La devoció per la Moreneta a Praga i Bohèmia

Abadia d’Emmaús
Vyšehradská 320/49, Praga, Txèquia
Mapa a Google

La veneració de la Moreneta, que aquest diumenge surt excepcionalment en processó per a celebrar el mil·lenari de l’abadia de Montserrat, va rebre un impuls important amb l’adscripció del monestir a la congregació benedictina de Valladolid, per voluntat de Ferran el Catòlic, el 1493. La difusió de Nostra Senyora de Montserrat pels nous territoris americans fou molt notable, amb mostres tan evidents com ara el Santuario de Monserrate de Bogotà (Colòmbia), la Basílica Menor Nuestra Madre de Monserrate a Montecristi (Equador), la Basílica de Nuestra Señora de la Monserrate a Hormigueros (Puerto Rico), el Santuário de Nossa Senhora do Monte Serrat a Santos (Brasil) i el Santuario de Nuestra Señora de Montserrat a Santiago (Xile), a més del barri de Montserrat a Buenos Aires i l’illa caribenca del mateix nom, batejada per Cristòfor Colom el 1493 i amb domini d’internet propi (.ms).

Però l’expansió de la imatge i l’advocació de la Moreneta també fou important per Europa, amb nombroses fundacions a nom de la Mare de Déu de Montserrat durant els segles XVI i XVII, com ara la importantíssima església de Santa Maria de Montserrat a Roma i el monestir de Montserrat a Viena. Hi té molt a veure, en tot plegat, la veneració que hi van professar un bon grapat de reis de l’antic continent, de Carles V a Lluís XIV, passant per Manuel de Portugal, Francesc I de França i els emperadors Maximilià II i Ferran III (1608-1657). Aquest últim, arxiduc d’Àustria, rei d’Hongria i rei de Bohèmia, va ajudar a expandir la fama del monestir a l’actual Txèquia, gràcies sobretot al casament amb la princesa castellana Maria Anna d’Àustria (1631-1646), filla de Felip III i molt devota de la Moreneta.

Fruit d’aquell matrimoni, l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic lliurà l’any 1635 l’antiga abadia d’Emmaús de Praga als benedictins de Montserrat, com a expressió d’agraïment arran de la victòria sobre els suecs a la batalla de Nordlingen. Els monjos montserratins arribaren a Praga, encapçalats per l’abat Benet Peñalosa (confessor àulic de la reina Maria Anna), el 15 d’abril de 1636, i van convertir el monestir en el principal centre benedictí del Regne de Bohèmia fins el 1871. Durant quasi dos segles i mig, doncs, els monjos i abats de Montserrat van revifar l’abadia després de les guerres hussites, van refer-la i redecorar-la amb estil barroc i van estendre l’advocació de la Moreneta al Regne de Bohèmia fins a convertir-lo en l’únic país del món –fora de les penínsules ibèrica i itàlica– on el nom i el culte de Montserrat es va estendre a més llocs.

La marca que van deixar tant a Praga com a l’actual Txèquia, la va estudiar en profunditat l’historiador i hispanista txec Pavel Štěpánek en un article publicat el 2006 al butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’expert explica que els monjos montserratins “hi portaren una còpia de l’estàtua de la Moreneta i donaren a Emmaús el seu nou escut, una muntanya tallada per la serra, fins avui encastat dins la muralla exterior de l’església monàstica”. També van aixecar un retaule consagrat a Nostra Senyora de Montserrat i “foren pintades l’any 1734 un nombre d’escenes, sobretot la Verge de Montserrat al tron, acompanyada de les figures de Ferran II i III […] a més d’escenes de vida del fundador de l’orde, sant Benet, i pintures del rei ostrogot Tòtila”.

La majoria d’elements ornamentals i de molts espais arquitectònics del temple d’Emmaús a Praga, també conegut amb el nom de Na Slovanech, van quedar molt malmesos arran del bombardament aliat sobre la ciutat del 1945. Miraculosament, se’n va salvar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que després d’un temps a l’església de Sant Ignasi de Praga (una capella de la qual és dedicada a sant Francesc de Borja), torna a ésser exposada al monestir.

Tal com explica Štěpánek, de Praga la devoció per la Moreneta es va difondre durant els segles XVII i XVIII per més llocs de Bohèmia i fins i tot de la veïna Moràvia. El cas més paradigmàtic i curiós és el d’Albert de Wallenstein, un dels grans generals de la guerra dels Trenta Anys, que el 1623 va prometre, abans de la batalla de Lützen, que en cas de victòria edificaria al seu castell de Bezděz (a una setantena de quilòmetres al nord de la capital txeca) un nou monestir inspirat en idea i forma en el gran santuari català. “Fins i tot en aquest Montserrat txec havia d’ésser imitat no tan sols qualsevol element constructiu del model català, sinó també la famosa schola dels cantadors. Però el projecte no es realitzà, perquè Wallenstein fou assassinat.”

No obstant això, dos anys després de la mort del gran duc, l’emperador Ferran donà Bezděz al monestir dels benedictins d’Emmaús, que en van prendre possessió el 1666 transportant solemnement una imatge de la Mare de Déu de Montserrat fins a la capella del castell. A partir de llavors, el santuari esdevingué un lloc de pelegrinatge important, amb una biblioteca destacable. L’estàtua de la Moreneta, derivada de la de Praga, es conservà afortunadament després de l’abolició del monestir (el 1785) a l’església de Sant Bartomeu a Doksy, on ha restat fins ara.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat