tot seguit sonaran la “Marxa egípcia”, op. 335, també de Johann Strauss II, i el vals “Palmes de la pau”, op. 207, de Josef Strauss, abans de la felicitació tradicional d’any nou del mestre i de la Filharmònica.
Com és habitual, el concert es clourà amb “El bell Danubi blau”, vals op. 314 amb ballet, de Johann Strauss II, i la inevitable “Marxa de Radetzky”, op. 228, de Johann Strauss I.
