Rue de Lagramta, Casablanca
Mapa a Google

El 2001 l’escriptora Ludmilla Lacueva va publicar l’interessant volum Els pioners de l’hoteleria andorrana, un repàs molt complet de les fondes, hotels familiars i hostals comunals en funcionament del segle XVI al XX a Andorra i que cobria el buit que hi havia fins aleshores d’estudis centrats en aquest sector tan important per al país pirinenc. Al recull, l’autora hi va afegir únicament els establiments oberts durant quatre segles dins els límits d’Andorra.

Però, com Lacueva mateix ha confessat més d’una vegada, un dels personatges que més l’han fascinada de l’ampli món de l’hoteleria i la restauració andorrans no va exercir la professió al seu país, sinó ben lluny. És l’insòlit cas de Bonaventura Serch Martell. Nascut al Pui d’Olivesa de Sant Julià de Lòria cap al 1878, fill de Joan Serch i de Maria Martell, la primera referència que en va trobar va ser del novembre del 1893, quan a tan sols quinze anys el van detenir a París per vagabunderia. Son pare ja era mort i les autoritats franceses van demanar informació sobre Antoni Torra, que en tenia la custòdia a Andorra, i els antecedents de conducta del noi.

La informació següent que se’n té ja és de la dècada del 1930, quan és detectat a la ciutat marroquina de Casablanca, aleshores sota protectorat francès. A l’anomenat barri d’Oasis, Bonaventura Serch hi va fundar l’Auberge d’Andorre o Café d’Andorre, un establiment amb l’escut andorrà a la façana i situat a la rue d’Andorre. No és agosarat pensar que el carrer fos designat així per un establiment que al professor i novel·lista Joan Peruga li agrada de pensar que, durant la Segona Guerra Mundial, devia fer la competència al Rick’s de Humphrey Bogart a Casablanca. Perquè, al llarg dels anys de funcionament, al cafè de Serch hi va haver un Andorran’s Dancing amb orquestra i tot.

Malgrat que consta que el 1941 la rue d’Andorre era ben present a l’Oasis, en un mapa del 1950 de la ciutat ja havia desaparegut aquesta denominació substituïda per la Rue aspirant Le Cornec (actualment és el carrer Lagramta). I en una llista d’habitants del 1945 del barri, ja no hi apareixia tampoc Bonaventura Serch. El curiós personatge andorrà i el seu local van desaparèixer del mapa, juntament amb el carrer d’Andorra de Casablanca.

Del seu periple vital, només en tenim fins ara un parell de detalls més. En un breu article de l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, es té constància que en algun moment de la dècada del 1930 va passar per Barcelona, d’on va haver de ser evacuat pel consolat francès arran de la guerra del 1936-1939. I Ludmilla Lacueva ens explicava, fa poques setmanes: ‘Malauradament, no disposo de més informació sobre aquest andorrà nascut a Sant Julià, si no és que tenia una filla anomenada Canòlich que, si recordo bé, va obtenir el títol a França (crec que de mestra).’ I concloïa: ‘No descarto continuar resseguint-ne la pista.’

I una mica més: Si a la primera meitat del segle XX, en plena època del protectorat francès al Marroc, hi va haver un carrer d’Andorra a Casablanca, a la part nord del país, aleshores sota administració espanyola, també hi va haver una Rue d’Andorre: era a l’aglomeració de Tànger, en un tram urbà que actualment rep la denominació d’Abu Dhabi a la zona d’Assilah, al sud de la ciutat. Més enllà del Marroc, trobem carrers amb el nom d’Andorra en uns quants municipis francesos i occitans (Amiens i Le Mans, Pinsaguèl…), a Anglaterra i als EUA i, fins i tot, al sud-oest d’Austràlia, literalment als antípodes d’Andorra: al municipi d’Orana, l’Andorra Road transcorre en paral·lel al Valencia Close.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.