15.08.2025 - 21:40
Enguany tenim un estiu especialment negre respecte dels ofegaments, sobretot a les platges. Del començament de la temporada de bany al 31 de juliol, cinquanta-cinc persones han mort ofegades a les platges del país, dotze més que no l’any passat en el mateix període. I la xifra continua creixent. Els motius d’aquest augment de víctimes mortals són diversos, com ara la manca de conscienciació dels ciutadans sobre els perills de la mar.
A més, els països que tenen litoral i bon oratge a l’estiu tenen més ofegaments perquè als veïns que van a la piscina i a la platja, s’hi afegeixen els turistes. I cada vegada són més. Així, si en una mostra de població de cinc-centes persones és poc freqüent que hi hagi un ofegament, si la mostra passa a vint mil, per exemple, les xifres absolutes augmenten. Hem parlat amb Lluís Enric Castillero, metge adjunt del servei d’urgències de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, que ens explica com cal actuar si veiem que algú s’ofega.
La primera cosa que cal fer és avisar el socorrista, si n’hi ha, i trucar al 112, perquè hi ha un perill potencial per a la vida de la persona i perquè, a més dels sanitaris, també activa els serveis de rescat, com ara els bombers. També podem preguntar si hi ha algú present amb experiència en salvament. “Sempre que intentem rescatar algú o ajudar algú, hem d’intentar no posar en perill la nostra integritat. Si nosaltres no tenim experiència i provem de salvar algú que s’ofega, ens podem trobar en la situació que tinguem dues persones a rescatar”, diu.
En el cas de tenir aquesta experiència, hauríem de provar de treure la persona de l’aigua i valorar si és conscient o no. “Això és relativament fàcil de veure, sacsejant el pacient, parlant-hi, si contesta o no contesta. Si el pacient està conscient i respira, l’haurem de posar en posició lateral de seguretat i avisar els cossos d’emergència. Si el pacient no respira o en tenim dubtes, hauríem d’iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar, sigui un nadó, un nen, un adult o una persona gran. Hi ha algunes particularitats en la RCP segons edats extremes, sobretot cap a nens, però el que hauríem de fer és valorar la consciència i la respiració, i si no hi ha ni consciència ni respiració, assolim que el pacient està en parada cardiorespiratòria”, explica el metge.
Salvar una vida de vegades pot ser qüestió de minuts. Si creiem que la persona corre perill i no hi ha cap persona amb coneixements de suport vital bàsic o avançat i els cossos d’emergència encara no han arribat, el personal del 112 està entrenat per a guiar per telèfon gent sense experiència perquè faci les compressions toràciques.
Consells per a evitar ofegaments
Castillero assenyala que hi ha alguns ofegaments que són més complicats d’evitar, com en els casos de gent gran amb patologies prèvies que tenen alguna complicació mentre naden i s’ofeguen de sobte. Ara, n’hi ha uns altres que es podrien evitar. “Hi ha aquests excessos de confiança, i a vegades una mica d’irresponsabilitat d’algú que es banya havent consumit substàncies”, diu.
Sobre això, el metge apel·la a la responsabilitat individual i col·lectiva, com a consell principal per a evitar d’ofegar-se. “Hem de ser conscients de les nostres habilitats, com nadem, com no nadem, i ser responsables amb el consum de substàncies. Si hi ha una bandera groga o vermella, no ficar-nos a l’aigua, perquè sempre que hi ha bandera vermella es veu gent banyant-se, saltant dels espigons. El més important, com tot el que està relacionat amb la salut, és la responsabilitat personal i envers els altres. Jo, si tinc un amic que s’ha emborratxat dinant a la platja, intentaré que no es fiqui a l’aigua. Cal fer cas de les advertències de l’autoritat i amb una mica de responsabilitat, allò que és a les nostres mans ho controlem”, conclou.
