30.10.2025 - 19:50
Hi ha dies en què la informació econòmica és simplement un desert, on res no es mou enlloc. En canvi, n’hi ha –molt pocs, sortosament– en què s’apleguen les aparicions de dades, simultàniament. Això crea un enrenou per a l’analista, però demostra que, en el fons, la marxa de les magnituds econòmiques de diverses parts del món –avui una mica menys global– acaben interconnectades entre si. En el present o amb un decalatge en el temps, és a dir, que unes porten la llavor del que pot passar demà en unes altres.
Per exemple, el fet que l’economia alemanya hagi crescut d’un 0% en el tercer trimestre, i també la italiana, significa no tan sols que van mal dades en aquests dos estats, sinó que les comandes per a les exportacions catalanes se’n poden ressentir els mesos vinents, perquè són dos dels nostres principals clients. Com també hi pot influir la baixada a l’octubre registrada en el clima empresarial en la zona euro i la caiguda de la confiança del consumidor en la mateixa àrea, molt lligades, al seu torn, al minso creixement registrat a tota la zona euro, del 0,2% trimestral, i a la baixada del PIB interanual de l’1,5%, fins a l’1,3% del segon trimestre al tercer.
A l’altra banda del món, ahir la Reserva Federal dels EUA (Fed) va decidir d’abaixar un quart de punt el tipus d’interès de referència, fins al 4%, un quart de punt menys del que volia el president Trump. La decisió es va prendre a les palpentes, perquè fa un mes que no hi ha dades, a causa del tancament de les agències estatals, conseqüència del fet que els demòcrates i els republicans no es posen d’acord sobre el finançament del govern federal. El fet és que no hi ha dades sobre ocupació, ni comerç ni vendes detallistes a l’economia més gran del món. Malgrat aquesta foscor, als EUA hi ha por que el mercat laboral estigui en hores baixes, i també d’un esclat de la inflació, a causa dels aranzels. La decisió final de la Fed vol dir que, ara com ara, prioritza la feina als preus.
De fet, aquesta tarda s’ha sabut que el tancament parcial del govern dels EUA també ha fet que les autoritats suspenguessin la publicació de les dades oficials del PIB, i això és un nou contratemps per als responsables polítics, les institucions financeres i els mercats, que han de continuar treballant a cegues. A diferència de la Fed, que té el doble objectiu d’equilibrar el creixement de l’economia amb la inflació, el BCE té tan sols el mandat referit als preus.
I ací sembla que no hi ha tants temors. Ho indica el fet que aquesta tarda, després de la reunió del BCE –aquesta vegada a Florença– hem sabut que els tipus es queden on eren, al 2%. “Els riscs a la baixa i a l’alça per a la inflació es mantenen equilibrats”, ha dit durant la conferència de premsa la presidenta del banc, Christine Lagarde. “Un euro més fort podria reduir la inflació més de pressa que no es preveu i l’augment de la despesa en defensa i infrastructures podria fer créixer la inflació”, ha dit.
Això significa que una retallada de tipus d’interès és molt improbable en la reunió del desembre. Sigui com sigui, en aquesta trobada hi haurà noves previsions macroeconòmiques, i s’aclarirà més si l’organisme ha acabat de baixar definitivament els tipus d’interès en aquest cicle monetari. I, encara que no l’afecti directament, Lagarde també s’ha referit al curs de l’economia: “L’estabilització del comerç i la geopolítica mitiguen alguns riscs a la baixa per al creixement”, ha dit. Una afirmació que, veient els resultats d’alguns grans països europeus, pot semblar un xic optimista.
Tornant a l’estat espanyol, la breu nota de l’INE sobre l’evolució dels preus al consum indica que la inflació anual estimada de l’IPC aquest mes és del 3,1%, d’acord amb l’indicador avançat, i això vol dir un augment d’una dècima respecte del mes anterior. Aquesta pujada és deguda, principalment, al fet que els preus de l’electricitat pugen més que l’octubre del 2024 i també a l’augment dels preus del transport aeri i de ferrocarril. Aquests augments es compensen, en part, per la disminució dels preus de les gasolines. Per una altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta d’una dècima, fins al 2,5%. Són uns nivells superiors als prevists i, en part, abonen la decisió cautelosa del BCE de mantenir els tipus d’interès sense canvis.
No s’ha de perdre de vista que s’ha assolit el nivell més alt en setze mesos, i que és la sisena pujada mensual, fet que, probablement, ens allunya una mica més de la mitjana europea (la sabrem demà). Ara com ara, tan sols sabem que l’IPC d’Alemanya ha baixat al 2,3%, una dècima menys que al setembre. El Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa ha suavitzat l’augment, en la valoració habitual de les dades, i ha assenyalat que la taxa interanual de l’octubre “està en línia” amb la del setembre, que va ser del 3%. Haurem d’esperar les xifres definitives per a veure d’on coixeja l’IPC. De totes maneres, hem de tenir present que els preus de consum registren a l’octubre un creixement del 0,7% respecte del mes de setembre, i que el novembre de l’any passat van créixer tan sols d’un 0,2%, cosa que ens pot portar a una xifra més alta anual el mes vinent, perquè la base de càlcul és molt baixa.
En definitiva, hem rebut un feix de dades en un sol dia, difícils de pair, però que mostren un panorama general preocupant, sobretot, per l’evolució de l’economia alemanya, que es va estancar entre el juliol i el setembre (0%), després d’haver registrat una caiguda el trimestre anterior. S’ha evitat per molt poc l’entrada en recessió tècnica. Exactament en aquesta mateixa situació es troba l’economia italiana, també a la vora de la recessió.
Finalment, ahir vam saber que l’economia de l’estat espanyol continua creixent molt més de pressa que l’europea, més del doble al tercer trimestre (2,8% anual, enfront de l’1,2%), cosa que ens allibera, de moment, de la situació ombrívola que plana sobre Europa. La demanda interna, és a dir, consum familiar i inversió, ha estat el motor del creixement trimestral del 0,6%, el triple de la zona euro (0,2%). L’evolució avançada de l’economia catalana en aquest període la sabrem, gràcies a l’Idescat, dijous vinent, dia 6 de novembre.
