16.04.2025 - 19:22
|
Actualització: 16.04.2025 - 19:50
La Comissió Europea ha proposat avui la creació d’una primera llista comuna de països d’origen considerats “segurs” amb l’objectiu d’accelerar les expulsions d’immigrants amb poques probabilitats de rebre asil. Segons l’executiu comunitari, la iniciativa pretén de reduir els terminis de tramitació a un màxim de tres mesos –en lloc dels sis habituals– i oferir a les autoritats nacionals eines per a racionalitzar els procediments.
La proposta inclou tots els països candidats a adherir-se a la Unió –com Turquia, Albània, Sèrbia, Moldàvia o Geòrgia– i mitja dotzena més, entre els quals el Marroc, Tunísia, Colòmbia, Bangladesh, l’Índia, Egipte i Kossove. Tot i això, Ucraïna no hi figura perquè supera el llindar del 20% de les peticions d’asil acceptades.
La comissària de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, ha dit que amb aquesta llista es volen aplicar procediments més àgils i eficaços per a casos que, a priori, tenen poques possibilitats d’èxit. Ara bé, ha remarcat que cada sol·licitud continuarà essent examinada individualment.
Una llista revisable i vinculant
Segons la proposta, la llista hauria de tenir un caràcter dinàmic i seria revisada periòdicament en funció de canvis polítics, socials o jurídics als països inclosos. A més, es podrien excloure temporalment o definitivament alguns estats si hi hagués violència extrema, sancions per part del Consell de la UE o si més del 20% de les demandes de protecció fossin aprovades.
En el cas dels països candidats a la Unió, la Comissió argumenta que compleixen, en principi, els criteris perquè han d’adoptar l’estat de dret i els valors comunitaris com a part del procés d’integració. Ara bé, aquestes condicions poden canviar, i si és així, l’exclusió de la llista es faria mitjançant procediments ràpids o ordinaris.
Els estats candidats inclosos en la proposta són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna. En canvi, la Comissió deixa fora Ucraïna perquè actualment més del 20% de les peticions presentades pels seus nacionals són acceptades als països membres.
Per què aquests països?
En relació amb els altres estats proposats –com el Marroc, Tunísia i Colòmbia–, la Comissió diu que el criteri fonamental ha estat el baix percentatge d’acceptació de peticions d’asil (per sota del 5%) i la consideració que són punts d’origen destacats de fluxos migratoris irregulars. També s’ha tingut en compte si tenen acords d’exempció de visats amb la Unió i si generen “problemes significatius” en termes de migració irregular.
Aquesta primera llista comuna no substituirà les llistes nacionals que ja tenen una vintena d’estats membres, sinó que les complementarà. Ara bé, els països hauran de reconèixer com a segurs tots els estats designats per la UE. Espanya, actualment, no té cap llista nacional pròpia de països d’origen segurs.
Excepcions per a minories i zones concretes
El portaveu d’Interior de la Comissió, Markus Lammert, ha insistit que la designació com a país segur no implica que tots els ciutadans d’aquest estat estiguin automàticament exclosos del dret d’asil. Cada cas serà analitzat individualment, i els estats membres podran establir excepcions per a regions específiques o col·lectius vulnerables.
Aquesta disposició s’aplica pensant en casos com els kurds o sirians que poden arribar a Europa a través de Turquia, tot i no ser nacionals turcs. Segons les normes, les designacions només afectaran els nacionals dels estats inclosos i no pas migrants d’altres països que hi transitin.
A més, els estats membres tindran llibertat per a ampliar la llista amb altres països que considerin segurs, sempre que ho facin segons el dret comunitari i amb una valoració específica.
