Los Yébenes San Bruno, el club madrileny que juga amb la senyera

Camp Eustasio Casallo
C. de los Yébenes, 137, Madrid
Mapa a Google

És força habitual que un bon nombre de clubs de futbol importants del país, amb més o menys variacions i dissenys creatius, tinguin samarretes amb la senyera com a segona o tercera equipació. El València CF, durant les dècades de 1960, 1970 i 1980, va lluir sovint la mítica samarreta de la marca Ressy, un model que amb Puma va recuperar com a tercera equipació la temporada 2022-23 i també enguany. L’altre club de la ciutat de València, el Llevant, va introduir la senyera en la tercera equipació el Nou d’Octubre de 2016, una iniciativa que ha anat reproduint algunes temporades més d’aleshores ençà.

El Barça, per la seva banda, va crear la temporada 2013-14 “una samarreta caracteritzada per l’ús dels colors vermell i groc de la senyera en les ratlles tradicionals del club” que s’ha convertit, en poc més d’una dècada, en tot un èxit de vendes. I el Girona i l’Espanyol, aquests darrers temps, també han adoptat la nostra bandera en la segona i tercera equipació, respectivament, tot i que de manera parcial: les quatre barres no ocupen tota la samarreta, sinó únicament una franja.

Un apunt a part mereix la Unió Esportiva Sant Andreu, actualment a segona federació, perquè d’ençà de la fundació l’any 1909 ha jugat amb la samarreta quadribarrada. Només en algunes èpoques al principi, i sobretot durant la dictadura franquista, el club es va veure obligat a canviar de colors.

I un cas ja del tot excepcional, en categories inferiors, és el que representa el club Los Yébenes San Bruno (LYSB). L’excepcionalitat es basa en el fet que la seu d’aquest equip, que com el Sant Andreu utilitza la senyera a la primera equipació, no la trobareu en cap estadi dels Països Catalans, sinó al sud de Madrid.

Nascut de la fusió del CD Los Yébenes i de la UD San Bruno a la dècada de 1980, aquest modest club del barri d’Aluche que ha arribat a jugar a tercera divisió, va decidir de portar les franges grogues i vermelles per una raó molt senzilla. Ho explicava al diari Levante, fa alguns anys, el director esportiu d’aleshores, Juan Celis: com que en aquest barri del districte de La Latina uns quants noms de carrers tenien relació directa o indirecta amb el País Valencià, van decidir d’adoptar els colors de la senyera com a oficials.

En efecte, si ens fixem en l’entorn de l’estadi Eustasio Casallo, on juga a casa el LYSB, a pocs metres hi ha els carrers de Cullera i de “Cuart de Poblet” [sic], a més del carrer de la Duquessa de Parcent. A la mateixa entrevista, Celis no s’oblidava de recordar que en aquells anys de la fusió, el València de Mario Kempes havia popularitzat força l’equipació amb la senyera de la marca Ressy abans esmentada. Va ser així, doncs, com aquest club ben consolidat al barri i amb un bon planter de base porta les quatre barres a la samarreta i a l’escut en les competicions en què participa, fins i tot quan va arribar a jugar la fase eliminatòria prèvia de la Copa l’octubre de 2022.

I una mica més: Una altra sorpresa, en la línia de Los Yébenes San Bruno, la representa d’ençà del 2019 un equip amateur anglès, el FC Catalans, que a més del nom vesteix samarreta amb les quatre barres a la Medway League Division 1, una lliga local al voltant de la ciutat de Kent, al sud-est d’Anglaterra. Martí Estruch en va parlar amb el sots-capità, Reece Heard, en aquesta entrevista.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat