Casa Benet Domingo
Avenida São Sebastião, 135, Rio de Janeiro, Brasil
Mapa a Google

D’entre els carnavals que arrenquen aquests dies una mica per tot el món, no hi ha dubte que el que té més anomenada (amb permís del de Venècia) és el de Rio de Janeiro, al Brasil. Documentat d’ençà del 1723, és la festa per antonomàsia amb els balls luxuriosos, les comparses quilomètriques, les disfresses fastuoses i el famós sambòdrom. Però no sempre ha estat així, és clar. Hi va haver una època, no tan llunyana, en què el carnaval carioca era molt diferent de com és ara: hi havia un carnaval de carrer, popular, molt influït per l’estètica europea, i en paral·lel un carnaval elitista, de grans instal·lacions, reclòs a l’interior d’hotels i salons de festa de l’aristocràcia local.

Va ser un català d’arrels republicanes, represaliat per la dictadura i cansat de la grisor del franquisme, qui a la segona meitat del segle XX va capgirar del tot el carnaval de Rio, en termes artístics i socials, tot introduint ballarins de samba i figures emblemàtiques del carrer al sofisticat hotel Copacabana Palace i, alhora, traslladant els aires, vestits i balls dels grans salons aristocràtics a l’asfalt de les avingudes Rio Branco i Presidente Vargas. I no sols això: enamorat del Brasil d’ençà que hi va desembarcar el 1952 amb la família, també va ser un dels artífexs a rescatar la riquesa del folklore local i incloure-la en la imatge del carnaval de Rio i, de retruc, en l’imaginari col·lectiu brasiler.

Aquest català era Pere Benet i Domingo, nascut el 1914 a Tortosa en una família de fortes conviccions democràtiques. Ell mateix va participar en la guerra del 1936-39 en defensa de la República, en la qual fou ferit dues vegades. Però pitjor fou la derrota: pas per un camp de concentració, repetició del servei militar, confiscació de béns de tota la família… Quan va poder sortir del pou de la repressió, va decidir d’entrar a l’Escola de Belles Arts, un somni que arrossegava de feia temps i que, per a complaure els pares, havia deixat aparcat en benefici dels estudis d’arquitectura.

El 1952, tip de la grisor criminal del règim franquista i enlluernat per la llum i l’exuberància que transmetia la ciutat de Rio als films de l’actriu i cantant portuguesa Carmen Miranda, no s’ho va pensar dues vegades: juntament amb la seva dona, la pedagoga Conxita Domingo Borrell, i el seu primer fill, es va exiliar a la ciutat brasilera, al barri d’Urca. I allà, a més d’enamorar-se d’un país a anys llum de la Catalunya sota la dictadura i de continuar la trajectòria pictòrica que havia començat a Barcelona, va descobrir amb joia que, professionalment, les seves qualitats duals –la llibertat de l’artista i la precisió de l’arquitecte– podien contribuir decisivament a revolucionar el carnaval carioca, en contingut i forma. Signant les decoracions majestuoses de les grans sales de ball i, paral·lelament, les escenografies al carrer encarregades per les autoritats municipals, Pere Benet va anticipar la fastuositat de les desfilades lluminoses i musicals actuals.

Malgrat aquest pes específic en la indústria festiva de Rio, la figura de Benet resta força desconeguda a la ciutat adoptiva, motiu pel qual fa més de quinze anys va obrir la porta l’habitatge familiar als peus del Pão de Açúcar, convertit en un espai d’exposicions i centre de memòria històrica, però també de tallers, tertúlies, residències temporals i intercanvis amb Catalunya, en record d’un artista compromès que es va apagar el 1969, prematurament i significativament, quan el Copacabana Palace va fer fallida i començava una dictadura al Brasil.

I una mica més: La Casa Benet Domingo és impulsada sobretot per la seva filla, Pilar Domingo, i una néta, Maria Matina. A més de la relació familiar, totes dues també són artistes, com el fill d’en Pere nascut a Catalunya, Pedro Benet. Així, doncs, a la casa del barri d’Urca s’apleguen tres generacions d’artistes amb arrels tortosines.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat