Carme Brufau, una espia del KGB en terres nord-americanes

Seu dels serveis secrets russos
Plaça de Lubianka, Moscou
Mapa a Google

De vegades, sense saber com ni per què, la vida ens posa davant persones que amaguen històries tan excepcionals, que no podem estar-nos d’acabar dedicant temps (sobretot hores de son) a estirar tots els fils possibles per mirar de reconstruir-ne els passos. Això li va passar, tal com confessa al primer capítol d’El cielo prometido. Una mujer al servicio de Stalin (Ariel, 2016), al filòsof i pedagog navarrès Gregorio Luri –establert de fa dècades a casa nostra–, quan a final del 1992, en una visita per Nadal a casa els pares a Pamplona, va saber que el veí del pis de dalt es deia Luis Mercader i havia emigrat de la Unió Soviètica. A Luri, un pensament li va venir com un llamp a la ment: amb aquell cognom i aquella procedència, sens dubte devia ser un dels germans de Ramon Mercader, més conegut d’ençà del 21 d’agost de 1940 com l’assassí de Lev Trotski a Mèxic.

En una quinzena de pàgines del llibre esmentat, Luri detalla amb gràcia el desig interior creixent que li va néixer, d’ençà d’aquell moment atzarós, de saber més cosa de la família Mercader i, en especial, de la matriarca, l’enigmàtica Caritat del Río Hernández (1892-1975), una dona enèrgica que, després d’haver tingut cinc fills, es va separar del marit –un membre de la burgesia fabril barcelonina– i dels seus pares –una família benestant d’origen indià– per lliurar-se als braços de l’anarquisme, primer, i del comunisme, poc després. A mesura que mirava de lligar tots els caps de la complexa biografia de Caritat Mercader, com fou més coneguda, Luri va anar descobrint més noms que sempre més li rondarien pel cap. Com, per exemple, el de Carme Brufau Civit, nascuda ara fa cent deu anys a Agramunt (Urgell).

Justament a Agramunt, el 15 de desembre de 2016, Gregorio Luri començava la presentació d’El cielo prometido amb aquestes paraules: “He compartit tantes, tantes hores amb l’espectre de la Carme Brufau, tot esperant que anés perfilant a poc a poc la seva silueta, que aquesta dona ha passat també a formar part de la meva biografia.” En aquella conferència, transcrita al número 710 de la revista Sió (2023), Luri hi va abocar tota la informació que havia pogut recollir d’aquella dona plena de misteris vitals, nascuda en el si d’una “família acomodada i conservadora” amb una llarga tradició de ramblers o tractants de bestiar. Marià Brufau, nascut a l’agregat de Mafet, i Ramona Civit, filla del mestre d’Agramunt, segurament no s’imaginaven que amb l’adveniment de la República i l’esclat posterior de la guerra del 1936-1939 quatre dels seus cinc fills es polititzarien tant, en part gràcies a la influència d’una dona: Caritat Mercader.

En Marià, el primogènit, membre d’Estat Català i militant primerenc del PSUC, es va allistar a la Columna Del Barrio, impulsada fonamentalment per Caritat Mercader, i fou enviat a l’URSS per formar-se com a pilot dels famosos avions Katiuska. Poc després de tornar a Catalunya com a sergent aeri, el novembre del 1937, va perdre la vida en un accident al camp d’aviació de la Sénia. Menys d’un any abans, també s’havia mort el seu germà Jaume per una bala perduda disparada per un company al campament d’hivern de la Columna Volant Catalana a Bellaterra. La Carme, per la seva banda, havia acabat els estudis de magisteri quan va entrar a treballar a la comissió femenina del PSUC amb Caritat Mercader, i l’agost del 1937 es va integrar al Servei d’Informació Militar (SIM), el servei d’intel·ligència republicà, amb contactes amb l’NKVD soviètic. I la Conxita Brufau, gràcies a la insistència de la seva germana gran, l’octubre del 1938 es va traslladar a l’URSS, on es va establir.

La Unió Soviètica, precisament, fou el refugi de Carme Brufau i el brigadista internacional austríac Kurt Seifert (pseudònim d’Emmerich Übleis) quan van haver de fugir de Catalunya el febrer del 1939. Instal·lats a Moscou, es van casar i van tenir un fill, però l’estabilitat va ser efímera, perquè en pocs mesos la Carme va perdre el marit al front de la Segona Guerra Mundial i el nen, d’una meningitis. En aquesta situació, explica Luri, va anar a viure a l’apartament moscovita que les autoritats soviètiques havien concedit a Caritat Mercader per la seva participació decisiva en l’assassinat de Trotski a Mèxic, i va completar la seva formació com a agent especial de l’NKVD, que després seria el KGB.

Mèxic, concretament, era el país on els serveis secrets soviètics pensaven d’enviar-la. Amb una carta d’identitat signada per Narciso Bassols, ambaixador mexicà a l’URSS, l’estiu del 1945 va aconseguir de sortir de Moscou com una víctima de la repressió estalinista. A Mèxic ja l’esperava la seva inseparable camarada Caritat Mercader, i el 4 de desembre de 1947 va obtenir la nacionalitat mexicana. Fins el 21 de maig de 1969, quan es va morir, a tan sols cinquanta-quatre anys, a l’Hospital de la Creu Roja de Mérida (on va treballar l’últim tram de la seva vida). En territori nord-americà es va ocupar de reorganitzar les xarxes d’espionatge soviètic amb el grau de capità de l’NKVD i va desenvolupar tasques d’intel·ligència que Luri tan sols intueix, però que tant les autoritats mexicanes com la CIA mateixa van seguir de prop per considerar-la “l’espia soviètica més important a Mèxic”.

I una mica més: Potser encara no hi ha una tesi o investigació profunda sobre Carme Brufau, tal com desitjaria Gregorio Luri, però sí que ha rebut recentment un cert reconeixement entrant a formar part de les més de sis-centes dones ressenyades al llibre Pioneres i singulars (2025), d’Antonieta Jarne Mòdol. També hi apareix la seva germana Conxita, que com hem esmentat es va traslladar a Moscou durant la guerra del 1936-1939 i hi va acabar fent vida. Es va casar amb l’enginyer David Slatopolski, fou la primera dona a l’URSS que va pilotar un avió i, de 1951 a 1977, es va encarregar de posar veu a la programació en català de Ràdio Moscou, l’emissora del PCE, una tasca que durant una temporada també va dur a terme la Carme.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat