20.03.2026 - 19:50
Demà farà tres setmanes que Israel i els EUA van decidir de començar els atacs a l’Iran. Havia de ser una guerra molt curta, segons Trump, però a mesura que van passant els dies ja es veu que no ho serà. Les guerres, sabem quan comencen però mai quan s’acaben… L’error estratègic de Trump, el pagarem tots molt car. Els iranians, amb vides; la resta del món, amb diners. Pesa el cost de la negligència dels consellers del president nord-americà i de l’odi del govern israelià. Sembla que ara Trump ho voldria acabar, però no sap com. I és veritat. S’ha complicat molt la vida. El seu ego l’ha traït i ha fet que, en termes interns, es trobi en el moment més baix de popularitat d’ençà que va començar la segona etapa. Ha llançat pedres sobre la seva teulada.
El cas és que aquestes tres setmanes de guerra han capgirat les perspectives de l’activitat a tot el món. Ahir i abans-d’ahir, les autoritats monetàries dels EUA i de la UE ja van presentar retocs en els creixements esperats per a enguany de les respectives economies i van augmentar les previsions de la inflació. De totes maneres, es van limitar a avisar i prou, i no van tocar els tipus d’interès. Ara, han posat en quarantena la possibilitat de baixar als EUA, i veurem què farà finalment el BCE. Tot depèn de la durada de la guerra i de la força de l’augment dels preus.
A Madrid, aquest matí, el consell de ministres espanyol extraordinari ha aprovat dos decrets llei: un, amb el gruix de les mesures fiscals i econòmiques per a fer front als efectes de la guerra, i un altre d’específic en matèria d’habitatge. En el primer dels decrets s’inclouen mesures com ara la rebaixa al 10% de l’IVA dels combustibles i de l’electricitat, a més de la reducció d’altres tributs energètics i l’ampliació del bo social elèctric, amb l’objectiu d’alleugerir l’impacte de l’encariment dels preus derivat del conflicte. El segon el podeu llegir en la informació que donem al diari.
Però, després de tres setmanes de mareig de pujades i baixades en les estatístiques diàries, potser és interessant de fer recapitulació de com ens ha canviat l’entorn, fins ara, tant a escala macroeconòmica com en la nostra butxaca.
En termes globals, els grans afectats de la guerra són els productes de la zona, el petroli i el gas natural, que han vist reduïda la producció d’ençà que s’ha tallat el pas per l’estret d’Ormuz als vaixells petroliers. A més, ha començat un atac als jaciments dels uns i els altres –que Trump no volia– que ha danyat considerablement els mecanismes d’extracció, tot i que sense saber fins a quin punt els ha malbaratats. Si aquesta bogeria continua per aquí, el mal que es poden fer entre ells i a la resta del món, ara com ara, és incalculable.
Comencem pels productes directament afectats: el petroli i el gas natural. Els preus durant aquestes tres setmanes han fluctuat molt. No tan sols dia a dia, sinó hora a hora. En aquests productes, hi ha dos tipus de danys per als consumidors de tot arreu. Un, de general, que afecta els preus a tots, i un de segon que afecta els principals clients per haver tallat el subministrament. Els països asiàtics són els més afectats en aquest segon punt, perquè el 90% del petroli iranià va cap aquell continent, principalment, a la Xina.
Dit això, el preu del petroli Brent, que havia tancat la vigília de la guerra en els 73 dòlars per barril, no ha deixat de pujar, amb molts alts i baixos. De fet, en la guerra d’Ucraïna, va arribar a tocar els 134 dòlars per barril i ara el màxim a què ha arribat fins avui és 119, però l’evolució durant el dia ha estat vorejant la part baixa dels 110. Calculat sobre aquests 110 dòlars, vol dir que la guerra n’ha fet augmentar el preu d’un 50% en tres setmanes.
Quant als seus derivats més importants per al nostre consum, la benzina i el gasoil, els preus han passat, en el primer cas (95 octans), d’1,50 a 1,80 euros el litre (mitjanes espanyoles), la qual cosa vol dir una pujada d’un 20% a l’hora d’omplir el dipòsit del cotxe. Si l’omplim de gasoil, el salt és més gran, perquè ha passat d’1,45 euros a 1,92, amb un 33% d’augment. Igual que va passar a la guerra d’Ucraïna, el dièsel és més car que no la benzina, una situació anòmala respecte del que és habitual.
El dièsel sol reaccionar amb més intensitat que no la benzina per dos motius principals. El primer és el seu ús tan ampli, més enllà dels vehicles particulars. Camions, maquinària industrial, equips agrícoles i fins i tot alguns sistemes de calefacció funcionen amb gasoil. La segona raó té a veure amb el funcionament de les refineries. Encara que produir dièsel sol ser més senzill i, en origen, pot resultar més barat que no pas produir gasolina, les tensions geopolítiques alteren els marges de subministrament i distribució. A tot això, s’hi afegeix un altre factor: el pes dels imposts en el preu final del combustible. A partir d’aquí, el dièsel tendeix a encarir-se més que no la gasolina, perquè va més vinculat a l’activitat industrial.
En el cas del gas natural (GNL), després dels atacs comesos ahir per l’Iran contra les instal·lacions petrolíferes i gasístiques de l’Aràbia Saudita, Catar i Kuwait, els preus del contracte de referència europeu, el TTF, han arribat a tocar els 70 euros el megawat hora (MWh), amb un avanç diari (ahir) del 30%. Catar ha comunicat que el 17% de la producció de GNL del país havia estat destruït pels atacs de l’Iran, i Kuwait ha suspès el refinament de cru de dues instal·lacions temporalment a causa dels danys. Amb tot això, el preu avui és de 61,5 euros. Tenint en compte que la vigília de la guerra era de 31,3 euros, l’augment ha representat un 96%, de moment.
El preu del gas natural influeix directament en els costs de producció d’electricitat. Quan el preu del gas és alt, les empreses elèctriques han de gastar més en la compra de combustible, la qual cosa es tradueix en costs de producció més alts i uns preus al consumidor que pugen.
El fet que l’estat espanyol tingui un mix d’energies renovables més alt que a Europa manté el preu de la llum més estable que no pas en aquells països més dependents de combustibles fòssils com el gas natural. D’ençà dels atacs d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, per exemple, el megawat per hora ha mantingut preus molt similars als de Portugal. Respecte d’Alemanya, el preu ibèric ha arribat a ser més de 100 euros més barat. Del 28 de febrer al 19 de març, l’estat espanyol ha tingut un preu mitjà de 52,89 euros el MWh. A França, on pesen molt les nuclears, el preu ha estat de 62,55 euros, i a Alemanya ha estat de 100,43 euros.
Els altres camps on afecta molt la guerra són els financers, com ara la borsa, les divises, els tipus d’interès… Comencem per les borses. La por és general. Els diners han fugit d’ençà del primer dia, perquè la incertesa que crea la situació és molt alta. L’anomenat ‘índex de la por’ del S&P 500 ha passat del voltant del 17 (fins al 20 es considera normal) al 25, però ha arribat a tocar els 34 aquests dies. Fins avui ha augmentat d’un 40%, la qual cosa posa en relleu la tensió extrema que hi ha als mercats.
Quant a la borsa espanyola, hi ha dos títols que han anat bé. Sobretot Repsol, pels guanys que li representa l’increment de preus del petroli i dels productes refinats. El segon és Naturgy, pel mateix motiu, però en una escala inferior. La resta ha anat malament. L’Íbex 35, que abans de la guerra era a 18.495 punts, avui tancava per sota dels 16.700, i això vol dir una pèrdua de l’11%. El Dow Jones americà ha baixat dels gairebé 50.000 punts fins als 45.800 d’aquesta tarda, una baixada del 8,5%. Ha baixat menys perquè els EUA, que són excedentaris en petroli, creuen que se’n veuran menys afectats, malgrat que el preu se’ls ha enfilat igual.
Ara bé, hi ha un altre factor que juga en favor dels nord-americans, perquè el dòlar s’ha enfortit aquestes darreres setmanes. I atès que el petroli es paga en dòlars, als qui paguem amb euros se’ns haurà encarit una mica més. Concretament, el canvi del dòlar amb l’euro se situava a 1,180 a final de febrer, i avui era a 1,156, és a dir, ha guanyat un 2%, que cal afegir a la pujada del petroli que ens donen cada dia en dòlars.
En canvi, a les criptomonedes, el bitcoin, per exemple, no l’ha afectat, i en tres setmanes fins i tot ha pujat una mica, d’un 1%. Això sí, la volatilitat ha estat molt gran aquests vint dies, i ha marcat punts extrems en els 67.000 i els 74,500. De fet, quan va començar la guerra ja tenia una tendència molt a la baixa. Si ens fixem més enllà, del 15 de gener (96.500) fins avui (al voltant dels 70.000), ha caigut d’un 28%. Però el bitcoin juga en una altra lliga…
Finalment, però no menys important per a les nostres butxaques, tenim l’Euríbor, que ha fet un salt cap amunt. Encara que es guia pels tipus de referència dels bancs centrals, no oblidem que és el resultat dels diners que es deixen entre els bancs, que sempre van una mica a la seva. I no ho deuen veure gaire clar, tot plegat, perquè ha pujat del 2,22% al 2,66%, que és un pessic per als qui tenen hipoteques a tipus variable.
En definitiva, tres setmanes que han capgirat moltes coses als mercats i que han afegit preocupació a consumidors i empresaris, perquè ha complicat encara més la situació, si no ho era prou. Divendres vinent, tindrem una primera aproximació dels danys causats, amb l’avanç de l’IPC de març, però hem de pensar que els transports i els fertilitzants, més cars, afectaran els costs de molts més productes. És qüestió d’esperar a veure com van les coses al Llevant. Però no m’agrada gens ni mica…
