Una mascletà, per als valencians i les valencianes, no és un espectacle de focs d’artifici. Una mascletà és, realment, per al poble valencià, identitat i emoció.

És un símbol clar de la cultura valenciana que té amor a la pólvora.

És una tradició festiva compartida i arrelada que ha passat dels iaios i les iaies als néts i les nétes, i que d’alguna manera fa un homenatge als avantpassats, tot combinant respecte, orgull, comunitat i sentiment de pertinença.

La mascletà realment no sols és escoltar, és una experiència que també es nota al pit, a la pell, als ossos. Una barreja de soroll, vibració, olor i ritme.

Trenta metres per a reduir el perill

D’un punt de vista més físic, la mascletà genera ones de pressió sonora de moltíssima energia, amb pics curts en el temps, però d’altíssima intensitat. Es poden arribar a valors de 120 dB de nivell de pressió sonora si hi som molt prop, valor que ja es considera llindar del dolor i pot causar una pèrdua d’oïda irreversible. Una mascletà sense protecció a una distància molt curta podria causar eixe dany.

El sistema auditiu té un sistema d’autoprotecció quan el soroll és altíssim, que consisteix en un múscul (l’estapedi) que endureix l’orella interna. Tanmateix, en el cas de la mascletà, com que són pics curts de soroll, no té temps de fer-ho. La conclusió és que s’ha d’estar a una distància prudencial de trenta metres o més per reduir l’impacte.

“Escoltar” el soroll al pit

L’energia alliberada per la mascletà són impulsos tan forts que exciten el cos sencer. No sols afecta l’oïda, sinó que els trons secs de la mascletà travessen el cos i el fan vibrar. El cos també té receptors (pell, ossos, tòrax) que responen a eixa pressió i vibració, que fins i tot podria fer una sensació d’ofegar-se. Escoltem i al mateix temps sentim una vibració mecànica profunda.

Per entendre de què parlem, podríem fer una analogia senzilla: si llancem una pedra a l’aigua, es genera un patró d’ones a causa de l’impacte de la pedra. Eixes ones porten l’energia de l’impacte i el notaríem de manera suau si fóssem dins l’aigua.

Si nosaltres ens llancem de “bomba” a l’aigua, òbviament les ones que es generen són molt més grans i sentiríem i notaríem l’impacte d’eixes ones en el nostre cos d’una manera tolerable.

Quan es dispara una mascletà, la quantitat d’energia que s’allibera és tan gran que seria equivalent a llançar a una pedra d’una mida de 10 Tm (és a dir, 10.000 quilos) d’una altura de 10 m (des d’un tercer pis). La quantitat d’energia alliberada generaria un gran impacte en el nostre cos, sobretot si fóssem al costat.

Una cosa semblant passa quan es dispara la mascletà. En aquest cas, és en l’aire on es generen eixes grans ones que ens arriben al cos amb força, i aquesta força és més gran si som a una distància curta. Escoltem l’impacte i el notem alhora en tot el cos.

Gossos i gats, amb una sensibilitat disparada

Els animals, especialment gossos i gats, tenen molta més sensibilitat. Els gossos tenen una oïda quatre voltes més aguda que la humana i els gats encara són més sensibles. Per tant, els trons també els poden causar danys, com els passa als éssers humans.

A més, senten els sons d’una manera més intensa, a més distància i a freqüències més altes. En els nostres animals de companyia, hi ha una combinació de por, estrès intens i reaccions fisiològiques. Algunes de les conseqüències són: tremolor, esgarrifances, amagar-se sota el llit, fugir, intentar d’escapar o trencar portes i reixes, lladrucs, plors, immobilitat o congelació per por, atacs de pànic, etc.

En aquest cas, el risc psicològic sol ser més important que l’impacte acústic. La majoria d’animals interpreten les explosions com un perill imminent, cosa que activa una resposta d’estrès massiva.

Després de qualsevol esdeveniment pirotècnic, seria convenient observar els nostres animals de companyia: valorar si responen a les nostres cridades habituals o no, i comprovar si hi ha sorolls que abans detectaven i ara no. Canvis de comportament, moure el cap repetidament o rascar-se l’orella són símptomes d’un estrès acústic o d’una lesió auditiva.

Per als nostres animals de companyia, que no entenen de tradicions i que en general odien la pólvora, s’ha de pensar en espais segurs, segurament dins de casa, amb les finestres i les portes tancades.

Algunes recomanacions

Es pot sentir una mascletà amb certa seguretat si seguim unes pautes.

En primer lloc, pensar en la distància adequada. Les persones majors haurien de situar-se entre 30 metres i 50, on encara és espectacular. I els xiquets, a distàncies entre 50 metres i 80. Les criatures són més sensibles que els adults.

En segon lloc, obrir un poc la boca. Serveix per a aconseguir de baixar la pressió dins l’orella i que el possible dany siga més baix.

En tercer lloc, es podria pensar en una protecció auditiva. Aquesta protecció és molt recomanable en infants. Tapar-se les orelles amb les mans, o fer servir taps també són eines de protecció, segons la sensibilitat de cada persona.

Amb aquestes recomanacions i amb civisme, es pot gaudir de la mascletà.

Finalment, demanar, per favor, que no hi porteu els vostres animals de companyia. No els feu patir.

Jesús Alba Fernández és catedràtic de física aplicada especialitzat en acústica a la Universitat de València. 

Aquest article va ser publicat originalment a La Conversa.