Joaquim Gatell, l’hereu d’Altafulla que va voler seguir els passos d’Alí Bei

El tercer dia de l’any 1826, ara fa doncs just dos segles, naixia a la casa pairal del carrer del Cup d’Altafulla (Tarragonès) el primer fill del matrimoni format per l’hisendat Josep Gatell i Gil i Joaquima Folch i Nogués. Com a primogènit, doncs, Joaquim Gatell i Folch era cridat a ésser l’hereu i, per això, després dels primers estudis de filosofia i lletres a Tarragona, es va matricular a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Però sembla que la lectura dels viatges de l’aventurer barceloní Domènec Badia i Leblich (1767-1818), més conegut per Alí Bei, va influir-lo de tal manera que no li va importar gens ni mica de perdre el nord i focalitzar-se en el sud. Ben convençut de dedicar-se a l’exploració del Magrib, va demanar al pare la llegítima i va cedir al seu germà Joan l’herència del patrimoni familiar i totes les obligacions que implicava.

El 1859, amb nocions avançades d’àrab apreses tant a Barcelona com a Madrid i amb estudis en arqueologia i epigrafia àrabs a Londres i París, es va inscriure en una competició organitzada per la Societat Geogràfica parisenca que concedia premi al primer viatger que aconseguís de travessar el desert del Sàhara, d’Algèria fins al Senegal, passant per Timbuctú. No s’ho va pensar dues vegades i es va embarcar cap a Orà. Però, quan es va adonar que hi havia uns quants competidors força més avançats, va tornar a fer un canvi de rumb dràstic: es va dirigir cap a Tànger per a oferir els seus serveis al soldà, que just després de l’anomenada guerra de l’Àfrica cercava oficials europeus per a modernitzar la seva guàrdia. Amb el sobrenom de Caïd Ismail, Gatell va participar com a comandant d’artilleria en unes quantes campanyes militars de càstig contra sollevaments de cabiles, entre el 1861 i el 1864.

En aquesta estada, va emular Alí Bei no sols en el terreny de l’exploració i l’aventura, sinó també en un afer més prosaic com és l’espionatge. El polític i general reusenc Joan Prim i Prats (1814-1870), que just havia participat en la primera guerra contra el soldanat del Marroc (1859-1860), tenia molt d’interès a disposar d’un agent en territori nord-africà que l’informés dels moviments de tropes. Caïd Ismail era el seu home: a més de ser en el lloc i en el moment precisos, resulta que era parent seu per part de mare. Abans de tornar a casa, Gatell encara es va estar un any més voltant d’incògnit pel sud del país, a la zona de l’Atles i el Sus. El setembre del 1865 arribava a Altafulla amb una gran quantitat de dades en forma de dibuixos, mapes i observacions que va plasmar al seu diari i en butlletins de les florents societats geogràfiques d’Europa, però també en informes secrets per al govern espanyol.

El mateix govern, després de dos viatges menors per l’Àfrica oriental (1869-1870) i per Algèria i Tunísia (1877-1878), va donar-li suport perquè participés l’any 1879 en una expedició més ambiciosa a la recerca de l’origen del riu Draa, amb finalitats científiques i polítiques alhora, que rebia finançament de la secció espanyola de l’Associació Internacional per a l’Exploració de l’Àfrica, de l’infaust rei Leopold II de Bèlgica. Però, just abans d’embarcar-se al vaixell Blasco de Garay, al port de Cadis, una apoplexia se’l va endur, el 13 de maig de 1879, a cinquanta-tres anys.

I una mica més: La figura de Joaquim Gatell, àlies Caïd Ismail, és ben recordada al seu municipi natal, Altafulla. El 1968 es va aixecar un monument a la seva memòria, a la baixada de Sant Martí. D’ençà de fa pocs anys, l’Associació de Viatgers i Escriptors local atorga un premi amb el seu nom a viatgers empedreïts com ara Pep Bernadas, fundador de la mítica llibreria de viatges Altaïr de Barcelona, que el va rebre el maig passat. I per a commemorar el bicentenari del seu naixement, el Centre d’Estudis d’Altafulla dedica una exposició al gran explorador i aventurer local que es pot veure, del 7 de gener al 17 d’abril, al vestíbul de la Casa de la Vila.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat