Com volen prohibir l’especulació en l’habitatge, el govern i els Comuns? Què passaria amb les herències?

El govern i els Comuns han signat avui un acord per limitar les compres especulatives d’habitatge. La mesura, en forma de proposició de llei per a reformar la llei d’urbanisme, s’inclou al pacte per a l’aprovació del pressupost i té per objectiu de frenar l’acumulació d’immobles en mans de grans tenidors i fons d’inversió, que contribueixen a l’augment dels preus i a l’expulsió del veïnat. Segons els Comuns, la reforma entrarà en vigor abans de l’estiu.

L’entesa l’ha signada aquest migdia al Palau de la Generalitat el president, Salvador Illa, i la cap dels Comuns al parlament, Jéssica Albiach, després d’una reunió amb la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i el portaveu dels Comuns, David Cid. Poc després, Albiach ha ofert una conferència de premsa per explicar els detalls del pacte i refermar que la limitació de compres especulatives era una condició sine qua non del seu partit.

En què consisteix exactament la proposició de llei? Què passarà amb els grans i petits tenidors? I amb les herències? Us en resolem tots els dubtes.

Com es vol limitar la compra especulativa?

La prohibició de la compra especulativa s’implementarà mitjançant la modificació del decret legislatiu 1/2010, que aprova el text refós de la llei d’urbanisme. La nova normativa permetrà als ajuntaments dels 271 municipis declarats zona de mercat residencial tensionat –on viu el 90% de la població catalana– d’aprovar plans especials d’urbanisme per limitar la compra d’habitatges només per a residència habitual o lloguer amb preu limitat.

Quant als grans tenidors, la proposició determina que:

• Els grans tenidors (persones físiques o jurídiques amb cinc immobles o més) no podran adquirir pisos individuals a les zones tensionades.
• Podran comprar edificis sencers, sempre amb obligació de destinar-los a lloguer residencial amb topall de preu.
• Les persones físiques que siguin grans tenidores només podran comprar-ne per anar-hi a viure i hauran de fer declaració responsable davant de notari i empadronament en els dotze mesos següents a l’adquisició (prorrogables fins a sis mesos per causes justificades, com ara un trasllat laboral o obres de condicionament).

Respecte dels petits tenidors, la proposició de llei detalla que:

• Podran comprar fins a quatre habitatges per a ús propi, familiars fins a segon grau (pares, fills, germans, avis o néts), o per llogar-los a preu d’índex.
• Tots els propietaris poden adquirir una segona residència en un altre municipi, però no podrà destinar-se a lloguer ni a allotjament turístic.
• En queden exemptes les administracions públiques, les fundacions i les entitats del tercer sector que destinin els habitatges a lloguer protegit, social o assequible.
• També en queden exempts els habitatges heretats; però si no s’utilitzen com a residència habitual, hauran de destinar-se a arrendament amb topall de preu.

Plans especials urbanístics i control municipal

D’acord amb la proposició de llei del govern i els Comuns, els ajuntaments podran aprovar plans especials urbanístics autònoms per limitar la intensitat dels usos i les adquisicions d’habitatges.

Aquests plans hauran d’incorporar a la memòria urbanística la justificació dels efectes del mercat immobiliari, garantint que es compleix el principi de desenvolupament urbanístic sostenible.

Les entitats representatives d’interessos col·lectius vinculats al dret de l’habitatge (cooperatives, associacions d’arrendataris, comunitats) podran instar l’administració a iniciar la tramitació dels plans especials.

Què passa amb les herències?

Els habitatges heretats queden exempts de les limitacions de compra, però si no es destinen a residència habitual de l’adquirent o d’un familiar en primer grau, hauran de llogar-se amb topall de preu. Això, segons que defensen, garanteix que la successió no serveixi per a eludir les limitacions de compra especulativa.

Segons que ha explicat Albiach a Palau, a partir d’ara, amb la proposició de llei, els propietaris que tinguin més de tres habitatges en zones tensionades els hauran de llogar. Albiach ha matisat que la segona residència també comptaria com a primera, perquè segons ella també serveix per a viure-hi. Però, a partir de la tercera, sempre que siguin en zona tensionada, s’hauran de llogar i no podran fer-se servir per a especular.

Dit d’una altra manera, segons Albiach: si teniu dues segones residències en zones tensionades, a la platja i a la muntanya, per exemple, a partir d’ara una l’haureu de destinar al lloguer.

El Sindicat de Llogateres diu que l’acord té límits

El Sindicat de Llogateres considera que l’acord del govern i els Comuns per a limitar la compra especulativa d’habitatge presenta limitacions serioses. Tot i valorar positivament que el PSC hagi reconegut que els pisos són per a viure-hi i no per a especular-hi, l’entitat exigeix mesures més contundents.

Critica, per exemple, que la normativa no inclogui mecanismes per a evitar la compra d’edificis sencers per a revendre’ls ràpidament a preus més alts i considera que les restriccions s’haurien d’aplicar també a persones amb menys de cinc propietats. Segons el sindicat, el text actual permet que petits arrendadors comprin habitatges per llogar-los, cosa que debilita l’objectiu de la llei: “La limitació ha de ser clara: només s’ha de poder comprar un pis si és per viure-hi.”

A més, alerta que no es preveuen garanties per a estabilitzar els lloguers ni per a abaixar els preus, ni mesures que protegeixin els inquilins en blocs comprats sencers. També critica que l’aplicació de la norma depengui de la decisió de cada ajuntament, i recorda que fins i tot grans municipis com Barcelona no han aplicat sempre amb diligència la normativa urbanística.