11.03.2026 - 19:50
D’ençà de la crisi financera, que va començar l’any 2008, hi ha hagut un augment del grau de concentració del sector bancari per la reducció de les entitats de crèdit, a conseqüència de diversos processos de fusió i absorció. Consegüentment, s’han tancat oficines, ha disminuït el nombre de caixers automàtics i s’han perdut llocs de feina. A Catalunya, aquest procés també ha fet desaparèixer les caixes d’estalvis i augmentar fortament la concentració. Així doncs, la concentració dels mercats de la banca detallista a Catalunya es pot considerar elevada, tant en termes de disponibilitat d’oficines bancàries com de crèdit concedit i en els diversos àmbits geogràfics analitzats. Generalment, són mercats amb una estructura d’oligopoli en què CaixaBank té una quota de mercat destacada, seguit del BBVA, el Sabadell i el Santander.
Vet aquí el contingut del primer paràgraf de les conclusions d’un estudi, “Anàlisi de la concentració del sector bancari a Catalunya”, que ha elaborat l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i que analitza la concentració del sector bancari a Catalunya, per donar resposta al punt 4.d) de la moció 84/XV del Parlament de Catalunya, sobre la necessitat d’articular una banca pública de promoció econòmica.
Durant l’any passat vam parlar molt d’aquest aspecte, arran de l’OPA del BBVA al Sabadell. Tot i que ja ha passat la fal·lera mediàtica per a saber quina era la concentració real de poder financer a Catalunya, a causa del fracàs de l’operació, no deixa de ser interessant d’aprofundir-ne alguns aspectes. Aquest és el propòsit d’aquest estudi, que demostra fins a quin punt conviuen, a Catalunya, un oligopoli al mercat bancari i l’exclusió financera d’un feix de municipis, en què els habitants viuen deixats de la mà de Déu.
El document recorda que, a Catalunya, entre el 2008 i el 2024, hi hagué un tancament continuat d’oficines bancàries, derivat de la reestructuració del sector. Se’n van eliminar 6.038, és a dir, el 74%. L’any 2023 hi havia 6.747 caixers automàtics al conjunt de Catalunya, dels quals 5.102 en sucursals, 680 de desplaçats i 965 d’independents. La major part dels caixers eren a la demarcació de Barcelona.
El resultat de la reducció d’entitats ha estat una gran concentració de la xarxa, de manera que els quatre bancs principals esmentats tenen, conjuntament, el 85% de les oficines. Però, alhora, deixa un buit de servei a moltes localitats. A Catalunya hi ha 503 municipis (el 53% del total) que no tenen oficina bancària i 435 (el 46%) que manquen de caixer automàtic. En total, a Catalunya hi ha 947 municipis.
La desatenció de tantes localitats ha esdevingut un problema per a la comunitat. Del punt de vista estrictament econòmic de cada entitat, és lògic que hi hagi aquesta situació d’abandonament, perquè són pobles petits, en termes d’habitants, i, evidentment, de capacitat de negoci. Pensem que a Catalunya els qui no tenen accés a una oficina bancària a la localitat on resideixen són 240.892 habitants, és a dir, “només” el 3,19%.
I aquí ens hem de preguntar si el negoci financer és un negoci i prou o també hauria de ser vist com un servei. En l’àmbit privat és una cosa i en l’àmbit públic, una altra. Per resoldre-ho, l’any 2024 la Generalitat va posar en funcionament un servei itinerant de banca mòbil, amb l’objectiu de portar caixers automàtics i serveis financers als 503 municipis de Catalunya que no tenen oficina bancària permanent. Tanmateix, actualment la prestació d’aquest servei, que fan CaixaBank i la Caixa d’Enginyers, és efectiva en 457 municipis, perquè els altres hi han renunciat.
Un apartat que m’ha semblat interessant de l’informe és l’anàlisi que fa del negoci de cada entitat, tenint en compte el nombre d’oficines i, sobretot, el volum de crèdit. A Catalunya, globalment, CaixaBank és l’entitat amb una quota de mercat més elevada en termes de crèdit total (31,99%), seguida del BBVA (23,48%), el Sabadell (15,47%) i el Santander (11,79%). Conjuntament, els quatre primers bancs, doncs, tenen una quota de mercat pràcticament del 83% del crèdit total. El següent banc és Bankinter, amb una quota de tan sols el 4,76%. Apunta que si s’hagués dut a terme la fusió entre el BBVA i el Sabadell, l’entitat resultant hauria tingut una quota de mercat de gairebé el 39% i s’hauria situat en primer lloc, davant de CaixaBank, i entre totes dues en tindrien el 71%, una xifra molt gran.
Com estan els països europeus en aquest punt, millor o pitjor? Doncs, considerant la quota dels cinc primers bancs a Catalunya (88%) i comparant-la amb els països de la Unió Europea, amb una població relativament semblant a la nostra, resulta que, llevat de Grècia (96%), la concentració de casa nostra és superior que a la resta: Àustria (38%), Suècia (56%), Hongria (59%), Dinamarca (64%) República Txeca (65%), Irlanda (69%), Portugal (71%), Bulgària (77%) i Finlàndia (81%). Això confirma tot allò que es va dir durant el procés de fusió de l’OPA fallida, sobre l’excessiva concentració que ja tenim i l’escassa competència existent.
Però l’informe fa un pas més i separa el crèdit de les famílies (consum i hipoteques) i de les pimes. I aquí hi ha diferències importants entre entitats. En el primer cas, CaixaBank és l’entitat amb una quota de mercat més alta (33,44%), seguit del BBVA (24,20%), el Sabadell (14,07%) i el Santander (11,79%). Sens dubte, en el cas de les hipoteques, es demostra que CaixaBank talla el bacallà, amb un gran avantatge respecte de la resta. Conjuntament, els quatre primers bancs tenen una quota de mercat del 83,50% del crèdit a les llars. Així doncs, segons l’informe, es pot considerar clarament una situació d’oligopoli.
La importància de les entitats canvia una mica en el crèdit a les pimes. Si CaixaBank té també la quota de mercat més elevada (32,19%), el segon banc és el Sabadell (20,23%), davant el BBVA (18,45%) i el Santander (11,79%). Conjuntament, els quatre primers bancs tenen una quota de mercat del 82,66% del crèdit a les pimes. Per tant, l’estudi insisteix a dir que es pot considerar com un oligopoli. Amb la fusió entre el BBVA i el Sabadell, l’entitat resultant hauria tingut una quota de mercat del 38,68%, superior a CaixaBank, i encara hauria reduït més la competència, com es va argumentar aquí ja de primer. Veient aquesta classificació, no ha d’estranyar l’interès del BBVA pel Sabadell, per a situar-se millor a Catalunya (i a l’estat espanyol) en el crèdit a pimes.
L’enumeració de riscs que ara tenim en el mercat financer català ocupa una part de l’informe. Jo en destacaria dos. Un risc potencial per a la competència que implica l’augment de la concentració és que reforça la posició dels principals bancs establerts. Especialment, quan tenen poca pressió competitiva en determinats àmbits geogràfics. D’una altra banda, el fet que hi hagi pocs bancs pot reduir la rivalitat i facilitar l’existència d’acords col·lusoris o la coordinació tàcita entre els bancs presents al mercat. És més fàcil que uniformitzin el seu comportament, cosa que implica també un encariment i un empitjorament de la qualitat dels serveis que reben els usuaris de la banca i especialment els clients particulars i les pimes.
I, finalment, quant a les recomanacions de l’informe, atès que hem vist que el grau de concentració de la banca a Catalunya és elevat, la primera seria evitar l’adopció de noves mesures que puguin fer créixer injustificadament aquesta concentració, especialment en aquells municipis o àrees geogràfiques que presenten uns índexs més elevats.
Quant a l’exclusió, a més dels autobusos itinerants, aconsella de disposar de xarxes de caixers automàtics compartides entre diverses entitats de crèdit, juntament amb caixers independents, perquè poden exercir un paper remarcable tant en la reducció de l’exclusió financera com en el foment de la competència. Així mateix, caldria promoure els acords de col·laboració entre entitats de crèdit i operadors d’uns altres mercats amb una presència territorial extensa (com ara les oficines de Correus, els estancs o les administracions de loteria), que permeten l’accés a l’efectiu i més serveis bancaris.
Tenir més informació detallada com la que acaba d’oferir l’ACCO és molt important per a conèixer una mica més a fons la realitat del nostre país. Sense aquest coneixement de base, en aquest i molts altres àmbits de l’economia, serà impossible de desenvolupar de manera adient la nostra activitat… quan ho puguem fer sense tants entrebancs, és clar.
