Café d’Espagne
Rue de Chêtre 2, Delémont, Jura, Confederació Helvètica
Mapa a Google

Delémont, la capital del cantó helvètic del Jura, és una ciutat plàcida de tan sols 12.000 habitants envoltada de verd. Però durant unes quantes dècades del segle XX, va ser l’epicentre de la reivindicació per a separar el Jura francòfon del cantó de Berna, germanòfon. L’anomenada qüestió jurassiana clavava les arrels amb uns primers moviments secessionistes just abans de la Gran Guerra i sobretot amb l’eclosió d’un potent moviment independentista després de la Segona Guerra Mundial, i tot plegat va culminar amb un referèndum el 23 de juny de 1974 que va establir les bases de la República i Cantó del Jura actuals. Per això, doncs, el carrer principal (amb l’església, la casa de la vila, el museu jurassià i el castell) es diu Rue du 23-Juin i sol ser engalanat tot l’any amb banderes blanques i vermelles del Jura. I per això, també, en un extrem del centre històric trobem l’edifici que aplega el parlament i el govern del Jura.

A quatre passos literals de la petita seu, a l’anomenada porta del Llop, hi ha un dels racons més fotogènics de Delémont: a la cruïlla entre els carrers de l’Hospital i de la Prefectura, on hi ha plantada la font del Lleó, s’alça un establiment centenari envoltat d’arbres arrenglerats, el Café d’Espagne. A la façana principal, al costat mateix del nom del local, hi ha en lletres ben grosses el del fundador, J. Bassegoda, una inscripció que es repeteix a la paret lateral del cafè, decorada amb un fresc d’estil art nouveau: “J. Bassegoda. Commerce de vins & liqueurs. Gros-detail.” Per saber qui és aquest vinater amb cognom català cal anar fins a Espolla. En aquest municipi de bones vinyes i oliveres a l’Alt Empordà va néixer, el 6 d’abril de 1855, Joan Bassegoda i Forch, que va emigrar cap a terres helvètiques el 1883, just quan la fil·loxera ja havia arrasat els ceps de la comarca, seguint els passos d’un germà seu.

Però així com Jaume Bassegoda va obrir una vinateria el 1882 a Chaux-de-Fonds, al cantó de Neuchâtel, en Joan va establir el seu comerç de vins i licors a l’engròs i al detall setanta quilòmetres més al nord, a l’antiga taverna Le Sauvage de Delémont, que va rebatejar com a Café d’Espagne. El 1896, Bassegoda i la seva dona, Marie Hortense Koeng (1865-1943), van rebre l’autorització de plantar uns quants arbres d’ombra a la terrassa del bar, que encara viuen més d’un segle després, i el 1905 va encarregar als pintors Louis Ossola i Angèle Parietti la decoració neobarroca i modernista tan característica de les façanes principal i sobretot lateral. No en va poder gaudir gaire, perquè Joan Bassegoda es va morir el 17 de setembre de 1909, a cinquanta-quatre anys. Però el negoci va sobreviure gràcies a la vídua, primer (1909), i als fills del matrimoni, Alfons i Ferran, després (1912). El 1946, tres anys després de la mort de la dona, l’establiment encara comerciava amb vins amb el nom de Bassegoda.

La presència d’un vinater empordanès a Suïssa no és anecdòtica ni testimonial, com podria semblar a primer cop d’ull, sinó que representa, de fet, la punta de l’iceberg d’una veritable diàspora comercial catalana, en paraules del professor Miquel Gutiérrez i Poch, en terres de l’Europa central al tombant del segle XX. En contrast amb les conegudes i estudiades xarxes d’exportació i distribució de vins de la península Ibèrica als mercats francès, britànic i llatinoamericà, la miríada de petites tavernes, vinateries i cellers (Weinhalle) regentats gairebé en règim de monopoli per catalans a Alemanya, Àustria, Suïssa i Txèquia ha passat molt més inadvertida, malgrat la seva importància sobretot en el començament de la recuperació postfil·loxèrica.

Respecte de l’origen dels membres d’aquesta xarxa, segons Gutiérrez, es poden distingir dues etapes. A la primera, el darrer terç del segle XIX, les Weinhalle obertes foren impulsades principalment per emigrants de l’Empordà com ara els Bassegoda, probablement pels contactes previs entre la comarca i les terres germàniques pel negoci del suro. A la segona etapa, al començament del segle XX, el predomini empordanès (i, secundàriament, del Baix Llobregat) va davallar en favor de comarques d’intensa especialització vitícola i que havien patit l’estrall fil·loxèric, com ara l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Alt Urgell, a més de l’Anoia, el Baix Camp i el Priorat.

I una mica més: La vinya continua essent present al municipi d’Espolla, amb un celler cooperatiu en funcionament d’ençà del 1931. Però també hi ha una gran tradició de conreu d’olivera. Precisament diumenge s’hi fa la 29a Fira de l’Oli i l’Olivera, amb tota mena d’activitats divulgatives i culturals al voltant d’aquest producte emblemàtic del poble.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat